Els drets laborals de les treballadores del calçat a Turquia es troben sota mínims

7
| 12 novembre 2018

Amb la publicació de l’informe Oferir drets laborals a la indústria del calçat: Condicions laborals a la indústria del calçat de l’Estat turc han quedat evidenciades les greus deficiències en les condicions laborals i el respecte al medi ambient i als drets humans que s’estan produint a Turquia. L’informe fet per Roba Neta i Inkota Netzwerk, que analitza des del funcionament de la indústria fins als drets i les condicions laborals generals a l’Estat turc, ressalta informacions preocupants i alarmants del sector del tèxtil i del calçat.

Partint de la base que aquesta indústria ha patit un creixement exponencial durant els últims anys, només a Europa es van gastar més de 23,5 milions d’euros en sabates el 2014, s’afirma que aquest és un dels motius principals en la degradació de les poques condicions laborals que existeixen al territori.

En termes de drets laborals, l’informe ha analitzat la legislació referent a l’horari laboral o els contractes i el salari mínim, entre altres, i confirma que tot i existir una regulació legal d’aquests àmbits no és suficient. A més, afirma que tot i aquests reglaments, les empreses gaudeixen d’una permissivitat extrema que les porta a no complir i, fins i tot, a reprimir aquells moviments o organitzacions dins l’empresa que ho intentin. Per exemple, només 5 dels 29 milions de treballadores reben el salari mínim establert i ni el govern ni les empreses han posat cap inconvenient.

Pel que fa a les condicions laborals, l’estudi denuncia que tot i existir una legislació, no es compleix en la seva major part. Les jornades laborals extenuants de més de 10 hores diàries o les hores extres obligades i no pagades són comunes dins la indústria tèxtil. A aquestes se li sumen els riscos laborals que suposa treballar amb productes tòxics o amb maquinària pesant, que provoquen més de mil morts cada any en accident laboral per culpa de la poca o nul·la formació que proporcionen les empreses. A més, el govern turc només ha realitzat inspeccions de salut i seguretat a 300 de les 60.000 empreses del sector que existeixen, deixant així desemparades a les treballadores.

Finalment també s’evidencia una persecució i criminalització de tots aquells sindicats o organitzacions que treballin per un canvi en aquestes condicions laborals precàries que existeixen dins les fàbriques. Les llistes negres de treballadores organitzades o les prohibicions del dret a vaga i altres de fonamentals són només la punta de l’iceberg en les vulneracions que pateixen les treballadores de Turquia.