Un contracte entre empresa compradora i empresa proveïdora no és suficient. Una bona aplicació requereix la integració d’una sèrie d’accions positives en el sistema de gestió de la companyia i algunes pràctiques comercials que inclouen: transparència sobre els proveïdors, tenir persones a l’empresa responsables de supervisar l’aplicació del codi, explicar-lo a totes les treballadores de totes les unitats de producció en l’idioma apropiat, assegurar que les pràctiques de compra no impedeixen la seva aplicació i comptar amb les mesures adequades per a resoldre les violacions del codi si es descobreixen. També és important que les treballadores puguin reportar aquestes violacions sense por a una acció disciplinària.
El seguiment (o monitoratge) és el terme utilitzat per descriure les activitats dutes a terme per mantenir una estreta vigilància sobre l’aplicació – per comprovar que el codi constantment s’està complint. Una de les principals característiques de la supervisió és que ha de ser un procés freqüent o continuat. En aquest context, “freqüència” significa que l’organisme de control independent ha d’estar present en el lloc de treball prou sovint com per ser capaç de detectar variacions en el comportament o les circumstàncies.
La verificació independent és l’única manera que empreses o consumidores realment sàpiguen què succeeix al llarg de la cadena de subministrament. Aquesta verificació només pot ser creïble si la fa una organització que opera independentment de l’empresa en qüestió. Moltes empreses obtenen aquesta verificació a través d’auditors de 3º parts, sovint empreses transnacionals que són pagades per visitar les fàbriques i fer inspeccions conegudes com a auditories. Aquesta no és una forma fiable de verificar les condicions en una fàbrica, ja que les auditories són sovint massa curtes per obtenir una imatge completa, estan obertes al frau i poques vegades tenen en compte les treballadores perquè puguin parlar obertament sobre els problemes reals en la fàbrica. A la majoria de les fàbriques se’ls avisa prèviament de la visita dels auditors de forma que se’ls permet entrenar a les treballadores en les respostes correctes i encobrir els problemes que poden realment existir. Els millors controls són els que realitza una organització que sigui veritablement independent (que no es lucri fent auditories) i local, que entengui les condicions i problemàtiques de la indústria, que sigui capaç de parlar el mateix idioma que les treballadores, capaç de fer controls periòdics i sense previ avís.
Mira també: Què és un codi de conducta?