La Clean Clothes Campaign és una xarxa internacional d’ONG, sindicats i organitzacions de persones consumidores que té l’objectiu de millorar les condicions de les persones treballadores de la indústria global de la confecció.

És present a 16 països europeus: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Holanda, Itàlia, Noruega, Regne Unit, Suècia, Suïssa, Turquia, Polònia, República Txeca i Finlàndia. A més, col·labora amb més de 200 organitzacions de treballadors i treballadores de tot el món.

Des de cada país s’apropa la campanya internacional a la ciutadania local, adaptant els continguts a la llengua pròpia i duent a terme accions i negociacions pròximes. Per aquest motiu, Federación SETEM coordina la Campanya Ropa Limpia a l’Estat Espanyol i SETEM Catalunya coordina la Campanya Roba Neta a Catalunya des de 1997, els darrers anys amb el col·lectiu RETS.

Així doncs, es treballa de manera autònoma a nivell nacional i en xarxa a nivell europeu. La xarxa europea es troba emmarcada, al seu torn, en una xarxa internacional que inclou sindicats, ONGs i individus dels països on es cus la roba (Àsia, Àfrica, Europa de l’Est i Amèrica Central) i col·labora amb altres companyes similars a Estats Units, Canadà i Austràlia. Fora d’Europa doncs, la CRN treballa com a una xarxa informal però amb un objectiu comú: millorar les condicions laborals a la indústria tèxtil i de material esportiu, aconseguir que siguin equivalents a les establertes per l’Organització Mundial del Treball i minimitzar l’impacte de la producció sobre el medi ambient.

L’any 1989, una manifestació davant d’uns grans magatzems a Holanda per denunciar les indignes condicions laborals de les treballadores a Filipines (on es produïa la roba) va créixer fins a convertir-se en la Clean Clothes Campaign (CCC). Des de llavors, la campanya ha treballat dur i ha obtingut diversos èxits, malgrat encara queda molta feina a fer per acabar amb les condicions d’explotació de les persones que treballen en la indústria tèxtil arreu del món.

La deslocalització, la subcontractació i la pressió per aconseguir preus més baixos i terminis d’entrega més curts es troben a la base d’aquesta explotació que afecta milions de persones. La CCC exigeix a les empreses transnacionals de moda i material esportiu que es responsabilitzin de les condicions de les treballadores que confeccionen la roba. Aquestes condicions laborals inclouen aspectes molt diversos: el nombre d’hores de jornada laboral (sovint més de 10 o 12h al dia), salaris dignes, baixes i prestacions per malaltia o maternitat, mesures de seguretat i higiene en l’espai de treball, la llibertat d’associació, etc.