En Raül Romeva, Eurodiputat d’ICV, informa al seu bloc sobre el nou reglament votat ahir a l’Eurocambra que obligarà a les empreses a etiquetar els productes tèxtils indicant-ne l’origen. Us copiem el text a continuació.
Aquí trobaréu l’article original
Aquí teniu l’enllaç al comunicat del parlament europeu (en castellà)
A l’Eurocambra vàrem votar ahir un reglament que obligarà els fabricants tèxtils a indicar el país d’origen dels seus productes a les etiquetes(veure nota de premsa del servei del PE). En concret, una peça es considerarà originària del país en el qual es realitzen almenys dos de les següents fases de producció: filatura, tallat, acabat, confecció. Fins ara, la indicació de l’origen en aquests casos és voluntària i el seu ús depèn de la legislació nacional.
El Parlament Europeu, que s’ha posicionat per 528 vots a favor, 18 en contra i 108 abstencions, subratlla que un producte tèxtil no podrà descriure’s a l’etiqueta com a “originari en la seva totalitat d’un país”, tret que se sotmetés a l’esmentat país a totes les fases de producció.
A més, les indicacions d’origen han de permetre que els consumidors tinguin ple coneixement de l’origen exacte dels productes que compren. Països com els Estats Units, el Canadà o el Japó ja han regulat l’etiquetatge d’origen de la roba. Aquestes normes s’aplicaran a tots els productes tèxtils, com a roba, cortines, estovalles i, fins i tot, joguines, compostos, per, almenys, un 80% de fibres tèxtils.
Etiquetatge de materials derivats d’animals
L’Eurocambra exigim indicar a l’etiqueta la presència de materials derivats d’animals perquè els consumidors puguin verificar, en adquirir una peça, si aquesta conté parts no tèxtils d’origen animal, com a pèl o cuir.
Noves fibres abans al mercat
La legislació proposada uneix en un sol reglament requisits d’etiquetatge relatius a la composició i a les denominacions de les fibres tèxtils, que en l’actualitat formen part de tres directives diferents.
En aquest sentit, el PE proposem introduir un procediment revisat perquè els fabricants puguin sol·licitar la inclusió de la denominació d’una nova fibra en la llista comunitària, a fi de reduir el termini que transcorre entre la presentació de les sol·licituds i l’aprovació de les denominacions de noves fibres. El nombre de comandes de noves denominacions de fibres s’ha incrementat considerablement en els últims anys.
Sistema comú de talles
A més a més reclamem que, abans de dos anys, la Comissió Europea presenti un informe i, eventualment, propostes legislatives sobre nous requisits d’etiquetatge que podrien introduir-se a escala europea. Entre ells, un sistema que uniformi l’etiquetatge de talles per a vestit i calçat, un etiquetatge ecològic sobre el comportament mediambiental i la producció sostenible dels productes tèxtils, un etiquetatge social destinat a informar als consumidors de les condicions socials en les quals s’ha fabricat un producte tèxtil i etiquetes d’advertència sobre la inflamabilitat dels productes tèxtils.
