Un grup d’eurodiputats de diferents estats membres i grups polítics van assistir a la reunió convocada per Canvia de Sabates al Parlament Europeu. Se’ls van presentar les següents demandes de la ciutadania europea: volem més transparència a les cadenes de subministrament de les indústries de calçat i del cuir, requisits estrictes per a l’entrada de mercaderies al mercat europeu i millor informació en les etiquetes de les sabates.
Aquestes demandes són el resultat de 12 debats oberts, els People’s Meeting, que van tenir lloc a 12 estats membres de l’UE, així com la Marxa Virtual a Brussel·l3s, que va comptar amb el suport de de 16.000 persones.
Canvia de Sabates crea consciència entra la ciutadania, les marques i les institucions públiques sobre la necessitat de fer front a les vulneracions dels drets humans i laborals en gran part dels països productos de cuir i calçat: salaris baixos, excés d’hores extraordinàries, greus perills per a la salut i la seguretat al treball i la falta de veritable llibertat d’associació formen part de l’experiència quotidiana per a milers de treballadores que produeixen les nostres sabates. 24.000 milions de parells de sabates van ser produïts en tot el món el 2014. El 88% de tota aquesta producció venia de l’Àsia.
A les 12 trobades ciutadanes van participar en total 767 persones, algunes d’elles expertes en la matèria, polítiques, sindicalistes i acadèmiques, per discutir i desenvolupar propostes sobre com la política comercial i de desenvolupament de l’UE pot millor per protegir els drets humans i laborals de qui produeix béns per al mercat europeu. A l’Estat Espanyol el People’s Meeting es va celebrar a Pamplona, a la Universitat de Navarra, el 16 de desembre de 2015. Un resum de l’informe de les 12 trobades es va entregar a les eurodiputades i es van presentar les principals àrees de les nostres demandes:
1. Necessitem més transparència en la cadena de subministrament de calçat: volem saber com s’ha fet la nostra roba i calçat. Hauria de ser obligatori que les marques amb seu a l’UE publiquessin les seves cadenes de subministrament perquè totes poguessin ser fàcilment vinculades a les condicions específiques a les fabriques. Un segell controlat per l’UE hauria de marcar quan es compleixen uns requisits socials mínims.
2. Exigim el control de les mercaderies que entren a l’UE: els béns que entren a l’UE han d’haver estat produïts amb respecte als drets humans i amb condicions de treball justes. Cal establir barreres amb criteris socials als béns que passen les fronteres de l’UE, així com eines per millorar les condicions en què es produeixen. Tots els acords comercials haurien d’incloure aquest tipus de barreres.
“Volem que la UE aprovi legislació per a regular la indústria, protegir les persones treballadores i informar a les consumidores d’una manera fàcil i accessible sobre les condicions en què es van produir les seves sabates i el risc associat al seu possible contingut tòxic”, declara Klaus Melvin Jensen, coordinador danès de la campanya Canvia de Sabates.
Aquesta demanda de més transparència va tenir el suport de 16000 persones mitjançant una aplicació mòbil que comptava passos i les afegia a una Marxa virtual a Brussel·les. Es van recollir conjuntament més de 63 milions de passos, encara que només es necessitaven 59 milions per arribar a Brussel·les de les capitals seleccionades dels 28 membres. A l’estat espanyol, unes 1.000 persones van recaptar gairebé milions d’aquests passos.
Eci Ernawati, del Trade Union Rights Centre a Indonèsia (organització sòcia del consorci Canvia de Sabates) va explicar al grup d’eurodiputades les condicions especifiques dels drets laborals al seu país, on hi ha falta de compliment de la legislació laboral que deixa les persones treballadores sense protecció efectiva.
Wanti, una treballadora a la llar d’Indonèsia que fa 8 anys que cus sabates per a la marca alemanya Ara, va aportar el testimoni de les condicions del seu treball. Quan pot treballar 10 hores al dia arriba a cobrar gairebé 800.000 rúpies al mes, l’equivalent a 60€. D’acord amb l’Asia Floor Wage Alliance, el salari digne a Indonèsia gira al voltant de 300€, cosa que significa que les treballadores com Wanti es mantenen pobres tot i les seves llargues jornades de feina.
Les treballadores a la llar a Indonèsia, així com a d’altres països asiàtics, no tenen contracte ni assegurança mèdica ni seguretat al treball. Segons els governs locals d’Indonèsia, les treballadores a domicili no són ni tan sols oficialment treballadores i no tenen dret a afiliar-se a un sindicat.
“Les marques europees han d’estar alerta de les condicions de les treballadores a la llar i prendre mesures per protegir els seus drets. Les treballadores a la llar no són sempre conscients d’aquests drets i no tenen cap poder de negociació en front les fabriques per a les quals treballen des de casa. No poden protestar perquè serien reemplaçades fàcilment però accepten la feina perquè necessiten els diners per a les seves famílies”, declara Eci Ernawati, del Trade Union Rights Centre.
Les eurodiputades que van assistir a la reunió es van mostrar disposats a involucrar-se en un diàleg fructífer amb les persones delegades del consorci sobre com promoure millors condicions de treball als països productors de calçat des del Parlament de l’UE.
Llegeix més: Arrel de les trobades amb la ciutadania europea es va elaborar l’informe Els mercats de la UE ofereixen productes de comerç injust que recull les demandes de la ciutadania i va ser presentat al Parlament Europeu al mes d’Abril
