Curtmetratge: Un preu massa alt. Violència contra les dones i falta de transparència a la indústria de la moda

promo4
| 7 juny 2017

La indústria del tèxtil és un dels sectors on clarament es percep la tendència a la feminització de la pobresa, dones treballadores que amb jornades laborals maratonianes no arriben a cobrir les seves necessitats bàsiques.

Fa anys que denunciem que en el sector deslocalitzat de la confecció el 80% de les persones que hi treballa són dones en situació d’explotació. Les treballadores segueixen patint diàriament la imposició d’unes condicions de treball indignes similar a les condicions de les dones obreres que protestaven el 1908. Salaris de misèria, jornades laborals excessives, falta d’higiene i seguretat laboral, repressió sindical, dificultats per la negociació col·lectiva, assetjament i violència verbal, física i sexual. El fet que la majoria de treballadores siguin dones no és causalitat sinó fruit de la discriminació sistemàtica de gènere que prioritza mà d’obra barata, que és més fàcil de contractar per poc temps i que sovint té menys possibilitat d’organització sindical per les càrregues reproductives associades.

A l’Índia, l’associació READ ha documentat que en els últims quatre anys com a mínim 86 noies han perdut la vida mentre treballaven a la indústria tèxtil alertant la duresa de les condicions a les fàbriques i els casos de violència física i sexual.

Un preu massa alt. Violència contra les dones i falta de transparència a la indústria de la moda és un curt documental realitzat per la productora No Dust Film (autora de Les costures de la pell) que ens porta el relat esfereïdor de dues famílies i les seves filles, treballadores a fàbriques tèxtils de Tamil Nadu.

Les principals marques de roba a nivell internacional subcontracten la seva producció a les fàbriques de l’estat de Tamil Nadu, al sud de l’Índia. Mentre les grans firmes s’enriqueixen i defugen la seva responsabilitat i falta de transparència de les seves cadenes de subministrament, dones joves de la zona són empleades en condicions d’explotació i violència.

Davant d’aquesta situació exigim a les marques:

  • Transparència: que facin públiques les seves cadenes de subministrament per saber on i en quines condicions es produeix la seva roba. Que facin públiques les auditories socials realitzades.
  • Drets laborals: que incorporin i garanteixin la llibertat d’associació de les treballadores com a condició imprescindible per a contractar un proveïdor.
  • Fi de la violència: que estableixin els mecanismes necessaris enter els seus proveïdors per posar fi a la violència sobre les dones treballadores.

Pots visualitzar el curtmetratge aquí: