Les marques de moda nòrdiques han de combatre l’abús de les persones refugiades a les seves cadenes de subministrament

refugiats
| 25 gener 2017

Milers de persones refugiades sirianes treballen llargues hores en les fàbriques tèxtils de Turquia en condicions insalubres amb sous per sota del salari mínim. Tot i que Turquia és un mercat important on s’abasteixen les marques nòrdiques H&M, Kappahl, LINDEX, Gina Tricot i Varner (BikBok, Cubus, Carlings et al), les empreses no estan fent prou per evitar la discriminació de les persones sirianes en les seves cadenes de subministrament, d’acord amb un informe de Fair Action i Future in our hands.

Turquia és el tercer proveïdor mundial de peces de vestir després de la Xina i Bangladesh, i el tercer major exportador de peces de vestir a Suècia i Noruega fora de la UE. Encara que les persones sirianes ja es poden emprar legalment a Turquia, tan sols 7.000, dels entre 250.000 i 400.000 sirians que treballen al país, han obtingut els permisos de treball. La gran majoria de les persones sirianes segueixen estant indocumentades, el que significa que no tenen accés a contractes de treball i la seguretat social. A més a més, és poc probable que es queixin dels baixos salaris i de les hores de treball excessives als seus ocupadors o a les autoritats, ja que poden arriscar-se fàcilment a un acomiadament i posar en risc la seva única font d’ingressos.

Els treballadors i treballadores sirianes generalment guanyen menys del salari mínim, i no obtenen seguretat social. Han d’acceptar qualsevol condició de treball que se’ls ofereix i els poden acomiadar en qualsevol moment, diu Engin Celik, coordinador del sindicat turc  Deriteks, que coordina a les treballadores en el sector de la confecció.

Les cinc marques incloses en l’estudi, a excepció de KappAhl, van informar que s’ha identificat només uns quants refugiats sirians treballant per als seus proveïdors turcs. És evident que hi ha una bretxa entre la informació que obtenen les marques sobre les seves pròpies cadenes de subministrament i les dades de tercers, que indiquen que un gran nombre de persones sirianes han entrat en el sector de la confecció turca. Els processos de seguiment de les marques no sembla que proporcionin una estimació precisa del nombre de refugiats sirians que treballen pels seus proveïdors. Moltes persones sirianes treballen molt més avall en la cadena de subministrament, concretament per als subcontractistes dels proveïdors de les marques. En molts casos, el proveïdor no ha informat a la marca sobre aquesta subcontractació, el que s’anomena “subcontractació no declarada”.

Les marques necessiten avaluar la totalitat de la seva cadena de subministrament per identificar quines parts són prioritàries, per a prevenir l’abús dels refugiats sirians, diu Maria Sjödin, autora de l’informe de Fair Action.

La disposició de les marques per a gestionar el risc d’abús i la discriminació dels refugiats sirians es pot dividir en tres grups: (1) H&M i Varner han donat alguns passos en la direcció correcta, (2) LINDEX ha començat a abordar la qüestió i (3) Gina Tricot i KappAhl no demostren que facin un seguiment i tracten de prevenir els riscos. És especialment sorprenent que Gina Tricot, que les seves compres a nivell mundial provenen en un 40-45 per cent de Turquia, no han donat prioritat a la qüestió.

Gina Tricot i KappAhl s’han de comprometre immediatament amb els seus proveïdors turcs, amb altres marques i els sindicats per tal d’adoptar un pla d’acció sobre com es poden protegir els refugiats sirians, diu Carin Leffler de Futur in our hands.

Pots llegir l’informe en angles aquí