La industria de la confecció visibilitza amb facilitat la divisió i explotació de gènere del treball. Les dones que representen aproximadament el 80% de la mà d’obra, reben gran part dels abusos comesos pels gerents i estan subjectes a condicions de pobresa i inseguretat en les fàbriques on treballen. La dinàmica entre els patrons i caps intermedis principalment homes i les treballadores de la roba recrea perfectament l’estructura patriarcal que es troba a la família i en la societat en general. A més els sindicats, que teòricament és la principal eina de representació de les treballadores, estan sovint dominat per homes, de forma jeràrquica, invisibilitzant a les dones treballadores que diuen defensar. I malgrat tot, les obreres de la confecció són el millor exemple d’una revolució feminista que és cada cop més gran. Es troben, s’organitzen, lluiten, ploren, riuen i curen plegades creant noves formes de treballar i de defensar les seves vides al marge de les velles estructures patriarcals que les oprimeixen. Avui volem fer-los el nostre petit homenatge, repassem tres països amb alguns dels projectes més engrescadors. 
Bangla Desh Si bé els canvis que tenen lloc en la indústria són lents, aquests s’han iniciat i sostingut pels grups de treball, molts d’ells dirigits per dones. A la Federació de Roba de Bangla Desh, composada no només pels sindicats legals sinó també per organitzacions de dones, ONG i organitzacions pel desenvolupament, les treballadores no són només membres, si no que estan ocupant llocs de lideratge. L’ AWAJ Foundation fundada per la històrica sindicalista Nazma Akter, és una organització d’assistència a dones del sector de la confecció. Té el seu origen a la tragèdia del Rana Paza, però avui en dia no només ajuda a les víctimes si no que es un espai de trobada i organització col•lectiva per a totes aquestes dones. Un altre exemple és el de Sindicat Independent de Bangla desh format al 1994 per treballadores de la confecció (l’actual presidenta és Nomita Nath), on els dirigents sindicals són les pròpies treballadores del sector tèxtil, i no “professionals del sindicalisme” que no han treballat a una fàbrica de roba en la seva vida. Federacions com aquestes es mouen a cavall entre l’organització informal i la representació dels interessos de les treballadores a través de canals formals, i han estat molt significatives en l’impuls de d’augments salarials en la indústria de Bangla Desh el 2010 i 2014.
India Com diu Yamuna, “Els propietaris de les fabriques son cinc o deu… però quantes som nosaltres? Milers i milers”. Aquesta és la veu de les treballadores que han perdut la por. El Garment Labour Union (GLU) és un sindicat format únicament per dones, obreres de la confecció que han treballat durant molts anys a les fàbriques, fent-les expertes coneixedores de les problemàtiques d’aquestes. GLU té com a objectiu construir una força col•lectiva de treballadores del sector i assegurar-los hi una vida amb dignitat i seguretat. Les dones treballen durant tot el dia cosint la roba, amb horaris de 12h diàries que pretenen impedir qualsevol socialització i organització entre les obreres, les quotes de producció, l’assetjament laboral i sexual són tàctiques que fa servir la direcció per intimidar-les. Tot i així, les treballadores segueixen organitzant-se i formant-se, assisteixen regularment a les reunions i participen en protestes perquè saben que l’autoorganització és la millor arma per defensar els seus drets.
Xina Si bé en comparació en els països veïns, les obreres de la Xina han guanyat en drets, seguretat i igualtat aquestes conquestes no hagueren estat possibles sense el centenars d’organitzacions i sindicats que lluiten des de fa anys per millorar les condicions de les obreres. La mà d’obra de les fàbriques xineses es va nodrir durant la dècada dels noranta de les camperoles empobrides que migraven a les ciutats en busca de feina. Desarrelades de la seva terra, sense educació i disposades a treballar a qualsevol preu van ser carn de canó per a les fàbriques que proveeixen els marcats europeus. Chinese Women Working Network treballa des de mitjans del noranta per donar suport a les dones migrants xineses, millorar les seves condicions de vida i empoderar-les des de una perspectiva feminista. Les mateixes treballadores estan involucrades en la seva formació mútua , creant grups de formació en temes legals, d’empoderament de gènere i educació. Aquests esforços en educar-se han sigut fonamental per a l’aparició des de 2004 dels comitès laborals que han estat clau per a garantir la presencia de les treballadores en la negociació col•lectiva amb els patrons que els ha portat grans petites victòries.
