Al setembre de 2021, marques i sindicats van anunciar el nou Acord Internacional sobre Seguretat i Salut en la Indústria Tèxtil i de la Confecció. La Campanya Roba Neta insta les marques a signar aquest nou Acord i espera que aquest faci honor al seu nom i s’estengui aviat més enllà de Bangladesh. En aquest article s’explica què és el que distingeix a l’Acord Internacional, com és el treball a Bangladesh, com pretén expandir-se l’Acord més enllà de Bangladesh, d’on ve l’Acord i per què hem de fer campanya de pressió a les grans marques de moda.
1.Què és l’Acord Internacional?
L’Acord Internacional sobre Salut i Seguretat en la Indústria Tèxtil i de la Confecció va entrar en vigor l’1 de setembre de 2021.
Es tracta d’un programa legalment vinculant que les marques de roba poden signar per garantir que les fàbriques de roba de la seva cadena de subministrament siguin segures. Actualment l’Acord només compta amb un programa a Bangladesh, però té l’ambició d’expandir-se a altres països. L’Acord Internacional es regeix per un Comitè Directiu format per un 50% de representants de marques i un 50% de representants sindicals. Les ONG de drets laborals (inclosa la Clean Clothes Campaign) han signat com a testimonis i participen en el Comitè Directiu com a observadors.
En què es diferencia l’Acord Internacional de l’Acord de Bangladesh?
Les diferències més importants de l’Acord Internacional per a la Salut i la Seguretat en la Indústria Tèxtil i de la Confecció es troben en el nom:
- el programa ja no es limitarà a un sol país, sinó que s’ampliarà almenys a un altre país més enllà de Bangladesh,
- el programa ja no se centra únicament en la seguretat dels edificis, sinó que té un mandat més ampli, que aborda la salut i la seguretat de les persones treballadores en general. El text de l’ Acord Internacional es pot consultar aquí.
Quants signants té l’Acord Internacional?
El llistat de marques signatàries de l’Acord Internacional pot consultar-se aquí https://internationalaccord.org/signatories.
Quines grans marques han signat l’Acord Internacional i quins no?
Consulta cleanclothes.org/accord-tracker.
Quines marques han de signar l’Acord?
Actualment estem demanant que signin l’Acord principalment a les marques que tenen producció a Bangladesh. Tan aviat com es posi en marxa un nou programa nacional, demanarem a les marques que es proveeixen en aquest país que també el signin.
L’Acord consisteix únicament a inspeccionar i reparar les fàbriques?
No. A més de fer que les fàbriques siguin més segures mitjançant inspeccions i reparacions, els signants de l’Acord també pretenen utilitzar el programa per a empoderar a les persones treballadores i als sindicats locals, informant-los dels seus drets a un lloc de treball segur i saludable.
L’Acord prescriu un programa de formació en matèria de seguretat per als treballadors i els comitès de seguretat de les fàbriques cobertes, i proporciona a les persones treballadores i als sindicats un mecanisme independent de queixes sobre salut i seguretat en el treball, que els permet denunciar problemes de seguretat en el lloc de treball que la direcció de la fàbrica ha de remeiar
Com garanteix l’Acord que les marques i les fàbriques compleixin el promès?
El caràcter jurídicament vinculant de l’Acord és la clau de la seva eficàcia. El model de l’Acord planteja dos nivells d’aplicació:
- a nivell de fàbrica, a través d’un procés d’escalada, en el qual una fàbrica que no remeï els problemes de seguretat pot enfrontar-se a la finalització dels seus negocis amb totes les empreses signants de l’Acord; i
- a nivell de marca, a través d’ una clàusula de resolució de conflictes, que permet als sindicats signants presentar càrrecs contra les marques signants que no compleixin les seves obligacions en virtut de l’ Acord.
Totes les empreses signants de l’Acord estan obligades a complir les disposicions d’aquest, incloent-hi l’exigència que els seus proveïdors participin en el programa d’inspecció i remediació, així com en el programa d’apoderament de les persones treballadores, i a garantir que la remediació en els seus proveïdors sigui financerament viable. El compromís compartit significa que les marques poden utilitzar eficaçment la seva influència col·lectiva per a promoure la seguretat en el lloc de treball.
En 2016, IndustriALL i UNI Global Unions van presentar casos d’arbitratge contra dues empreses signatàries de l’Acord per no garantir que la reparació dels seus proveïdors fos financerament viable. Aquests casos van donar lloc a un acord que va implicar que les marques paguessin més de 2 milions de dòlars per a la reparació de la seguretat.
2. El treball a Bangladesh
Com s’organitza el treball de l’Acord Internacional a Bangladesh?
Les activitats a Bangladesh sobre el terreny, incloses les inspeccions de les fàbriques, la supervisió de les reparacions de la seguretat, la realització de cursos de formació sobre seguretat a les fàbriques cobertes i la posada a la disposició de les persones treballadores d’un mecanisme de reclamació independent, són dutes a terme per el Ready-made-garment Sustainability Council (RSC per les seves sigles en anglès). El RSC està governat per una junta tripartida de marques, sindicats i fabricants, però no disposa de cap mitjà per exigir responsabilitats a les marques.
L’Acord Internacional aporta aquesta característica addicional. Es tracta d’un contracte vinculant entre les marques i els sindicats, cosa que significa que els sindicats poden, sobre la base de la informació de les inspeccions del RSC, els controls de remediació i el mecanisme de denúncia, iniciar un procés de denúncia contra les marques. Això pot acabar als tribunals, com a pas final. En el passat això ha portat a dos acords.
Si una fàbrica es nega a cooperar en les inspeccions o a dur a terme la remediació, el RSC pot prendre mesures contra aquestes fàbriques, inclosa la retirada de les seves llicències d’exportació.
Com a mesura final, l’ Acord Internacional també pot exigir el tancament de les fàbriques, la qual cosa significa que cap marca membre de l’ Acord podrà proveir-se en aquesta fàbrica.
Per què hi ha un Acord Internacional i un Ready-made-garment Sustainability Council (RSC)?
Després de la seva fundació en 2013, l’Acord es va establir com una fundació als Països Baixos, amb una petita oficina d’enllaç, i com una oficina a Bangladesh, que empra uns 200 empleats. El 2018 i el 2019, un prolongat procés judicial contra l’oficina al país per part d’un propietari d’una fàbrica descontentament va portar a la creació d’una nova organització nacional d’aplicació, el RSC, que va assumir les operacions sobre el terreny l’1 de juny de 2020. Es va acordar que el RSC aplicaria totes les normes, polítiques i procediments de l’Acord.
El RSC, que és una empresa sense ànim de lucre amb un consell d’administració format per marques, sindicats i ocupadors, no té, però, el poder de responsabilitzar legalment les marques perquè garanteixin el compliment de les normes, polítiques i procediments acordats a les fàbriques de les quals s’ abasteixen. Això inclou que la remediació ha de ser econòmicament viable, la qual cosa és una obligació establerta en l’ Acord Internacional i aplicable a través d’ ell. Per tant, l’Acord Internacional és molt necessari perquè les marques no sols es comprometin amb la seguretat de les fàbriques per a quedar bé, sinó que puguin rendir comptes si no contribueixen significativament a la seguretat de les fàbriques.
Els sindicats, que constitueixen el 50% de la governança de l’Acord, però només el 30% de la governança del RSC, han indicat que creuen que aquesta capacitat de fer que les marques reten comptes és crucial per a l’èxit del treball d’inspecció, remediació i gestió de queixes del RSC. Al maig de 2020, UNI Global i IndustriALL i els seus afiliats sindicals de Bangladesh van anunciar que, sense un acord jurídicament vinculant, es retirarien del RSC. Això demostra l’important que és que el treball del RSC es complementi amb una opció per a apel·lar a la responsabilitat de la marca i garantir la qualitat i independència del treball realitzat.
El mandat de la Secretaria de l’Acord Internacional consisteix a supervisar el compliment de les obligacions dels signants a Bangladesh. Això no significa que la Secretaria pretengui controlar el treball del RSC, com han argumentat algunes de les marques i l’organització patronal de Bangladesh BGMEA. L’Acord Internacional reconeix la independència del RSC i pretén que les marques rendeixin comptes dels seus compromisos amb la seguretat de les persones treballadores.
Quantes fàbriques estan cobertes per l’Acord Internacional a Bangladesh?
Aproximadament 1300, sobre la base de 148 signataris (última actualització: 1 de novembre de 2021).
3. Expansió internacional
Què significa el terme “internacional” en l’Acord Internacional?
L’Acord Internacional permet el desenvolupament i l’aplicació de programes de seguretat contra incendis i d’edificis específics per a cada país, a part del programa existent a Bangladesh, i es compromet a ampliar el model de l’Acord -basat en els principis establerts per l’ Acord de Bangladesh- a almenys un altre país en els 26 mesos posteriors a l’1 de setembre de 2021.
El Comitè Directiu de l’Acord durà a terme un estudi de viabilitat en el qual s’avaluaran els riscos de seguretat, la presència de signataris, les possibles deficiències normatives i d’aplicació i l’interès. En base a aquest estudi, el Comitè Directiu decidirà abans de finals de febrer de 2022 a quin país s’ ampliarà primer l’ Acord. Aquest programa ampliat inclourà a les parts interessades locals i es basarà en els coneixements i programes locals per a aplicar el model de l’Acord. La forma exacta i l’aplicació del programa en cada país s’avaluaran per país, per la qual cosa diferiran de la manera en què s’organitza l’aplicació a Bangladesh.
Una vegada que s’estableixi un programa específic per a un país, totes les marques signatàries de l’Acord que es proveeixin en aquest país hauran de participar en el programa i la CCC es posarà en contacte amb les marques que es proveeixin en aquest país, instant-les a unir-se.
Per què és necessària l’ampliació de l’Acord?
La indústria de la confecció és notòriament insegura. Ha arribat el moment que les marques es responsabilitzin de les condicions de treball en les seves cadenes de subministrament de roba més enllà de Bangladesh. Alguns exemples d’incidents greus en el lloc de treball en 2021 inclouen la mort de 28 persones treballadores per electrocució en una fàbrica de roba al Marroc al febrer, 20 persones mortes a un incendi en una fàbrica de roba a Egipte al març, 8 persones mortes en un enderroc més tard aquest mateix mes al mateix país, i 16 persones mortes al Pakistan a l’agost. La Campanya Roba Neta va publicar una línia de temps que destaca només la punta de l’iceberg dels incidents mortals i gairebé mortals en fàbriques de roba i tèxtils de tot el món des del començament del 2021: https://ropalimpia.org/noticias/muertes-y-heridos-en-la-industria-mundial-de-la-confeccion/
Per què demana la CCC que l’expansió comenci al Pakistan?
Les fàbriques tèxtils i de confecció al Pakistan continuen sent tan insegures com el 2012, quan un incendi a la fàbrica Ali Enterprises (Karachi) va matar més de 250 persones treballadores. Un recent incendi a Karachi en una fàbrica de bosses l’agost del 2021 va demostrar que els mateixos problemes que van causar l’elevat nombre de morts a la fàbrica d’Ali Enterprises (finestres amb barrots, sortides tancades amb clau, absència d’alarma contra incendis) continuen existint en tota la indústria.
Per això, juntament amb els sindicats i els grups laborals en el terreny, portem molt de temps advocant per l’ampliació del model Accord al Pakistan. Els sindicats i els grups laborals han arribat a un consens sobre com creuen que hauria de ser un Acord al Pakistan i ja han mantingut converses amb moltes de les principals parts interessades, incloses les autoritats i els empresaris, sobre com aplicar un Acord al país. Creiem que, per tant, Pakistan seria un país no només molt necessitat d’un programa de seguretat, sinó també molt preparat per posar-lo en marxa.
4. Alternatives
Què distingeix l’Acord Internacional d’altres programes?
A diferència de les auditories socials, els programes dirigits per marques i les iniciatives multipartides no obligatòries, l’ Acord és jurídicament vinculant. Això significa que totes les empreses signants de l’ Acord han de complir les seves disposicions i que els sindicats signants de l’ Acord poden iniciar un procediment contra les empreses incomplidores.
L’Acord ha aconseguit evitar nombroses morts en la indústria de la confecció, on altres programes han fracassat, a causa d’una combinació única d’una sèrie d’elements: el seu caràcter jurídicament vinculant, la governança bipartida (marques i sindicats en el Comitè Directiu), la influència col·lectiva de les marques, els alts nivells de transparència i divulgació, l’obligació de les marques de donar suport financer a la reparació, i un mecanisme de queixes independent. L’Acord és l’única iniciativa en la indústria global de la confecció a través de la qual les marques i els representants de les persones treballadores poden treballar junts a gran escala i en igualtat de condicions per a aconseguir un progrés tangible cap a una indústria més segura.
En virtut de l’ Acord, les marques signants tenen l’ obligació de garantir que les fàbriques siguin capaces de resoldre financerament els problemes de seguretat que s’ hi detectin. Es tracta d’un aspecte innovador del model de l’Acord, ja que contribueix a aconseguir pràctiques de compra més sostenibles, en les quals els costos de mantenir un lloc de treball segur formen part de la relació comercial entre les marques i les fàbriques.
A més, el mecanisme de reclamacions de l’ Acord, a diferència de molts mecanismes de reclamació voluntaris, gaudeix d’ una gran confiança per part de les persones treballadores i s’ha demostrat que ha evitat accidents i ha garantit la reincorporació de treballadores que van ser acomiadades per evidenciar la falta de seguretat en el seu lloc de treball.
Quin és el problema de les iniciatives de les marques (com IWAY d’IKEA) i de l’auditoria social?
Les iniciatives voluntàries han estat incapaces d’evitar víctimes en el passat, per la qual cosa és completament irresponsable confiar en una iniciativa no vinculant per a evitar un nou Tazreen o Rana Plaza. El problema dels sistemes d’auditoria social de les marques i de les empreses és que no hi ha una supervisió independent, ni cap incentiu per ser transparents o treballar per un canvi real. Bàsicament, l’empresa està comprovant el seu propi comportament, o pagant a algú que està orientat a complaure al seu client perquè avali el seu comportament.
Com que no hi ha transparència, les empreses poden ignorar fàcilment qualsevol resultat desfavorable o decidir abandonar una fàbrica insegura sense reparar-la. Les persones treballadores no seran informades que la seva fàbrica és insegura, ni tampoc ho seran unes altres o noves marques que es proveeixin d’aquesta fàbrica. Aquests són només alguns dels principals problemes que implica el sistema d’ auditoria social.
Què és Nirapon i per què no és suficient?
En 2013, després de l’ensulsiada de Granota Plaza, totes les empreses de confecció que es proveeixen a Bangladesh van tenir clar que calia fer alguna cosa per a abordar la seguretat de les fàbriques al país. No totes les empreses estaven disposades a comprometre’ s amb un Acord legalment vinculant, amb la seva participació sindical i el seu alt nivell de transparència. Un grup d’empreses, principalment estatunidencs, va establir la seva pròpia alternativa sense aquestes característiques, que es va denominar Aliança per a la Seguretat dels Treballadors de Bangladesh. En mancar de tots aquests elements, la recerca va demostrar que els avanços en la reparació de les fàbriques sota l’Aliança no podien igualar als de l’Acord.
Al contrari que l’Acord, que després dels seus primers cinc anys de funcionament va reconèixer que el treball no estava fet, l’Aliança va donar per conclosa la seva tasca el 2018 i en el seu lloc va posar en marxa un programa simplificat, anomenat Nirapon. Nirapon afirma que duu a terme un seguiment, una línia d’ajuda (amader kotha) i formacions en més de 600 fàbriques.
Tant l’Aliança com Nirapon van ser dirigides per una coneguda empresa d’auditoria comercial anomenada Elevate. Al contrari que en l’Acord, en Nirapon les marques no exerceixen cap paper per a garantir que els propietaris de les fàbriques puguin fer front als riscos de seguretat. La pàgina web d’Elevate diu: “La responsabilitat del risc recau en l’empresari, i només ell pot controlar de manera eficaç aquest risc, no el client. Això significa que si una fàbrica no és segura podem facilitar al propietari i als directius la formació i indicacions necessàries per a aconseguir un lloc de treball segur, però no podem controlar el risc per ells”.
A més, Nirapon no ofereix cap transparència sobre el seu funcionament. Una investigació recent d’una institució d’investigació de Bangladesh mostra que pràcticament no hi ha informació disponible sobre el que Nirapon ha aconseguit.
A l’octubre de 2019, arran dels casos judicials que havien perseguit l’oficina de Accord a Bangladesh, un tribunal d’aquest país va prohibir durant sis mesos les operacions de Nirapon al país, en resposta a la convicció dels propietaris de les fàbriques que aquests mecanismes de seguretat ja no eren necessaris i només generaven costos addicionals per a les fàbriques. El 31 de maig de 2020, un dia abans de la creació del CSR, Nirapon va anunciar que traslladaria les seves operacions a Nord-amèrica. Segueix sense estar clar si s’ha aixecat la prohibició i si el trasllat als EUA. està relacionat amb això, així com el que això significa per a l’aplicació sobre el terreny, que podria quedar únicament a discreció dels empresaris.
Entre les gairebé 50 marques membres de Nirapon es troben Gap, VF Corporation (The North Face, Timberland), Walmart, Asda, Canadian Tire, Disney i Abercrombie & Fitch.
5. Antecedents
Com va sorgir l’Acord?
L’Acord jurídicament vinculant sobre la seguretat dels edificis i contra incendis a Bangladesh (“Acord de Bangladesh”) entre les marques de roba i els sindicats mundial es va establir després de l’enderroc del Rana Plaza el 24 d’abril de 2013 i tenia com a objectiu fer que les fàbriques fossin més segures per als treballadors. Més de 200 marques i minoristes internacionals van signar el primer acord, entre elles H&M, Inditex, C&A i Primark. L’Acord és un acord jurídicament vinculant entre les marques i els detallistes i IndustriALL Global Union i UNI Global Union i vuit dels seus sindicats afiliats de Bangladesh. Juntes, les parts es van comprometre a aconseguir l’objectiu d’una indústria bangladesí de la confecció segura i sostenible en la qual cap persona treballadora hagi de témer incendis, ensulsiades d’edificis o altres accidents que podrien evitar-se amb mesures raonables de salut i seguretat.
Què ha aconseguit l’Acord i per què continua sent necessari?
L’Acord ha aportat millores crucials a les vides de 2 milions de persones treballadores de la indústria de la confecció a Bangladesh, fent que 1.600 fàbriques de roba siguin més segures, i ha creat un mecanisme de denúncia eficaç i transparent que està permetent a les treballadores defensar la seva pròpia seguretat. Des del 2013, els enginyers de l’Accord han realitzat més de 38.000 inspeccions. S’han reparat més de 120.000 riscos d’incendi, de construcció i elèctrics. El percentatge d’avanços en matèria de reparació a les fàbriques d’Accord és del 93%. Més d’1,8 milions de persones han rebut formació en seguretat laboral. Les treballadores o els seus representants han presentat més de 3.000 queixes a través del mecanisme de reclamacions de salut i seguretat, de les quals més de 270 estan relacionades amb la Covid-19.
Però la feina encara no ha acabat. Moltes fàbriques encara han de dur a terme correccions vitals en matèria de seguretat i continuen sent necessàries inspeccions constants per a garantir que les fàbriques no tornin a adoptar pràctiques insegures, com col·locar el producte acabat davant de les sortides d’emergència. Malgrat tota la feina feta, el programa continua sent tan necessari com sempre.
Fins i tot encara que s’haguessin esmenat totes les infraccions de seguretat, continuaria sent vital comptar amb un sistema significatiu de supervisió i esmena de la seguretat. La seguretat és un procés continu, i la supervisió contínua no sols revela noves deficiències en matèria de seguretat que cal esmenar, sinó que també és una mesura important contra la volta a pràctiques perilloses, com el bloqueig de les sortides d’emergència.
6. Marques objectiu
Què sabem de Levi’s?
Levi’s no ha signat els anteriors Acords de 2013 i 2018. Levi’s no és transparent sobre la seva llista de proveïdors, però hem identificat almenys 25 fàbriques a Bangladesh de les quals s’abasteix, la majoria de les quals són edificis de diversos pisos que poden comportar complexos riscos de seguretat. La nostra recerca mostra que Levi’s es proveeix en una sèrie de fàbriques en les quals els signants de Accord, com Uniqlo, Next, Varner, G-Star i Sainsbury’s, s’asseguren que les renovacions de seguretat siguin econòmicament possibles i Levi’s s’aprofita dels seus esforços.
Es va triar a Levi’s com a objectiu de la nostra campanya de pressió perquè és un actor important a Bangladesh i una marca molt coneguda a tot el món, que té el poder i els diners per a canviar el seu comportament, però que des de 2013 ha triat sistemàticament no fer-ho.
Quins són els següents passos?
La campanya contra Levi’s és només el començament d’una campanya a llarg termini de la xarxa de la Campanya Roba Neta per a pressionar a les marques que es proveeixen a Bangladesh perquè signin l’Acord. La campanya continuarà dirigint-se tant a les marques que sí que van signar l’Acord anteriorment, o que fins i tot produïen en l’edifici Granota Plaza però que no van signar el nou acord, com a marques que mai han signat un acord anterior de l’Acord i que, en canvi, confien en els seus propis sistemes de responsabilitat, en l’auditoria social corporativa o en sistemes col·lectius inaplicables com Nirapon.
