Calçat de luxe italià es fabrica en condicions laborals de misèria

shoes-501039_1280-1080x675
| 29 novembre 2017

Tod’s, Prada i Geox són tres marques globals de calçat que comercialitzen sabates de luxe sovint amb el segell “Fabricat a Itàlia” o “Fabricat a la UE”. La fitxa tècnica que publica avui en català Canvia de Sabates, ‘El veritable cost de les nostres sabates. Viatge per la cadena de subministrament de tres marques globals de calçat’ conclou que pocs dels seus productes tenen cadenes de subministrament completament internalitzades, i que la majoria es fabriquen a tallers i fàbriques de diferents països amb personal mal pagat i en condicions miserables.

Tot i que en alguns casos s’ha relocalitzat la producció des d’Àsia a Europa, aquesta relocalització ha consistit en gran part a subcontractacions a països d’Europa de l’Est, amb salaris fins i tot més baixos que a l’Àsia, o a Itàlia mateix però amb salaris inferiors al llindar absolut de pobresa. Segons els sindicats de la Toscana “moltes marques d’articles de luxe tendeixen a aprofitar-se de la crisi econòmica i obliguen a les petites empreses ben qualificades a treballar com a subcontractistes a preus baixíssims, el que compromet la seva supervivència en el futur”.

De fet, una característica típica del mercat de luxe és el desequilibri creixent enter el preu que es paga pels productes i el seu valor real. Un diferencial que en gran mesura, recau en només dues parts: el distribuïdor i la marca, que en conjunt es queden aproximadament el 60% del preu final, gràcies a factors com el màrqueting, la capacitat d’accedir a nous mercats i l’augment del control sobre els proveïdors.

Encara que les grans marques formalitzen contractes de subministrament amb pocs proveïdors, la quantitat d’empreses que realment participen en la cadena de subministrament és molt major perquè molts d’aquests proveïdors subcontracten part de la producció. Alguns dels motius que fomenten aquest sistema són els terminis d’entrega molt curts i els preus molt baixos. Els preus disminueixen a mesura que es van baixant baules dins de la cadena de subministrament, ja que cada nivell intenta obtenir alguna cosa a costa del següent i es queda amb una part del preu pactat amb l’empresa client.

Això encara és més cert quan no existeix control públic sobre les cadenes de subministrament, de manera que segueixen sent opaques i les persones que compren les sabates no són conscients d’aquestes vulneracions.

“La ciutadania i els grups de consum, els mitjans de comunicació independents i les xarxes de solidaritat internacional, poden jugar un paper actiu per garantir que les empreses compleixin amb la seva responsabilitat de respectar els drets humans a la seva activitat comercial. Però per això és necessari conèixer els noms i direccions dels seus proveïdors i relacionar les persones de les seves plantilles amb les marques” declara José Luis Mariñelarena, coordinador de Canvia de Sabates a l’Estat espanyol.