1. L’Acord Internacional
Què és l’Acord Internacional?
L’Acord Internacional sobre Salut i Seguretat a la Indústria Tèxtil i de la Confecció va entrar en vigor l’1 de setembre de 2021. Es tracta d’un programa legalment vinculant, que les marques de roba poden signar per garantir que les fàbriques de roba de la cadena de subministrament siguin segures. Actualment l’Acord només compta amb un programa a Bangladesh, però té l’ambició d’expandir-se a altres països. L’Acord Internacional es regeix per un Comitè Directiu format per un 50% de representants de marques i un 50% de representants sindicals. Les ONG de drets laborals (inclosa la Clean Clothes Campaign) han signat com a testimonis i participen en el Comitè Directiu com a observadores.
En què es diferencia l’Acord Internacional de l’Acord de Bangladesh?
Les diferències més importants de l’Acord Internacional per a la Salut i la Seguretat a la Indústria Tèxtil i de la Confecció es troben en el nom:
- El programa ja no es limitarà a un sol país, sinó que s’ampliarà almenys a un altre país més enllà de Bangladesh.
- El programa ja no se centra únicament en la seguretat dels edificis, sinó que té un mandat més ampli, que aborda la salut i la seguretat de les persones treballadores en general. El text de l’Acord Internacional es pot consultar aquí.
Quants signants té l’Acord Internacional?
El llistat de marques signatàries de l’Acord Internacional es pot consultar aquí.
Quines grans marques han signat l’Acord Internacional i quines no?
Consulta-ho en aquesta pàgina.
Quines marques han de signar l’Acord?
Actualment estem demanant que signin l’Acord principalment a les marques que tenen producció a Bangladesh. Tan bon punt es posi en marxa un nou programa nacional, demanarem a les marques que s’abasteixen en aquest país que també el signin.
L’Acord consisteix únicament a inspeccionar i reparar les fàbriques?
No. A més de fer que les fàbriques siguin més segures mitjançant inspeccions i reparacions, els signants de l’Acord també pretenen utilitzar el programa per empoderar les persones treballadores i els sindicats locals, informant-los dels seus drets a un lloc de treball segur i saludable. L’Acord prescriu un programa de formació en matèria de seguretat per als treballadors i treballadores i els comitès de seguretat de les fàbriques cobertes, i proporciona a les persones treballadores i als sindicats un mecanisme independent de queixes sobre salut i seguretat a la feina, que els permet denunciar problemes de seguretat en el lloc de treball als quals la direcció de la fàbrica ha de posar-hi remei.
Com garanteix l’Acord que les marques i les fàbriques compleixin allò que s’ha promès?
El caràcter jurídicament vinculant de l’Acord és la clau de la seva eficàcia. El model de l’Acord planteja dos nivells d’aplicació:
a) A nivell de fàbrica, a través d’un procés d’escalada, en què una fàbrica que no posi remei als problemes de seguretat pot enfrontar-se a la finalització dels seus negocis amb totes les empreses signants de l’Acord; i
b) A nivell de marca, mitjançant una clàusula de resolució de conflictes, que permet als sindicats signants presentar càrrecs contra les marques signants que no compleixin les seves obligacions en virtut de l’Acord.
Totes les empreses signants de l’Acord estan obligades a complir les disposicions d’aquest, incloent-hi l’exigència que els seus proveïdors participin en el programa d’inspecció i remediació, així com en el programa d’apoderament de les persones treballadores, i a garantir que la remediació en els seus proveïdors sigui financerament viable. El compromís compartit significa que les marques poden utilitzar eficaçment la seva influència col·lectiva per promoure la seguretat al lloc de treball.
El 2016, IndustriALL i UNI Global Unions van presentar casos d’arbitratge contra dues empreses signatàries de l’Acord per no garantir que la reparació dels proveïdors fos financerament viable. Aquests casos van donar lloc a un acord que va implicar que les marques paguessin més de 2 milions de dòlars per a la reparació de la seguretat.
2. El treball a Bangladesh
Com s’organitza la feina de l’Acord Internacional a Bangladesh?
Les activitats a Bangladesh sobre el terreny, incloses les inspeccions de les fàbriques, la supervisió de les reparacions de la seguretat, la realització de cursos de formació sobre seguretat a les fàbriques cobertes i la posada a disposició de les persones treballadores d’un mecanisme de reclamació independent, són dutes a terme pel Ready-made-garment Sustainability Council (RSC per les sigles en anglès). L’RSC està governat per una junta tripartida de marques, sindicats i fabricants, però no disposa de cap mitjà per exigir responsabilitats a les marques.
L’Acord Internacional aporta aquesta característica addicional. Es tracta d’un contracte vinculant entre les marques i els sindicats, cosa que significa que els sindicats poden, sobre la base de la informació de les inspeccions del RSC, els controls de remediació i el mecanisme de denúncia, iniciar un procés de denúncia contra les marques. Això pot acabar als tribunals, com a pas final. En el passat això ha portat dos acords.
Si una fàbrica es nega a cooperar en les inspeccions o a fer la remediació, l’RSC pot prendre mesures contra aquestes fàbriques, inclosa la retirada de les llicències d’exportació. Com a mesura final, l’Acord Internacional també pot exigir el tancament de les fàbriques, cosa que significa que cap marca membre de l’Acord no podrà abastir-se en aquesta fàbrica.
Per què hi ha un Acord Internacional i un Ready-made-garment Sustainability Council (RSC)?
Després de la seva fundació el 2013, l’Acord es va establir com una fundació als Països Baixos, amb una petita oficina d’enllaç, i com una oficina a Bangladesh, que utilitza uns 200 empleats. El 2018 i el 2019, un procés judicial prolongat contra l’oficina al país per part d’un propietari d’una fàbrica descontent va portar a la creació d’una nova organització nacional d’aplicació, l’RSC, que va assumir les operacions sobre el terreny l’1 de juny de 2020. Es va acordar que l’RSC aplicaria totes les normes, polítiques i procediments de l’Acord.
L’RSC, que és una empresa sense ànim de lucre amb un consell d’administració format per marques, sindicats i ocupadors, no té, però, el poder de responsabilitzar legalment les marques perquè garanteixin el compliment de les normes, polítiques i procediments acordats a les fàbriques de les quals s’abasteixen. Això inclou que la remediació ha de ser econòmicament viable, la qual cosa és una obligació establerta a l’Acord Internacional i aplicable a través seu. Per tant, l’Acord Internacional és molt necessari perquè les marques no només es comprometin amb la seguretat de les fàbriques per quedar bé, sinó que puguin rendir comptes si no contribueixen significativament a la seguretat de les fàbriques.
Els sindicats, que constitueixen el 50% de la governança de l’Acord, però només el 30% de la governança de l’RSC, han indicat que creuen que aquesta capacitat de fer que les marques rendeixin comptes és crucial per a l’èxit del treball d’inspecció, remediació i gestió de queixes del RSC. El maig del 2020, UNI Global i IndustriALL i els seus afiliats sindicals de Bangladesh van anunciar que, sense un acord jurídicament vinculant, es retirarien de l’RSC. Això demostra com n’és d’important que el treball de l’RSC es complementi amb una opció per apel·lar a la responsabilitat de la marca i garantir la qualitat i la independència del treball realitzat.
El mandat de la Secretaria de l’Acord Internacional consisteix a supervisar el compliment de les obligacions dels signants a Bangladesh. Això no vol dir que la Secretaria pretengui controlar la feina de l’RSC, com han argumentat algunes de les marques i l’organització patronal de Bangladesh BGMEA. L’Acord Internacional reconeix la independència de l’RSC i pretén que les marques rendeixin comptes dels seus compromisos amb la seguretat de les persones treballadores.
Quantes fàbriques estan cobertes per l’Acord Internacional a Bangla Desh?
Aproximadament 1300, sobre la base de 148 signataris (última actualització: 1 de novembre de 2021).
3. Expansió internacional
Què significa el terme “internacional” a l’Acord Internacional?
L’Acord Internacional permet el desenvolupament i l’aplicació de programes de seguretat contra incendis i d’edificis específics per a cada país, a banda del programa existent a Bangladesh, i es compromet a ampliar el model de l’Acord basat en els principis establerts per l’Acord de Bangladesh – almenys un altre país en els 26 mesos posteriors a l’1 de setembre de 2021.
El Comitè Directiu de l’Acord durà a terme un estudi de viabilitat on s’avaluaran els riscos de seguretat, la presència de signataris, les possibles deficiències normatives i d’aplicació i l’interès. En base a aquest estudi, el Comitè Directiu decidirà abans de finals de febrer del 2022 a quin país s’ampliarà primer l’Acord. Aquest programa ampliat inclourà les parts interessades locals i es basarà en els coneixements i els programes locals per aplicar el model de l’Acord. La forma exacta i l’aplicació del programa a cada país s’avaluaran per país, de manera que diferiran de la manera com s’organitza l’aplicació a Bangladesh.
Quan s’estableixi un programa específic per a un país, totes les marques signatàries de l’Acord que s’abastin en aquest país hauran de participar al programa i la CCC es posarà en contacte amb les marques que s’abastin en aquest país, instant-les a unir-se.
Per què cal l’ampliació de l’Acord?
La indústria de la confecció és notòriament insegura. Ha arribat el moment que les marques es responsabilitzin de les condicions de treball a les seves cadenes de subministrament de roba més enllà de Bangladesh. Alguns exemples d’incidents greus al lloc de treball el 2021 inclouen la mort de 28 persones treballadores per electrocució en una fàbrica de roba al Marroc al febrer, 20 persones mortes en un incendi en una fàbrica de roba a Egipte al març, 8 persones mortes en un esfondrament més tard aquest mateix mes al mateix país, i 16 persones mortes al Pakistan a l’agost. La Campanya Roba Neta va publicar una línia de temps que destaca només la punta de l’iceberg dels incidents mortals i gairebé mortals a fàbriques de roba i tèxtils de tot el món des del començament de 2021.
Per què la CCC demana que l’expansió comenci al Pakistan?
Les fàbriques tèxtils i de confecció al Pakistan segueixen sent tan insegures com el 2012, quan un incendi a la fàbrica Ali Enterprises (Karachi) va matar més de 250 persones treballadores. Un incendi recent a Karachi en una fàbrica de bosses l’agost del 2021 va demostrar que els mateixos problemes que van causar l’elevat nombre de morts a la fàbrica d’Ali Enterprises (finestres amb barrots, sortides tancades amb clau, absència d’alarma contra incendis) continuen existint a tota la indústria. Per això, juntament amb els sindicats i els grups laborals al terreny, portem molt de temps advocant per l’ampliació del model Accord al Pakistan. Els sindicats i els grups laborals han arribat a un consens sobre com creuen que hauria de ser un Acord al Pakistan i ja han mantingut converses amb moltes de les principals parts interessades, incloses les autoritats i els empresaris, sobre com aplicar un Acord al país. Creiem que, per tant, el Pakistan seria un país no només molt necessitat d’un programa de seguretat, sinó també molt preparat per posar-lo en marxa.
4. Alternatives
Què distingeix l’Acord Internacional d’altres programes?
A diferència de les auditories socials, els programes dirigits per marques i les iniciatives multipartites no obligatòries, l‟Acord és jurídicament vinculant. Això significa que totes les empreses signants de l‟Acord han de complir les seves disposicions i que els sindicats signants de l‟Acord poden iniciar un procediment contra les empreses incomplidores.
L’Acord ha aconseguit evitar nombroses morts a la indústria de la confecció, on altres programes han fracassat, a causa d’una combinació única d’una sèrie d’elements: el seu caràcter jurídicament vinculant, la governança bipartida (marques i sindicats al Comitè Directiu), la influència col·lectiva de les marques, els alts nivells de transparència i divulgació, l’obligació de les marques de donar suport financer a la reparació, i un mecanisme de queixes independent. L’Acord és l’única iniciativa a la indústria global de la confecció a través de la qual les marques i els representants de les persones treballadores poden treballar junts a gran escala i en igualtat de condicions per aconseguir un progrés tangible cap a una indústria més segura.
En virtut de l’Acord, les marques signants tenen l’obligació de garantir que les fàbriques siguin capaces de resoldre financerament els problemes de seguretat que s’hi detectin. Es tracta d’un aspecte innovador del model de l’Acord, ja que contribueix a assolir pràctiques de compra més sostenibles, on els costos de mantenir un lloc de treball segur formen part de la relació comercial entre les marques i les fàbriques.
A més, el mecanisme de reclamacions de l’Acord, a diferència de molts mecanismes de reclamació voluntaris, gaudeix d’una gran confiança per part de les persones treballadores i s’ha demostrat que ha evitat accidents i ha garantit la reincorporació de treballadores que van ser acomiadades per evidenciar la manca de seguretat al seu lloc de treball.
Quin és el problema de les iniciatives de les marques (com IWAY d’IKEA) i de l’auditoria social?
Les iniciatives voluntàries han estat incapaces d’evitar víctimes en el passat, per això és completament irresponsable confiar en una iniciativa no vinculant per evitar un nou Tazreen o Rana Plaza. El problema dels sistemes d’auditoria social de les marques i de les empreses és que no hi ha una supervisió independent ni cap incentiu per ser transparents o treballar per un canvi real. Bàsicament, l’empresa està comprovant el seu propi comportament, o pagant a algú que està orientat a complaure el client perquè n’avali el comportament. Com que no hi ha transparència, les empreses poden ignorar fàcilment qualsevol resultat desfavorable o decidir abandonar una fàbrica insegura sense reparar-la. Les persones treballadores no seran informades que la seva fàbrica és insegura, ni tampoc ho seran altres marques o noves que s’abastin d’aquesta fàbrica. Aquests són només alguns dels problemes principals que implica el sistema d’auditoria social.
Què és Nirapon i per què no és suficient?
El 2013, després de l’esfondrament de Rana Plaza, totes les empreses de confecció que s’abasteixen a Bangladesh van tenir clar que calia fer alguna cosa per abordar la seguretat de les fàbriques al país. No totes les empreses estaven disposades a comprometre’s amb un Acord legalment vinculant, amb la participació sindical i l’alt nivell de transparència. Un grup d’empreses, principalment nord-americanes, va establir la seva alternativa sense aquestes característiques, que es va denominar Aliança per a la Seguretat dels Treballadors de Bangladesh. Al no tenir tots aquests elements, la investigació va demostrar que els avenços en la reparació de les fàbriques sota l’Aliança no podien igualar els de l’Acord.
Al contrari que l’Acord, que després dels seus primers cinc anys de funcionament va reconèixer que la feina no estava feta, l’Aliança va donar per conclosa la seva tasca el 2018 i en el seu lloc va posar en marxa un programa simplificat, anomenat Nirapon. Nirapon afirma que duu a terme un seguiment, una línia d’ajuda (estimar kotha) i formacions a més de 600 fàbriques.
Tant l’Aliança com Nirapon van ser dirigides per una coneguda empresa d’auditoria comercial anomenada Elevate. Al contrari que a l’Acord, a Nirapon les marques no tenen cap paper per garantir que els propietaris de les fàbriques puguin fer front als riscos de seguretat. La pàgina web d’Elevate diu: “La responsabilitat del risc recau a l’empresari, i només aquest pot controlar de manera eficaç aquest risc, no el client. Això significa que si una fàbrica no és segura podem facilitar al propietari i als directius la formació i indicacions necessàries per aconseguir un lloc de treball segur, però no podem controlar-ne el risc”.
A més, Nirapon no ofereix cap transparència sobre el funcionament. Una investigació recent d’una institució de recerca de Bangladesh mostra que pràcticament no hi ha informació disponible sobre allò que Nirapon ha aconseguit.
L’octubre del 2019, arran dels casos judicials que havien perseguit l’oficina d’Accord a Bangladesh, un tribunal d’aquell país va prohibir durant sis mesos les operacions de Nirapon al país, en resposta a la convicció dels propietaris de les fàbriques que aquests mecanismes de seguretat ja no eren necessaris i només generaven costos addicionals per a les fàbriques. El 31 de maig del 2020, un dia abans de la creació del CSR, Nirapon va anunciar que traslladaria les seves operacions a Amèrica del Nord. Continua sense estar clar si s’ha aixecat la prohibició i si el trasllat als Estats Units hi està relacionat, així com el que això significa per a l’aplicació sobre el terreny, que podria quedar únicament a discreció dels empresaris.
Entre les gairebé 50 marques membres de Nirapon hi ha Gap, VF Corporation (The North Face, Timberland), Walmart, Asda, Canadian Tire, Disney i Abercrombie & Fitch.
5. Antecedents
Com va sorgir l’Acord?
L’Acord jurídicament vinculant sobre la seguretat dels edificis i contra incendis a Bangladesh (“Acord de Bangladesh”) entre les marques de roba i els sindicats mundials es va establir després de l’esfondrament del Rana Plaza el 24 d’abril de 2013 i tenia com a objectiu fer que les fàbriques fossin més segures per als treballadors. Més de 200 marques i detallistes internacionals van signar el primer acord, entre elles H&M, Inditex, C&A i Primark. L’Acord és un acord jurídicament vinculant entre les marques i els detallistes i IndustriALL Global Union i UNI Global Union i vuit dels seus sindicats afiliats de Bangla Desh. Juntes, les parts es van comprometre a assolir l’objectiu d’una indústria bangladesí de la confecció segura i sostenible on cap persona treballadora hagi de témer incendis, esfondraments d’edificis o altres accidents que podrien evitar-se amb mesures raonables de salut i seguretat.
Què ha aconseguit l’Acord i per què continua sent necessari?
L’Acord ha aportat millores crucials a les vides de 2 milions de persones treballadores de la indústria de la confecció a Bangladesh, fent que 1.600 fàbriques de roba siguin més segures, i ha creat un mecanisme de denúncia eficaç i transparent que permet a les treballadores defensar la pròpia seguretat. Des del 2013, els enginyers de l’Accord han fet més de 38.000 inspeccions. S’han reparat més de 120.000 riscos d’incendi, construcció i elèctrics. El percentatge d’avenços en matèria de reparació a les fàbriques d’Accord és del 93%. Més de 1,8 milions de persones han rebut formació en seguretat laboral. Les treballadores o els seus representants han presentat més de 3.000 queixes a través del mecanisme de reclamacions de salut i seguretat, de les quals més de 270 estan relacionades amb la Covid-19.
Però la feina encara no s’ha acabat. Moltes fàbriques encara han de dur a terme correccions vitals en matèria de seguretat i continuen sent necessàries inspeccions constants per garantir que les fàbriques no tornin a adoptar pràctiques insegures, com ara col·locar el producte acabat davant de les sortides d’emergència. Malgrat tota la feina feta, el programa continua sent tan necessari com sempre.
Fins i tot si s’haguessin solucionat totes les infraccions de seguretat, continuaria sent vital comptar amb un sistema significatiu de supervisió i esmena de la seguretat. La seguretat és un procés continu, i la supervisió contínua no només revela noves deficiències en matèria de seguretat que cal esmenar, sinó que també és una mesura important contra la tornada a pràctiques perilloses, com ara el bloqueig de les sortides d’emergència.
6. Marques objectiu
Què sabem de Levi’s?
Levi’s no ha signat els anteriors Acords de 2013 i 2018. Levi’s no és transparent sobre la seva llista de proveïdors, però hem identificat almenys 25 fàbriques a Bangladesh de les quals s’abasteix, la majoria de les quals són edificis de diversos pisos que poden comportar complexos riscos de seguretat. La nostra investigació mostra que Levi’s s’abasteix en una sèrie de fàbriques on els signants d’Accord, com Uniqlo, Next, Varner, G-Star i Sainsbury’s, s’asseguren que les renovacions de seguretat siguin econòmicament possibles i Levi’s s’aprofita dels seus esforços.
Es va triar Levi’s com a objectiu de la nostra campanya de pressió perquè és un actor important a Bangladesh i una marca molt coneguda a tot el món, que té el poder i els diners per canviar el seu comportament, però que ha triat sistemàticament des del 2013, no fer-ho .
Quins són els passos següents?
La campanya contra Levi’s només és el començament d’una campanya a llarg termini de la xarxa de la Campanya Roba Neta per pressionar les marques que s’abasteixen a Bangladesh perquè signin l’Acord. La campanya continuarà dirigint-se tant a les marques que sí que van signar l’Acord anteriorment, o que fins i tot produïen a l’edifici Rana Plaza però que no van signar el nou acord, com a marques que mai no han signat un acord anterior de l’Acord i que, en canvi, confien en els seus propis sistemes de responsabilitat, a l’auditoria social corporativa o en sistemes col·lectius inaplicables com Nirapon.
