El 18 de desembre es celebra el dia Internacional de les persones migrants. Tal dia com avui al 1990, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar la Convenció Internacional sobre la protecció dels drets dels i les treballadores migrants i les seves famílies.
Migrants a la indústria de la confecció
Les treballadores migrants són una part cada cop més important de la força de treball dins de la indústria global de la confecció .
Els països amb una alta proporció de treballadores migrants emprades en la indústria de la confecció són Taiwan , Malàisia , Tailàndia , Maurici, Jordània , Egipte i les Maldives . Per a la majoria d’aquests països la indústria es basa en la importació de mà d’obra barata per tal de competir a nivell global. A la Xina, les migrants internes, persones que han emigrat de les zones rurals a les ciutats industrials, constitueixen la majoria de les treballadores de la confecció .
La creixent presència de treballadores de la confecció migrants no es pot separar del funcionament essencial de la mateixa de la indústria, és a dir, la desregularització laboral, l’ocupació temporal, subcontractacions i contractació estacional.
Les polítiques de compra creades per marques i minoristes es basen en preus cada vegada més baixos, temps de lliurament més curts, condicions de comerç més favorables(per a ells) i relacions amb els proveïdors cada vegada més inestables i temporals. Això es tradueix en un augment de la inseguretat en l’ocupació i l’empitjorament de les condicions de treball .
Les treballadores migrants són especialment vulnerables a l’explotació. I les treballadores de la confecció migrants són part creixent d’una migració laboral regulada dins de la indústria global, de vegades amb llargues i complexes cadenes de subministrament de mà d’obra que remarquen encara més les relacions de poder entre l’ocupador i l’empleada .
La situació de les treballadores migrants es desenvolupa en els marges “legals”, en el que el seu estat i identitat com a treballadores està subjecte a una constant inseguretat jurídica i econòmica. L’ús i explotació de treballadores migrant ha estat i és fonamental per a l’acumulació de riquesa capitalista i la seua expansió. La violència capitalista contra els treballadors i les treballadores de tot el món té la màxima expressió en el tracte que reben els migrants, desplaçats de les seves comunitats d’origen per processos massa sovint oblidats. La solidaritat en matèria de migració és fonamentals per enfrontar les polítiques de precarització laboral i esclavatge modern que esdevenen arreu del món, ja siga per la crisi o pel fantasma de la deslocaliztació de la producció.