Què fa la CRN?
Treballem pressionant companyies, proveint suport en casos urgents de violacions de drets humans, incrementant la conscienciació de la ciutadania i explorant opcions per millorar les condicions de treball.
La Campanya Roba Neta se centra en quatre activitats principals:
> Pressionar les companyies perquè prenguin la responsabilitat d’assegurar-se que les peces de roba que venen estan produïdes en condicions de treball decents.
> Proveir suport solidari en casos urgents de violacions de drets humans i de treball.
> Incrementar la consciència pública sobre les condicions de treball a la indústria de la roba i el calçat esportiu i mobilitzar els consumidors per pressionar pel canvi.
> Explorar possibilitats legals, fer de lobby per aconseguir legislacions que promoguin bones condicions de treball i empenyin governs i companyies a convertir-se en consumidors ètics.
Duem a terme aquestes activitats sobre la base d’uns principis clars. Per exemple, la CRN creu que les treballadores poden avaluar millor les seves necessitats i els riscos que prenen quan reafirmen els seus drets. Per aquest motiu, tant les campanyes públiques com les iniciatives per entrar en acció en casos de violacions de drets o el desenvolupament d’estratègies per afrontar aquests problemes s’han de fer consultant les treballadores o les persones que les representen.
—
Com està estructurada la Campanya Roba Neta?
La CRN és una aliança amb base europea de coalicions nacionals autònomes amb un secretariat internacional a Amsterdam. Cada coalició nacional inclou ONG i sindicats i envia un representant a la Trobada de Coordinació Europea tres cops l’any.
Tenim una xarxa informal internacional de socis de més de 200 ONG, sindicats, individus i institucions en la majoria de països on es produeix la roba.
A més, treballem de forma propera amb organitzacions pels drets de les treballadores a Nord Amèrica i Austràlia, com ara per exemple la Maquila Solidarity Network (Canadà), la International labor Rights Forum (US) i Oxfam-Austràlia.
—
Per què us centreu en roba i calçat esportiu?
En centrar-nos en roba i calçat esportiu podem entendre millor els problemes fonamentals de la indústria, oferir recomanacions sobre com resoldre’ls i fer una connexió directa amb les consumidores sobre la roba que porten.
No obstant això, els problemes que trobem a la indústria de la roba són sovint els mateixos en altres sectors com, per exemple, el de les joguines i l’electrònica. Algunes CRN estan expandint la seva activitat per incloure aquests sectors.
—
Ha estat exitosa la CRN en ajudar a millorar les condicions de treball?
Sí. Cada any la CRN rep dotzenes de peticions d’organitzacions sòcies i treballadores buscant solidaritat i suport en casos de violacions de drets humans i del treball. Molts d’aquests casos es guanyen gràcies als esforços combinats de treballadores, la CRN, altres organitzacions…i tu!
La CRN ha assumit més de 250 casos. Amb el poder de l’acció de la solidaritat internacional molts casos s’han resolt i han millorat les condicions de salut i seguretat dels espais de treball, treballadores acomiadades s’han reincorporat, sindicats han rebut reconeixement i activistes pels drets de les treballadores han estat alliberades de la presó.
Algunes companyies han respost a les campanyes de la CRN adoptant codis de conducta i redactant polítiques de responsabilitat corporativa. Tot i que aquests esforços sovint queden curts per garantir que es respectin tots els drets de les treballadores, considerem que almenys són un primer pas en el procés d’abolir les condicions d’explotació. El nostre objectiu és fer rendir comptes a aquestes companyies davant totes les promeses que han fet.
—
On puc comprar roba “neta”?
Sabem que t’agradaria fer una llista de marques “bones” per saber on comprar (i on parar!). Desgraciadament la resposta no és tan clara com una llista “bona” i una “dolenta”…
La Campanya Roba Neta existeix per apoderar treballadores del sector tèxtil al Sud perquè millorin les seves condicions de treball.
En altres paraules: no operem com un etiquetat de consum que investiga tot el que es pot saber de cada marca. En lloc d’això, ens centrem en les condicions de treball i a pressionar per aconseguir salaris dignes, fàbriques més segures i maneres innovadores d’apoderar perquè les treballadores lluitin pels seus drets.
Tot i així, també entenem que les consumidores necessitem comprar roba i volem fer-ho de la millor manera possible. Per aquest motiu, aquí oferim alguns suggeriments sobre com afrontar aquesta tasca en una indústria imperfecta, per donar suport als drets dels treballadors sobre el terreny.
Primer el primer: Entra en acció!
Per sobre de tot és vital que pensem en nosaltres mateixes no només com a consumidores sinó també com a ciutadanes conscients preocupades per les condicions en què els productes que comprem han estat produïts.
La teva veu té un impacte real. Pots compartir la teva preocupació sobre la falta de respecte als drets de les treballadores i dir a les companyies quina mena de productes volem. Juntes podem convèncer companyies perquè prenguin accions sobre els drets de les treballadores.
Tothom pot utilitzar el seu poder com a consumidora i ciutadana per pressionar les companyies perquè respectin els drets de les treballadores.
Com? Mira aquí tot el que pots fer!
Compra “ètica”
Hi ha moltes companyies que es denominen a elles mateixes “ètiques” i venen per tot Europa i internet. Cadascuna d’aquestes companyies té un estàndard diferent amb el qual es defineix com a ètica, ja siguin credencials mediambientals, cotó orgànic, cotó de comerç just o drets de les treballadores. És important per a aquestes companyies ser transparents en referència a les bases del seu enfocament ètic i notificar públicament els seus esforços.
Vigileu amb els llocs amb pell d’ovella – moltes marques s’anomenen ètiques però n’hi ha que es basen només en algunes credencials. Si vols donar suport als drets de les treballadores comprova que les marques que compres també els donen suport. Pots preguntar a les teves marques preferides sobre aquests temes o mirar a les seves webs per a més informació.
Compra marques conegudes que estan fent més per millorar els drets de les treballadores.
La Campanya Roba Neta vol motivar companyies que han fet passos per millorar els drets del personal. Cap marca és perfecta i no hi ha una resposta màgica. Tot i així, algunes marques estan fent més que altres per ajudar les treballadores. Ens agradaria que les consumidores compressin a companyies que fan passos per incrementar un enfocament complert per així encoratjar-les a seguir-ho fent!
Si vols descobrir si la teva marca preferida ja ho està fent, pots mirar a la seva pàgina web o demanar més informació.
Consells per reconèixer qui fa més:
Per descomptat tothom pot decidir lliurement què és més important, però la Campanya Roba Neta espera que les companyies :
1) Tinguin un codi comprensiu. Això vol dir que garanteixin totes les normes ILO com el dret a unir-se a un sindicat i a un contracte escrit.
2) Prenguin passos seriosos per incrementar aquest codi. Per exemple, truquem a companyies per monitoritzar críticament la manera en què compren la seva roba i per prendre mesures per treballar envers el pagament d’un salari digne.
3) Tinguin participació creïble de les parts interessades. Això pot incloure iniciatives de múltiples parts interessades, però sempre hauria d´incloure possibilitats formals perquè les treballadores tinguin veu en la manera en què la companyia opera.
4) Donin suport activament a la llibertat d’associació i negociació col·lectiva.
Preguntes que podries considerar fer a la marca:
> Què feu per assegurar condicions de treball decents en les fàbriques on es fabrica la vostra roba?
> Com doneu suport a les treballadores perquè siguin capaces de negociar les seves condicions de treball?
> Creieu que el preu que pagueu per la vostra roba és suficient per assegurar que les treballadores que la fabriquen guanyin suficient com per mantenir-se a elles i a les seves famílies?
Si no estàs segura de com avaluar la resposta de la marca, estàs convidada a demanar assistència a la CRN!
Moda vintage i roba de segona mà també són una opció
També pots comprar coses a botigues de segona mà, demanar prestat, intercanviar i trobar maneres de comprar menys roba nova. La Campanya Roba Neta hi dóna suport ja que és una manera d’alentir la sempre creixent velocitat amb què consumim roba nova. Aquest enfocament també para atenció als problemes mediambientals del malbaratament de roba.
De tota manera no proposem això com a solució als problemes de la indústria. La nostra feina és promoure els llocs de treball que permeten viure a molta gent, però pressionant perquè estiguin ben pagats i siguin segurs. Comprar menys roba de primera mà podria frenar la producció, reduir la pressió als llocs de treball i ajudar a millorar les condicions. Però també podria provocar la pèrdua de feina a treballadores que depenen de la indústria de la moda per a sobreviure i no milloraria en absolut la pressió als llocs de treball. No tenim cap manera de mesurar aquests efectes.
També és important esmentar el gran problema del material de rebuig creat pel negoci de la roba de segona mà. Sovint es dóna el cas que la roba de segona mà, quan no és venuda, es porta fins a mercats emergents en països en vies de desenvolupament i es malmet així la indústria de la moda local. Quan donis suport a la venda de segona mà, és important fer preguntes sobre el seu material de rebuig i assegurar-se que no està tenint aquest efecte .
Ens adonem que aquesta no és una resposta massa clara, però és l’única que podem donar ara mateix. El punt principal és que és important ser conscients dels possibles efectes de les nostres accions, tant quan comprem roba vintage o de segona mà, com quan en comprem de primera mà. Clarament la solució a llarg termini de tots aquests problemes és la introducció de canvis en el procés de producció que garanteixin el respecte als drets de les treballadores.
—
Quants diners dels que gasto arriben a les treballadores?
Fent una estimació, d’un parell de sabates de 100 euros fetes a Indonèsia només 50 cèntims (un 0,5% del cost total de venda) es destina als salaris de les treballadores de producció.
En canvi, la companyia extreu un profit de 13 euros (o 13%). Els costos de la mà d’obra poden variar segons molts factors, però els salaris totals no son gairebé mai més del 5% del preu total de venda.
Això és veritat fins i tot per a elements de baix cost com per exemple les samarretes ofertes per les marques de baix pressupost.
De manera que, en un escenari extrem, si els salaris de les treballadores es dupliquessin i el sobre cost es passés directament al consumidor, l’element costaria només un 5% més i les sabates de 100 euros costarien tan sols 105 euros.
De forma alternativa les companyies podrien absorbir aquest increment elles mateixes i el preu pel consumidor es mantindria igual.
—
Els salaris de les treballadores semblen baixos, però això no és perquè els costos de la vida als països productors de roba són molt més barats?
Els costos de la vida als països productors de roba són certament més baixos que als països del nord, però tot i això no se’ls paga el suficient per cobrir les seves necessitats bàsiques com ara menjar, un sostre, roba i educació.
La Campanya Roba Neta demana un salari digne – un salari que permeti a les persones treballadores proveir les necessitats bàsiques de les seves famílies, participar plenament en la societat i viure amb dignitat.
Un salari digne hauria de cobrir el cost d’un menjar nutritiu i aigua potable, un sostre, roba, educació, salut i transport, com també permetre uns beneficis discrecionals (o en altres paraules, alguns diners que es poguessin gastar en allò que volguessin i no cobrir a penes les despeses necessàries per sobreviure). Hauria de considerar els costos de vida, els beneficis de la seguretat social i els estàndards relatius d’altres grups.
La Asia Wage Campaign ha calculat un salari digne per a treballadores de la roba a l’Àsia utilitzant Purchasing Power Parity (paritat de poder adquisitiu), una moneda hipotètica publicada pel Banc Mundial
—
Doneu suport al boicot de fàbriques?
En una paraula: No. Hi ha algunes excepcions, però en general volem una solució a llarg termini del problema, que millori les vides de les treballadores.
Un dels pitjors casos que pot passar quan les violacions dels drets són descobertes és que la companyia “talli i corri” – abruptament, significa deixar de treballar amb una fàbrica o un país i fer perillar els llocs de treball. Encoratgem marques i venedors a confrontar els seus proveïdors d’una manera que no exerceixin una pressió intolerable en les treballadores perquè entreguin la roba de forma més ràpida i en indignes condicions de treball.
En situacions molt específiques, i només després d’exhaurir totes les alternatives, podríem demanar a una companyia que informés a un proveïdor que ja no li comprarà si les seves condicions de treball no milloren immediatament. Esperem que una retirada com aquesta es faci d’una forma responsable que minimitzi l’impacte sobre les treballadores de la fàbrica. Per exemple, demanaríem als compradors que desviessin ordres a una fàbrica propera que estigués disposada a oferir treballs decents i a donar prioritat a la contractació de treballadores de la fàbrica amb el problema esmentat.
Si hi ha una crida que rep el suport d’un país en particular per fer un boicot per promoure drets humans i del treball, la Campanya Roba Neta ho respectarà. Per exemple, el 2001 l’exiliada Federation of Trade Unions- Birmania (FTUB), juntament amb un segment significatiu de la societat birmana, va fer una crida per demanar suport a la seva campanya per reclamar que Thiumph International -un venedor de llenceria amb base a Suissa- es retirés de Birmania. La campanya va ser exitosa i al 2002 Triumph va anunciar la seva retirada del país.
—
On puc trobar informació de companyies específiques i les seves pràctiques de treball?
Hi ha uns quants recursos per ajudar-te a trobar informació sobre marques.
Busca a la web de la Campanya Roba Neta per trobar informació general, busca casos passats i presents de violacions de drets de treballadores que involucren companyies concretes. També pots consultar www.fashioncheck.net per saber més sobre polítiques i pràctiques de companyies. Sobre marques que es comercialitzen com a ètiques o alternatives, mira “Alternative or Ethical Clothes”.
Les webs següents també ofereixen informació substancial sobre el comportament de companyies envers les treballadores, el medi ambient, ètica i estàndards legals, etc:
> www.business-humanrights.org
> www.crocodyl.org
> www.transnationale.org
> www.globalcorpforum.org
—
Algunes companyies difonen que comproven els seus proveïdors regularment per assegurar-se que les condicions de treball estan bé. Diuen la veritat?
Hi ha molts programes de monitoratge, però si les treballadores no hi estan directament involucrades podria ser només façana.
Actualment la majoria de grans marques i venedors participen en alguna mena de programa de monitoratge. Certament, ha sorgit una indústria global d’ ”auditoria comercial social”. Desafortunadament l’auditoria social s’ha caracteritzat per l’engany per part de la direcció de les fàbriques, complaença per part de marques i venedors i tan sols un interès superficial en l’experiència de les treballadores. El personal rarament participa en el procés d’auditoria sense por a represàlies: els problemes basats en violacions de drets o la llibertat d’associació es passen fàcilment per alt.
La Campanya Roba Neta argumenta que els esforços creïbles per implementar codis de conducta no poden dependre només d’auditories socials, sinó que s’han de combinar amb altres eines per afrontar violacions dels drets de les treballadores incloent: associació amb organitzacions locals, mecanismes per greuges i queixes, educació i entrenament, un apropament proactiu a la llibertat d’associació, adreçar pràctiques de compra i de negoci existents, resolucions efectives i transparència. Per sobre de tot, les treballadores han de ser part de qualsevol solució real; només quan una treballadora es pot sentir segura i amb poder per reclamar els seus drets, tota la cadena de la indústria de la roba pot moure’s envers ser una indústria sostenible.
—
Quina responsabilitat hauria de tenir una companyia sobre unes treballadores que no són empleades seves?
En l’economia global actual, la roba que portem ha estat produïda per treballadores de l’altre costat de l’oceà i passada d’un negoci a un altre abans de ser venuda per un venedor amb un nom conegut. La Campanya Roba Neta creu que la responsabilitat d’una companyia abraça tota la cadena fins a la treballadora que produeix.
Totes les companyies, grans i petites, poden dedicar recursos per monitoritzar el control de qualitat dels seus productes. Haurien de ser capaces de dedicar suficients recursos per assegurar que el personal té condicions de treball decent i que es respecten els drets humans i de treball.
Per tant, totes les companyies, sense importar la mida, poden col·laborar i unir-se a projectes amb associacions de la indústria per intercanviar informació sobre sistemes, mètodes i procediments, i compartir el cost de monitoritzar i verificar les condicions en la seva cadena de proveïdors. Als Països Baixos, per exemple, productors i venedors petits i mitjans poden participar de la “Fair Wear Foundation” a través de les federacions de la indústria MITEX i MODINT.
—
No haurien de ser els governs responsables de regular les condicions de treball?
En principi si, però a la pràctica aquest enfocament no és suficient: els governs en molts casos són dèbils i, fins i tot si volen, són dependents de restriccions econòmiques.
Sí, tots els governs tenen la responsabilitat de protegir els drets de les treballadores i de regular les companyies i inversions estrangeres. No obstant això, moltes treballadores tèxtils viuen en països on els sindicats estan prohibits, les lleis del treball no s’executen i la corrupció és flagrant.
La Campanya Roba Neta dóna suport als seus socis quan fan pressió per millorar lleis i la seva implementació als seus països. Però un govern no pot resoldre el problema sol, i el poder d’un sol govern contra grans companyies és a vegades limitat.
Les marques, però, tenen la mida, el poder -i la responsabilitat- d’exercir gran influència en la indústria global de la roba i d’assegurar que les condicions de treball arribin a un estàndard internacional més elevat.
—
Què hauria de fer una companyia quan es descobreixen violacions de drets humans en la seva cadena de subministrament?
En resum: hauria d’enfrontar-se als fets, no fugir de la seva responsabilitat.
Probablement heu llegit una història impactant als diaris sobre condicions de treball horribles descobertes en una fàbrica de roba d’una marca coneguda.
El portaveu de la marca diu: “Tan aviat com hem sabut de les violacions, hem deixat de tractar amb la fàbrica”. El resultat: les treballadores perden la feina i les condicions de treball no milloren. Per això, les treballadores podrien percebre que tenir millors condicions de treball és una amenaça per als seus mitjans de vida.
La Campanya Roba Neta espera que les companyies busquin un pla de millora per a les fàbriques on es descobreix que es repeteixen les violacions de drets humans i de treball. Haurien de prendre un compromís a llarg termini amb el proveïdor per donar-li temps a fer canvis i haurien d’involucrar treballadores i organitzacions locals i internacionals en el procés.
—
Què és un codi de conducta i per què importa?
Algunes campanyes exitoses de la Campanya Roba Neta i d’altres organitzacions dels drets de les treballadores han portat a molts negocis a adoptar “codis de conducta”, una llista d’estàndards que les companyies esperen dels seus proveïdors. Els codis de les companyies varien en contingut i compromís. La CRN exigeix que les companyies donin significat real a aquests codis incloent provisions per a la implantació, la monitorització i verificació i la resolució de conflictes.
La Campanya Roba Neta considera un codi de conducta bo si l’abast és clar i s’estén a totes les unitats de fabricació de la cadena de subcontractació sencera. El model de codi de conducta de la CRN per a la indústria de la roba conté els principals estàndards de treball de la “International Labour Organization” (ILO) i diversos estàndards addicionals: llibertat d’associació i dret a organitzar-se, dret a negociar col·lectivament, un salari digne, límit d’hores de treball, condicions de treball segures i saludables, seguretat contractual, no discriminació, no treball forçat, no treball infantil. Llegeix el Model de Conducta de la Campanya Roba Neta.
Un codi de conducta pot ser una eina estratègica per aconseguir que les companyies acompleixin estàndards internacionals de treball. La CRN ha fet campanya perquè les companyies es responsabilitzin de les promeses que han fet en els seus codis de conducta. Encara que els codis de conducta no són substituts de la protecció de lleis nacionals adequadament implementades, sí que poden oferir a les treballadores eines de negociació per demanar millors condicions de treball i són un primer pas envers el llarg camí per eliminar els abusos a la indústria de la roba.
—
Què són les convencions ILO i els estàndards fonamentals de treball?
Una part de les Nacions Unides, la ILO, ha establert uns estàndards mínims que haurien de ser dret de totes les treballadores arreu del món.
La “International Labour Organization” (ILO) és una organització amb tres puntes: sindicats, governs i companyies, i forma part del sistema de les Nacions Unides. El 1998 la ILO va fer la “Declaration on Fundamental Principles and Rights at Work” (Declaració de principis fonamentals i drets al treball). En aquesta declaració, els estats membres de la ILO van acceptar que tots haurien de respectar, promoure i realitzar els estàndards fonamentals de treball (hagin estat ratificats o no).
> Els estàndards fonamentals de treball es basen en cinc estàndards, traçats en vuit convencions:
> Llibertat d’associació i reconeixement efectiu del dret a la negociació col·lectiva (Convenció num.87 i num.88)
> L’eliminació de totes les formes de treball forçat i obligatori (Convenció num.29 i num.105)
> L’ abolició efectiva del treball infantil (Convenció num.138 i num.182)
> L’ eliminació de la discriminació en la contractació i ocupació (Convenció num.100 i num.111)
La CRN insta les companyies a respectar, a banda d’aquests punts esmentats, els següents drets internacionalment reconeguts: el dret a un salari digne basat en una setmana de treball regular que no excedeixi les 48 hores de treball, hores de treball sense hores extra forçades, un lloc de treball saludable sense assetjaments i una relació contractual reconeguda amb protecció laboral i social. Aquests drets també han estat escrits en convencions i recomanacions de la ILO i a la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides i són essencials per a les treballadors de la indústria de la roba.