QUÈ EN SABEM DE BENETTON?

Qui entri a la pàgina web del grup Benetton podrà trobar-se un apartat titulat “El nostre compromís amb Bangla Desh”. La major part dels seus esforços es dediquen a justificar perquè no han abonat la quantitat total que se’ls demanava per donar suport a les víctimes de la tragèdia del Rana Plaza de 2013.

El grup Benetton alega que ha abonat una quantitat major del que els pertocava proporcionalment. Davant l’esfondrament d’un edifici en què van morir 1.134 persones i vora 2.500 ferides, la companyia dedica els seus esforços a justificar perquè no hi inverteix més diners. Aquesta actitud pot servir com a metàfora de la manca de voluntat de les empreses per millorar les condicions de les treballadores.

Tot i el compromís públic de la marca amb un salari digne, la realitat mostra xifres diferents. L’any 2017, es van trobar proveïdors de Benetton a Ucraïna que pagaven 89 euros al mes, és a dir, una cinquena part del que seria un salari que permetés cobrir les necessitats bàsiques. Les mateixes treballadores també es queixaven que els patrons les forçaven a fer hores extres per complir amb la demanda de les multinacionals. L’exposició a calor excessiva i a productes tòxics, les condicions antihigièniques i el tractament abusiu són altres de les situacions que les treballadores denuncien. A Hongria, Sèrbia i Eslovàquia es repeteixen situacions similars.

Benetton utilitza tècniques de publicitat controvertides. Per exemple, l’any 1991, va utilitzar la fotografia d’un home morint-se de SIDA. Per la commemoració dels 50 anys de la carta de drets humans, va fer una campanya amb el primer article: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”. Ens queda preguntar-nos què en pensen d’aquestes campanyes les treballadores que fabriquen la roba de Benetton.