L’assetjament als sindicats de Myanmar amb el pretext de la Covid-19

zara
| 11 juny 2020

El moviment sindical de Myanmar està sent amenaçat amb el pretext de la crisi de la Covid-19. Els acomiadaments selectius de líders sindicals i treballadores sindicalitzades poden enfonsar el fràgil teixit sindical birmà. És un problema seriós i cada vegada més estès. Les marques internacionals han d’actuar urgentment per posar fi als acomiadaments discriminatoris en les cadenes de subministrament. Els nombrosos casos d’assetjament sindical en fàbriques tèxtils que s’han notificat en les darreres setmanes indiquen l’alarmant repressió sindical a Myanmar que inclou agressions violentes contra líders sindicals, intimidació a afiliades, detencions i fins i tot presó per unir-se a vagues pacífiques.

Els casos ocorreguts en les últimes setmanes: “Rui Ning”, “Huabo Times” i “Myan Mode” segueixen el mateix patró: en els darrers mesos van ser acomiadades un nombre desproporcionat de persones afiliades després que el sindicat protestés per les condicions de treball insegures relacionades amb la Covid-19 i els salaris no pagats. Les tres fàbriques produeixen per conegudes empreses europees.

“Rui Ning” té clients com Inditex, Mango, Bestseller, Tally Weijl i Balala. Les treballadores de la fàbrica “Huabo Times” confeccionen roba per a Inditex, Bestseller i Primark. També el propietari de “Myan Mode” té a la seva cartera de clients a Mango i Inditex. Totes aquestes companyies disposen de codis de conducta que teòricament haurien de protegir la llibertat d’associació de les persones en les seves cadenes de subministrament. No obstant això, quan les treballadores sindicades són acomiadades de manera discriminatòria sota el pretext de la crisi de la Covid-19, aquests compromisos queden molt lluny. Es pot entendre que poden ser inevitables alguns ajustaments de plantilla a causa de la crisi mundial actual, però la clau és garantir que la reducció de la força laboral no sigui utilitzada com un mitjà per eliminar els sindicats i intimidar les persones afiliades. En termes d’abordar aquestes violacions flagrants contra la llibertat d’associació, les marques no estan fent prou per defensar la supervivència dels sindicats locals i la seva legítima activitat, i incompleixen les seves promeses de respecte dels drets humans. Per volum de negoci en les diferents fàbriques, tant Inditex com Bestseller tenen una responsabilitat accentuada.

Inditex, propietat d’Amancio Ortega, el sisè home més ric del món, és un pes pesant de la indústria amb un benefici net de 2.720 milions d’euros el 2019, aconseguit mitjançant la deslocalització de la producció cap a països amb mà d’obra de molt baix cost com Myanmar, on els sous de les treballadores tèxtils es troben entre els més baixos d’Àsia (salari mínim de 3,5 dòlars / dia). A l’inici de la pandèmia, Inditex es va comprometre a pagar totes les seves comandes i a treballar en col·laboració amb els seus proveïdors per evitar la pèrdua de llocs de treball. Ara és el moment que aquests compromisos es facin realitat i que demostrin a les treballadores que confeccionen les seves peces a l’altre costat del món que actuen amb rapidesa i contundència per revertir els casos de discriminació sindical en la seva cadena de subministrament.

Bestseller és propietat d’Anders Holch Povlsen, un multimilionari danès amb un valor de gairebé 10 mil milions de dòlars. Tant la marca com el seu propietari han estat notícia als mitjans de comunicació danesos per rebre grans sumes de diners del govern per cobrir els salaris com a part d’un fons de crisi de la Covid-19, però al mateix temps la firma es va negar a pagar el lloguer de les seves botigues a tot el país. Després de les crítiques rebudes, Bestseller va canviar d’opinió i va acordar pagar la renda que devien. La cobertura mediàtica i la crítica de la ciutadania van provocar el seu canvi de postura.

Fàbrica “Myan Mode”. Marques implicades: Inditex i Mango. El 28 de març, la fàbrica va acomiadar 571 treballadores d’un total d’1,270 argumentant que aquestes retallades eren provocades per la pandèmia. D’aquestes, 520 persones eren membres d’un sindicat. El sindicat Myan Mode va ser un dels més forts en la indústria de la confecció de país, amb un gran historial de vagues per millorar els salaris i les condicions de treball. Una setmana després, altres 50 persones van ser acomiadades per mostrar la seva solidaritat. El passat 30 de maig, el sindicat i la direcció de la fàbrica van firmar un acord que preveu la reincorporació de 75 persones, incloent-hi els líders del sindicat. Si bé aquest és un pas important en el context de la participació del sindicat local en les negociacions, és decebedor que les marques, en particular Inditex i Mango que tenien la influència més gran en termes de comandes, no exigissin la readmissió de tots els membres dels sindicats. L’acord únicament preveu que es considerarà tornar a contractar a les altres persones sindicalitzades una vegada la fàbrica reprengui la producció sempre que compleixin amb els nous requisits de la direcció de la fàbrica. Les marques tampoc van pressionar perquè el sindicat pogués participar en les negociacions sobre la política de reducció de personal.

Fàbrica “Rui Ning”. Proveïdor de: Inditex (Zara), Mango, Bestseller (Only), Tally Weijl i Balala. A principis d’abril, 324 treballadors i treballadores d’una plantilla d’1,100 van ser acomiadats. 298 eren membres del sindicat, inclòs el president. A més, aquest va ser atacat amb una arma blanca en circumstàncies sospitoses, en el que probablement ha estat part d’un esforç concertat per la gerència de la fàbrica per intimidar i amenaçar els líders sindicals. En resposta a la pressió externa d’alguns dels seus clients (presumiblement Inditex i Mango), l’amo de la fàbrica va emetre una declaració el 5 de juny amb relació a la readmissió del president del sindicat.

Fàbrica “Huabo Times”. Marques involucrades: Inditex (Zara), Bestseller (Only) i Primark. Amb por de perdre els seus llocs de treball precaris, les treballadores volien assegurar-se que l’empresa no reduiria la plantilla en resposta a la Covid-19. Després d’això, l’11 de maig, un grup va registrar un nou sindicat. Només tres dies després, el 14 de maig, la direcció acomiadava 107 treballadores, 26 de les quals eren persones sindicalitzades. El sindicat ha demanat reunir-se amb la direcció de la fàbrica en moltes ocasions i ha estat ignorat.

No s’hauria de permetre silenciar i trepitjar els drets de les treballadores per la crisi de la Covid-19. La Campanya Roba Neta fa una crida a totes les marques perquè adoptin mesures preventives que garanteixin que no es produirà discriminació en les decisions de reducció de personal o de noves contractacions (les llistes negres de treballadors és una pràctica habitual). Les marques han de prendre totes les mesures necessàries per vigilar que els seus proveïdors no utilitzin la pandèmia com a tapadora de repressió sindical. A les fàbriques on hi ha un sindicat, les mesures d’ajustos de plantilla han de ser negociades i acordades amb els representants dels treballadors. Les marques han de controlar que les retallades no afectin de manera desproporcionada als membres i líders sindicals, a les dones (especialment les dones embarassades) o a les treballadores amb contractes fixos. Quan sigui notori que la reducció de personal s’ha produït de manera discriminatòria, el procés hauria d’invalidar i refer seguint els procediments de millors pràctiques fonamentats en els convenis i orientacions de l’OIT.

En tots aquests casos, els sindicats han buscat la intervenció de les marques internacionals per aconseguir que els seus proveïdors, els propietaris de les fàbriques, negociïn amb el sindicat. No poden esperar més. Ja és hora que les marques actuïn.

 

Informació realitzada de forma conjunta amb la campanya Ropa Límpia de SETEM/Clean Clothes Campaign