Un estudiant de fotografia denuncia les condicions laborals en la indústria tèxtil

49fb8f1a-c5ec-4db3-a748-054b51c9eaff
| 2 juliol 2019

Sergio Rueda, estudiant de fotografia d’Olot, presenta una campanya en la qual ha basat el seu treball final de curs, per denunciar les condicions laborals de la indústria tèxtil. Rueda ens explica perquè ha escollit aquesta temàtica i anima a la ciutadania a sumar-se a la campanya de Roba Neta Catalunya i participar en les activitats.

Perquè vas començar aquest projecte?

La procedència de la roba i les condicions laborals de les persones que la produeixen està molt poc visibilitzada i crec que hi ha molt poca consciència per part de la societat en general, crec que la gent de la meva generació està despertant, però fa falta parar atenció en el consumisme. No podem anar a ZARA i no saber què hi ha darrere. Vaig començar a investigar-ho perquè volia saber també com no comprar aquestes marques, buscar marques de segona mà o fetes d’una manera sostenible, llavors vaig començar a construir el tema amb l’orientació del professorat de la meva escola. Em van dir que ho fes com un encàrrec i com destaco en la fotografia de moda i la foto publicitària doncs vaig enfocar-ho a fer una campanya de moda. Després, em van dir que contactés amb una ONG.

Ja coneixies la Campanya Roba Neta?

No. Però tenia una professora que sí la coneixia i em va donar el contacte. A partir d’aquí des de la Campanya Roba Neta i des de SETEM em van donar informació, em van ajudar amb el treball i vam començar a fer una feina conjunta. El resultat ha sigut el treball final de curs.

Et vas centrar en una temàtica concreta per denunciar les vulneracions que es produeixen a la indústria del tèxtil?

Va ser molt gradual perquè he sigut una metodologia molt concreta sobre com fer campanyes. He fet un joc d’ironia, he fet el que s’anomena “contrapublicitat”, jugar amb l’eina que té el sistema per atacar al sistema. Al principi la campanya tenia una idea molt diferent, un enfocament de “campanya de guerrilla”, però va mutar perquè vull que sigui una campanya de conscienciació, que arribi a molta gent. També he decidit posar el focus de denúncia en les marques i no en el consumidor.

Quan vas aprofundir en el sector del tèxtil, què és el que més t’ha cridat l’atenció?

Vaig escollir aquest tema perquè representa el sistema, i quan parlo de sistema parlo de sistema capitalista. El sector del tèxtil vol treure tots els diners possibles, explota, contamina… tot l’auge del sector tèxtil comença amb la deslocalització, i el que més m’ha cridat l’atenció és que abans aquí hi havia molt sector tèxtil, va ser un motor clau de l’economia, i de cop i volta el van portar fora… i ens va donar igual, no vam plantejar-nos perquè. El meu treball comença des de la base i explica com funciona el sistema capitalista, també faig comparacions amb altres sectors que comparteixen les mateixes lògiques.

Durant el procés d’investigació sobre com es produeix la roba i tot el que comporta, has descobert alguna cosa nova?

Sí, el “sandblasting”, una màquina que tira sorra a pressió i desgasta els pantalons. Aquesta pràctica genera un munt de malalties a les persones treballadores del tèxtil, a Espanya està prohibit, però països com l’Índia o Bangla Desh no. El sandblasting provoca càncers, escoliosis…

El teu treball posa el punt de mira també en un grup espanyol que exporta a tot el món i ha sigut denunciat en vàries ocasions per les condicions laborals que pateixen les treballadores: Inditex

Les pràctiques que ha utilitzat Amancio Ortega per arribar on està no són honestes, el critiquem, però després tothom compra a ZARA. Pots dir que està molt malament torturar als animals, però d’aquí al fet que deixis de menjar carn… segurament és una altra cosa. Vull seguir col·laborant amb aquesta campanya, de moment només he posat el punt de mira en 3 marques: Nike, Dior i Pull and Bear, però vull posar el focus en més i denunciar la vulneració de drets que s’està produint en la indústria del tèxtil amb aquestes pràctiques contrapublicitàries.