Tèxtil i la feminització de la pobresa

image
| 24 setembre 2017

Quadern de Comerç Just-Monogràfic sobre el tèxtil

El sector tèxtil és un dels més intensius en força de treball i un dels més feminitzats: el 80% de les treballadores són dones i la majoria són joves. Malgrat això, a la major part dels llocs guanyen menys que els homes, fins i tot per fer la mateixa feina d’operari qualificat. Així, si a nivell general les dones cobren entre un 10% i un 50% menys que els homes per realitzar feines similars o de valor comparable, aquesta esquerda salarial és especialment marcada en el sector de la confecció.

Aquesta discriminació salarial implica que les dones tenen més probabilitat d’estar desnodrides i de no tenir una llar decent, ni accés a assistència mèdica o a serveis comunitaris com l’aigua neta i condicions de salubritat. A més, com es veuen obligades a treballar més per arribar a final de mes, és comú que pateixin esgotament i lesions causades per l’estrès i la sobrecàrrega de treball.

El tèxtil és, per tant, un bon exemple de com la globalització ha provocat la feminització de la pobresa (Notz, 2006), com ho demostra el fet un 70% de les persones en situació de pobresa al món siguin dones i nenes. En el cas de la confecció, aquesta pobresa sembla vinculada a la condició de migrades de moltes treballadores, que es desplacen des de les zones rurals a les ciutats, dintre del seu propi país, i també a l’estranger per trobar una feina per poder mantenir les seves famílies. Aquests llocs de treball acostumen a ser il·legals, per la qual cosa aquestes dones no tenen protecció legal i, si s’atreveixen a protestar, se les amenaça amb la deportació. Separades de les seves famílies i la seva comunitat, aquestes dones -majoritàriament adolescents- acostumen a viure amb altres treballadores com elles per poder enviar diners a casa.