Capítol IV de l’informe:“Decathlon, un campió de l’explotació”

Investigació: Pierre Leibovici, Yara van Heugten (Follow the Money)
Investigació addicional: André Campos (Repórter Brasil) original
Edició: Mathias Destal
Traducci al castellà: Marta Lobato (SETEM Catalunya)
Imatge composta: Eric Dellfos

Els dos principals fabricants de calçat de Decathlon compren cuir que podria provenir de zones desforestades il·legalment al Brasil. Disclose i Follow the Money han remuntat la cadena de producció de les famoses sabates de senderisme Quechua després d’accedir a documents confidencials.

En una travessa fluvial, per un camí pedregós o al límit d’un bosc dens: les files de sabates Quechua NH500 estan envoltades de fotografies de paisatges naturals verges a la botiga de Decathlon a Villeneuve-d’Ascq (departament del Nord, França). “Adherència, amortiment i impermeabilitat” són paraules clau associades a la pell bovina de plena flor que cobreix el 90% de cada sabata. L’anunci no dona més informació. L’etiqueta indica que cada parell ha estat fet al Vietnam, però no diu res sobre l’origen de la matèria primera que utilitza Decathlon.

Com passa amb altres models venuts per Quechua, el cuir utilitzat per fabricar les sabates NH500 prové probablement d’animals que han pasturat al Brasil, el pulmó verd del planeta. “Les peces de cuir provinents del Brasil són aproximadament dues o tres vegades més grans que les d’Àsia, per la mida de les vaques” explica una antiga responsable de producció de Decathlon, experta en la seva cadena de subministrament. “Si les pells són petites, les adoberies han de treballar amb dues peces alhora, cosa que ocupa més espai. Amb vaques més grans, es redueix el malbaratament. I el benefici és més alt.” La multinacional esportiva dona molta importància al “benefici”, tal com ja han revelat les investigacions de Disclose sobre els seus proveïdors a Bangladesh i Xina.

Però fer servir cuir brasiler comporta un gran risc ambiental. La ramaderia és la primera causa de desforestació al país, molt per davant del cultiu de soja, oli de palma i cacau. La major part de la desforestació és il·legal, però és afavorida per gegants de l’agrobusiness que van sacrificar un rècord de 38 milions de caps de bestiar el 2024. S’aprofiten totes les parts de l’animal, inclosa la pell, molt valorada per les empreses de calçat.

Disclose ha col·laborat amb el mitjà neerlandès Follow the Money per investigar la cadena de subministrament de cuir de Decathlon. A partir de documents confidencials i dades de duanes, han revelat que una gran empresa ramadera brasilera acusada diverses vegades de desforestació il·legal ha venut cuir a un dels proveïdors estratègics de la marca francesa: Tong Hong. Aquesta adoberia, situada al Vietnam, tracta químicament les pells per a fabricants locals de calçat, que són precisament els dos principals subcontractistes de Decathlon. Les seves fàbriques han subministrat diversos milions de parells de sabates Quechua a la marca francesa. Un passeig pel bosc podria estar contribuint a la desforestació global.

Desforestació química al Brasil

La investigació comença a més de 9.000 quilòmetres de Villeneuve-d’Ascq. A la zona humida més gran del planeta, el Pantanal, al sud de l’estat brasiler de Mato Grosso, l’escorça de milers d’arbres s’ha tornat blanca. Les seves fulles han desaparegut, dissoltes per un herbicida extremadament tòxic anomenat 2,4-D, un component de l’agent taronja utilitzat per l’exèrcit dels Estats Units durant la guerra del Vietnam. El producte es va ruixar des d’avions el 2022 i 2023, segons una investigació de la policía brasileña. Después, se filtró al agua subterránea, envenenando la fauna y los suelos. En total, más de 81.000 hectáreas de bosque han desaparecido del mapa, un área ocho veces mayor que París.

Vídeo: policia civil i secretaria de medi ambient del Mato Grosso (març de 2023)

El responsable d’aquest crim ambiental —el pitjor registrat mai a l’estat de Mato Grosso— és l’empresari agropecuari Claudecy Oliveira Lemes. És propietari d’onze granges de bestiar al Pantanal i és ben conegut per la policia ambiental brasilera. Ha estat inculpat vuit vegades per desforestació il·legal entre 2018 y 2022. A pesar de los embargos impuestos por las autoridades, Lemes ha seguido vendiendo su ganado a través de varios mataderos de la región, incluidos los pertenecientes a JBS, una de las principales empresas ganaderas, según certificados de traslado animal obtenidos por el medio Repórter Brasil. Entre 2018 y 2023, las explotaciones de Lemes enviaron al menos 8.639 cabezas de ganado a cuatro mataderos propiedad del grupo brasileño. Tres de ellos, en Pedra Preta, Barra do Garças y Campo Grande, se especializan en transformar pieles en cuero para la industria del calzado.

Aquesta operació de desforestació espectacular no és la primera en què JBS està implicada, ni de bon tros. Durant diversos anys, investigacions internacionals —incloent-hi una publicada per Disclose— han assenyalat l’empresa com a responsable de desforestació il·legal arreu del Brasil. Quan Disclose va contactar amb l’empresa alimentària, aquesta va afirmar tenir una “política de tolerància zero amb la desforestació il·legal, el treball forçat, l’ús indegut de terres indígenes i les violacions d’embargaments ambientals”. Tot i això, les autoritats brasileres han multat repetidament el grup per danys ambientals, amb sancions que van des de milers fins a diversos milions d’euros. Però això no ha frenat la seva ambició: JBS sacrifica 75.000 caps de bestiar al dia, cosa que el converteix en el líder mundial del sector boví —i en la primera empresa del món en transformació de pells en cuir.

Imatge: Greenpeace

Disclose i Follow the Money han identificat molts casos en què JBS està present a l’enorme cadena de subministrament de Decathlon. Per exemple, el juny del 2023, quan JBS va adquirir bestiar criat en terrenys desforestats del Pantanal, l’empresa va enviar tres contenidors des del port brasiler de Santos. El carregament incloïa 90 palets de “wet blue”, pells tractades amb sals de crom per evitar la seva descomposició. La seva destinació era l’adoberia Tong Hong, al Vietnam, que treballa per a Decathlon.

Lliuraments secrets de cuir al Vietnam

Poc se sap de la fàbrica Tong Hong, als afores de la ciutat d’Ho Chi Minh, incloent l’origen de les seves matèries primeres. Cal accedir a dades de duanes per descobrir que l’empresa compra la major part de les seves pells bovines al Brasil —11.000 tones el 2023. Un examen superficial mostra que JBS només va fer negocis amb Tong Hong una vegada, el juny de 2023, però una anàlisi més acurada revela que el gegant brasiler de la carn utilitza una empresa pantalla per vendre les seves mercaderies de manera molt discreta: Chief Movement, amb seu a Hong Kong, que va vendre 5.100 tones a Tong Hong aquell mateix any.

Un cop rebudes les pells, l’adoberia al Vietnam les transforma en cuir llest per al seu ús per part dels fabricants de calçat, mitjançant diversos processos químics i mecànics, com mostra un vídeo enregistrat dins la fàbrica on es veu un treballador manipulant les pells amb les mans nues.

Un treballador estira pells de boví a l’adoberia Tong Hong a Vũng Tàu, Vietnam. Font: Google Maps (abril de 2018)

Decathlon coneix molt bé les línies de producció de Tong Hong. En una llista confidencial de subcontractistes de la marca francesa a la qual ha tingut accés Disclose, l’adoberia del Vietnam apareix com a “proveïdora principal” l’any 2023, just quan JBS li va enviar les pells des del Brasil.

“Decathlon hauria d’utilitzar el seu volum de compra com a eina de pressió.”

Alice Thuault, directora executiva de l’ONG Instituto Centro de Vida

“Decathlon té la responsabilitat de no lucrar-se amb la desforestació. […] Hauria d’utilitzar el seu poder de compra com a eina de negociació,” afirma Alice Thuault, directora executiva de l’ONG Centro de Vida, que duu a terme vigilància per satèl·lit dels boscos del Mato Grosso. Això implicaria revisar la seva col·laboració amb Tong Hong. Segons un informe d’auditoria de la Leather Working Group, una federació de la indústria del cuir, l’adoberia vietnamita només pot identificar formalment el 14% dels escorxadors als quals ha comprat les pells.

Més de 400 milions d’euros en calçat comprats per Decathlon

Un altre document intern vist per Disclose mostra que Decathlon a vegades compra directament a Tong Hong: entre el novembre del 2020 i el novembre del 2021, es van registrar compres per valor de 45.795 dòlars. Probablement, això només representa una petita part del cuir que acaba a les sabates Quechua, ja que la majoria de pells tractades per Tong Hong es venen a les enormes fàbriques sòcies de Decathlon.

“Tong Hong és el principal proveïdor de cuir per als proveïdors de Decathlon a Àsia,” va dir un antic directiu de la multinacional francesa a Disclose. Després de les granges brasileres, el grup JBS i l’adoberia, aquests subcontractistes són la quarta i última baula de la cadena de producció de les sabates Quechua —i els dos principals subcontractistes es troben a la ciutat d’Ho Chi Minh.

Aquesta informació es confirma en un altre document confidencial vist per Disclose. Hi apareixen tots els fabricants de calçat de Decathlon. El model NH500 de cuir exposat a la botiga de Villeneuve-d’Ascq és assemblat pel grup vietnamita Thai Binh. Aquesta empresa és la principal subcontractista de Decathlon en tots els sectors. El 2022, la marca francesa li va comprar productes per més de 326 milions d’euros.

La sabata Quechua NH500 d’home (esquerra), fabricada per Thai Binh, i la MH100 de dona (dreta), fabricada per Pou Chen. Il·lustració: Disclose

A pocs quilòmetres dels tallers de Thai Binh hi ha la fàbrica de Pou Chen, de la qual Decathlon va adquirir calçat per valor de 106 milions d’euros el 2022 —és el seu sisè proveïdor mundial. Algunes de les sabates més venudes de Quechua es fabriquen en aquesta fàbrica gegantina, inclòs el model MH100, que conté un 20% de cuir split, la capa inferior de la pell de vaca.

Decathlon és perfectament conscient del risc que les pells provinents de zones desforestades il·legalment al Brasil s’utilitzin per fabricar el seu calçat. Quan Disclose li va demanar explicacions, l’empresa va afirmar el seu “compromís amb la lluita contra la desforestació a tota la seva cadena de valor”. Com a prova d’aquest compromís, Decathlon va facilitar una còpia de la carta de compromís que va fer signar a Tong Hong el febrer del 2024. En ella s’hi llegeix: “Decathlon no vol que cap proveïdora introdueixi cuir procedent de ramaderia vinculada a la desforestació [i] desitgem que identifiqueu l’origen del cuir utilitzat […] i que ho documenteu a petició.” La política antidesforestació de la marca francesa, doncs, queda recollida en una sola pàgina. No es fan controls sistemàtics, ni tan sols a l’adoberia vietnamita que tant aprecia el bestiar venut per un delinqüent ambiental. Pel que fa a la “documentació a petició” que esmenta Decathlon, resulta desconcertant: segons una auditoría de la Leather Working Group, Tong Hong solo puede identificar con certeza el matadero del que recibió las pieles en el 14% de los casos.

Consulta els altres fragments de la recerca “Decathlon, un campió de l’explotació” de Disclose.