El 2013 es van produir més de 22.000 milions de parells de sabates a tot el món. El calçat que utilitzem, sobretot el de cuir, amaga en molts casos vulneracions de drets humans o danys al medi ambient a llarg de la cadena de subministrament.
La fabricació de calçat requereix de mà d’obra intensiva i poc qualificada. Per aquesta raó, moltes marques europees externalitzen tota o part de la producció a països amb salaris baixos i on les males pràctiques estan generalitzades. Normalment, les treballadores d’aquests països no tenen la possibilitat de millorar les seves condicions laborals pèssimes (com per exemple salaris de misèria, extenuants jornades de treball i gran nombre d’hores extres sovint no remunerades, absència de mesures de salut i seguretat a la feina) perquè la negociació col•lectiva i la llibertat sindical estan limitades, en el cas que existeixin.
Actualment, el 87% de les sabates es fabriquen a l’Àsia, on la Xina és el principal productor: dues de cada tres sabates venudes al món procedeixen d’aquest país. Respecte a les sabates de cuir, més del 40% es fabriquen a la Xina, seguida d’Itàlia (6%), Mèxic (6%), Brasil (4%) i l’Índia (4%).
En alguns d’aquests països s’apliquen legislacions ambientals laxes i poc restrictives, de manera que s’afavoreixen enormement les pràctiques contaminants de la indústria del cuir, que és un baula fonamental de la cadena de subministrament del calçat. Durant el procés de fabricació del calçat de cuir hi ha dues etapes que poden ser especialment perilloses: l’adobament (transformar la pell dels animals en cuir) i el muntatge, realitzat majoritàriament a la fàbrica. Per falta d’una legislació adequada, els impactes d’aquesta indústria sobre el medi ambient i la salut poden ser molt negatius