Quatre anys després de l’esfondrament del Rana Plaza poques coses han canviat per a les treballadores de Bangladesh

Vlakbij de ingestorte fabriek (Rana Plaza) liggen de lichamen van de dodelijke slachtoffers in lange rijen. Nabestaande zoeken wanhopig naar hun familie leden.
| 24 abril 2017

La Campanya Roba Neta insta tots els grups parlamentaris de l’Eurocambra a donar suport a la resolució que serà sotmesa a votació en el ple del Parlament Europeu el pròxim 27 d’abril per promoure un major control de les cadenes de subministrament i una major protecció dels Drets Humans en la indústria tèxtil

  • El grup d’activistes de la campanya Roba Neta ha preparat una acció per exigir transparència a les marques internacionals de roba i instar els polítics europeus a desenvolupar una millor regulació a les cadenes de subministrament per assegurar la Deguda Diligència en drets humans.

El dilluns 24 d’abril es commemora el quart aniversari de l’esfondrament del Rana Plaza a Bangladesh, l’edifici que en desplomar-se va fer perdre la vida a 1134 persones i va ferir més de 2000. El Rana Plaza albergava cinc fàbriques de roba que produïen per a marques europees i nord-americanes. El nostre record i solidaritat estan amb les persones mortes i amb les víctimes que encara avui pateixen les cicatrius físiques i psicològiques provocades pel desastre.

Quatre anys després, la Campanya Roba Neta (CRN) segueix reivindicant que, per aconseguir el canvi indispensable promès després de la pitjor tragèdia ocorreguda en la indústria de la roba, s’ha de fer molt més. Governs, marques i empresaris tenen deures a fer en matèria de drets humans, transparència i seguretat a les fàbriques.

El que va passar al Rana Plaza constitueix el paradigma de les deficiències sistèmiques de la indústria de la roba. L’edifici esfondrat no havia estat inspeccionat adequadament, les fàbriques no estaven no hi havia registre públic de les marques que hi produïen.

Arrel del desastre, per fi les empreses es van decidir a firmar un acord de cinc anys de duració i legalment vinculant per millorar la seguretat en les fàbriques de Bangladesh. L’Acord per la seguretat en edificis i contra incendis a Bangladesh al qual es van adherir més de 200 empreses ha aconseguit al llarg d’aquests 4 anys d’execució millorar substancialment la seguretat a les fàbriques d’aquest país. Tanmateix, tal com recull l’informe de seguiment no s’estan realitzant totes les millores esperades en el temps establert. Així mateix, segueixen sense abordar-se qüestions fonamentals com la contínua repressió dels drets dels treballadors i treballadores a Bangladesh i la falta de transparència en les cadenes de producció, que impossibilita saber on i en quines condicions produeixen les marques les seves peces de roba.

Aquesta opacitat també va obstaculitzar la campanya per aconseguir el pagament de la indemnització a les víctimes del Rana Plaza. Per demostrar el vincle entre les marques internacionals i les fàbriques, activistes i periodistes van haver de buscar entre les runes etiquetes i altres documents necessaris que provessin la relació comercial. Eva Kreisler de la Campanya Roba Neta senyala: “Ningú hauria d’arriscar la seva vida tractant de treure etiquetes i documents d’un edifici en runes perquè les veus de les treballadores siguin escoltades; tenen dret a saber per qui treballen. I com a persones consumidores tenim dret a saber on i en quines condicions es fa la roba que comprem”.
L’Oficina Internacional de la Campanya Roba Neta publica avui un document (disponible en anglès) que enumera una sèrie d’accions concretes i realitzables. Si les empreses i els governs les adoptessin, ens aproparia a aquella indústria de roba sostenible promesa després del col·lapse del Rana Plaza. Aquestes mesures inclouen entre altres coses l’extensió i el reforçament de l’Acord de Bangladesh més enllà de la seva vigència inicial de cinc anys. La CRN també demana a les marques i minoristes que millorin la transparència de les seves cadenes de subministrament, permetent tant a treballadors i treballadores com a les persones consumidores monitorar més de prop les condicions de treball.

A més, reclamem a la Unió Europea –el major mercat d’exportació de Bangladesh- que utilitzi la regulació comercial per fer complir els drets sindicals i aprovi una regulació europea que obligui a l’exercici de Deguda Diligència i imposin major transparència a les empreses europees.

A aquest aspecte, acollim amb molta esperança i satisfacció l’informe impulsat per l’Eurodiputada de Podemos Lola Sánchez Caldentey que reclama a la Comissió la presentació d’una proposta legislativa sobre obligacions de deguda diligència vinculants per les cadenes de subministrament del sector de la confecció i subratlla, entre altres coses, la inclusió de normes relatives a la salut i seguretat, el salari digne, la llibertat sindical i la negociació col·lectiva. Europa ha de liderar aquest canvi per principis i responsabilitat. També per la seva influència en la indústria: la Unió Europea és un dels principals destins de la roba produïda a països amb alt risc de violació dels Drets Humans com Bangladesh, Cambodja o Pakistan. I les transnacionals europees concentren bona part de la seva producció en aquests països. Hem vist a més que “made in Europe” no significa estar exempt de vulneracions dels drets laborals”, declara Eva Kreisler.

La proposta de resolució serà sotmesa a votació en el Parlament Europeu el pròxim 27 d’abril. La Campanya Roba Neta insta tots els grups parlamentaris de l’Eurocambra a donar-li suport després que el passat 21 de març la resolució fos aprovada per la Comissió de Desenvolupament del Parlament Europeu (14 vots a favor, 8 abstencions i 2 vots en contra). Encoratgem la Comissió Europea que, una vegada aprovat en el Parlament Europeu, abordi aquest desafiament de forma proactiva i urgent.