Les cosidores del calcer d’Alacant, en lluita

Aparadores d'Alacant
| 21 febrer 2020

La seva és la veu històrica de les treballadores que, durant èpoques, han patit i pateixen abusos laborals.

Després de tota una vida treballant, no tenen pensió, algunes treballen a casa i cobren uns 2 euros/h de mitjana.

Ens hauríem de preguntar quin peu calça la llei laboral d’Espanya. Les cosidores del calcer d’Alacant, constituïdes formalment com associació l’any 2018, continuen alçant la veu per donar a conèixer i denunciar la precarietat laboral que fa anys pateixen. La seva és la veu històrica de les treballadores que, durant dècades, han patit abusos laborals.

Són més de 200 treballadores del calçat d’Alacant, en concret de la comarca del Baix Segura (La Vega Baja del Segura) i d’Elx (en les últimes dècades el treball s’ha ampliat de 1 a 6 polígons a la zona franca), amb una edat mitjana de 50 anys (la majoria va començar a treballar als 14 anys). Treballen a casa, cobren uns 2 euros de mitjana, i després de tota una vida treballant no tenen dret a pensió.

Expliquen que per a conèixer l’ofici i aprendre a fer una peça completa es necessita un mínim de tres anys. És per tant, una feina molt laboriosa que requereix expertesa.

Les treballadores no tenen contractes ni en els tallers ni quan treballen en el seu propi domicili, i les jornades laborals no són estables ni regulars (ja que depenen dels encàrrecs i els temps d’entrega). Davant d’aquestes irregularitats, només podem conèixer estimacions aproximades a partir de les representants de l’associació.

L’objectiu de l’associació de les més de 200 cosidores del calçat d’Alacant és exigir el reconeixement dels seus drets de jubilació i l’aplicació dels convenis salarials aprovats pels treballadors, sindicats i empreses, així com el reconeixement de les malalties pròpies de l’ofici, i l’opció de constituir-se en cooperatives. L’associació fa dècades que reclama els drets bàsics de les treballadores i segueix a l’espera dels compromisos dels partits polítics, el govern estatal i autonòmic.

Mabel Matute i Isabel Manzano, vocal i presidenta d’Aparadores d’Elx. Foto de Victòria Oliveres

 Jornades i salaris, seguretat laboral i sindicalització

. Les calçadores d’Alacant cobren entre 1,5 a 3 euros/hora, el que pot representar uns 36 euros diaris, unes 180 hores setmanals i 600 mensuals.

. Treballen de 0 a 12 hores diàries, el que pot arribar a representar 55 hores setmanals o 220 hores mensuals.

. Treballen el calçat en tallers clandestins, sense ventilació ni salubritat i amb molt poca llum, o directament a casa.

Només fa un parell d’anys que s’han organitzat constituint-se com associació, fet que ha repercutit negativament en les treballadores que formen part de la Junta Directiva de l’entitat, ja que els proveïdors els hi han retirat els encàrrecs (les que treballaven a casa) o no les han tornat a cridar als tallers.

. A banda de les diferents crisis que s’han produït a Espanya, les treballadores han patit precarietat ja des de la crisi del petroli de l’any 1968 en què es van deslocalitzar fàbriques cap a la Xina. A les dècades 80/90 es produeix una deslocalització dispersa a diferents zones del sud global.

. L’associació segueix resistint, en peu de guerra, reivindicant un règim especial (com el que tenen els agricultors, miners i el servei domèstic), un reconeixement dels anys treballats (no pot ser que després d’anys i anys treballats no tinguin jubilació), que es reconeguin també les malalties pròpies de l’esforç i el treball realitzat (dolors a les lumbars, cervicals i braços i mala circulació sanguínia), que se’ls concedeixin ajudes per a crear cooperatives i que es compleixi el conveni del calçat (amb contracte també domiciliari, que s’estipuli una jornada de quaranta hores, trenta dies de vacances, i salaris dignes segons categoria i conveni).

31698864_2548813252009682_5955211548791144448_n

L’associacio treballa, exigeix i lluita

– perquè es compleixi la legislació del treball a domicili.

creació d’un Règim Especial per a les treballadores.

– augmentar el núm. d’inspeccions.

analitzar els beneficis del treball parcial amb contracte per obtenir deduccions i cotitzacions.

– que es faciliti la instal·lació d’empreses que venen de l’economia submergida als polígons industrials (incentivació a la legalitat).

crear un centre de treball que englobi les treballadores i que serveixi per assegurar la traçabilitat, cotització, crear borses d’hores… El format podria ser el d’una cooperativa.

promoure amb les administracions la marca “Ciutat Responsable Socialment” (o similar) per tal que les administracions aprovin i destaquin les bones pràctiques socials de les empreses.

59393544_2856367047920966_848153983947112448_n

Accions de l’associació de cosidores del calcer d’Alacant:

. Reunió de treball amb Josep Antoni Ybarra, expert en economia industrial i catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat d’Alacant sobre l’estudi “Percepción de la ciudadanía de Elche sobre la economía sumergida”. Universidad Miguel Hernández d’Elx/ Ajuntament d’Elx. (18 de maig de 2018).

. Suport de representants polítics de Podemos, Elx.Elche, Grup Parlamentari Podem, Compromís, Ciudadanos, Ilicitamos por Elche, Partido de Elche, PSOE, PP.

. Introducció de les seves demandes al Projecte No de llei de Compromís en les Corts Valencianes/ Gabinets polítics de la Generalitat Valenciana.

. Denúncies a la Policia Autonòmica per tal que siguin derivades a Inspecció de Treball.

. Trobades amb CNT/ Intersindical

49766550_2770555229835482_6804673951575310336_o

 

73364088_3010368689187467_3886494856515682304_o

La Campanya Roba Neta dona suport a Les treballadores del calçat d’Elx i del Baix Segura. Tot el suport a la seva lluita!

Per a més informació, seguiu-les a:

Aparadores d’Elx

Treballadores del calçat del Baix Segura (Vega Baja)

Reportatges tv:

reportatge TV3

reportatge La Sexta

Recursos Campanya Roba Neta/Calçat: