Què en sabem d'Uniqlo?

A principis de 2015, gairebé 4000 persones - el 80% dones- van perdre el seu lloc de treball quan PT Jaba Garmindo, una de les fàbriques proveïdores d’UNIQLO a Indonèsia, va tancar.

Dos anys després, les treballadores (moltes d’elles en situació crítica, han perdut les seves cases, no poden mantenir les seves famílies o se les considera massa grans per aconseguir un nou treball) segueixen esperant que se’ls paguin els sous que se’ls deuen: 4 mesos i la indemnització per acomiadament. En total, l’empresa deu 11 milions de dòlars. A més, durant el temps que van treballar per a UNIQLO, les treballadores van haver de fer front a situacions de treball insegures, hores extra obligatòries, contractes irregulars, etc.

Sri Paryani, que va treballar a PT Jaba Garmindo durant vint anys i va perdre la seva feina, com el seu marit, va declarar que seguiran lluitant perquè es faci justícia: “Exigim a les marques que s’han beneficiat de la nostra suor que es responsabilitzin i ens donin el que és nostre per dret!”.

A principis del 2018, la famosa galeria londinenca Tate Modern va inaugurar una exposició que recollia algunes de les obres d'art feministes més creatives de les últimes dècades. L'esdeveniment estava patrocinat per Uniqlo.

Thulsi Narayanasamy, una de les activistes que acusa l'empresa de no pagar el que deu, ho explica així: Aquest acte "celebra l'impressionant activisme fet per moltes dones, mostrant casos creatius i mètodes inspiradors que les dones han fet servir perquè s'escolti la seva veu.

Donem suport absolut a aquest esdeveniment i a les organitzacions involucrades. Però creiem que Uniqlo no hauria de poder guanyar credibilitat patrocinant-lo mentre que ignora la veu de milers de dones que han permès a l'empresa lucrar-se fins al punt de poder patrocinar l'acte".