Recentment, la Fundació Consum Responsable (Buy Responsably Foundation) ha publicat l’informe “Uszyte w Polsce“, que se centra en les difícils condicions salarials i laborals de les treballadores de la indústria tèxtil a Polònia. El document revela que el sector de la confecció està summament fragmentat, els sous són baixos, les condicions laborals molt dures, l’ocupació no està garantida i l’organització sindical és extremadament feble. Es presenten els casos de fàbriques, on les treballadores -la majoria dones- són explotades i intimidades. No obstant això, segons les entrevistes realitzades, hi ha fàbriques que paguen sous relativament alts i les condicions són decents. La indústria de la confecció té una llarga tradició a Polònia, però en els últims 20 anys ha anat perdent gradualment la seva envergadura després de la transformació econòmica experimentada en els anys 90 i el procés de privatització.
Això es pot atribuir al fet que el règim de producció de la majoria de fàbriques es considera tràfic de perfeccionament passiu (OPT), pel qual les peces estan fetes a Polònia d’acord amb els dissenys d’empreses estrangeres, usant els seus materials i molt sovint també les seves màquines. La majoria de les seves exportacions encara són operacions anomenades de perfeccionament passiu per a marques comercials occidentals. Alemanya continua sent el seu soci comercial més important, seguit d’Holanda, Rússia, Àustria i la República Txeca.
El 2013, la producció a Polònia al sector de la indumentària va arribar als 6.500 milions de zlotys polonesos (1.700 milions d’euros), amb 73.000 persones ocupades en la fabricació de peces de vestir. El total de treballadores en totes les instal·lacions dedicades a la confecció de peces de vestir és de 97.200, mentre que el valor total de la producció del sector es va elevar als 9.700 milions de zlotys, el que representava un 0,8% del total de la indústria polonesa. Aquestes xifres suposen una caiguda si es compara amb l’any 2005, quan la proporció era de l’1,3 % del valor total de la indústria, segons les dades de l’Oficina Central d’Estadístiques de Polònia. La indústria del tèxtil i la confecció a Polònia té una forta posició a la UE, ja que ocupa el vuitè lloc al rànquing europeu quant a volum de vendes, el tercer pel que fa a l’ocupació al sector i el segon en nombre de companyies dedicades a això, segons dades del Ministeri d’Economia del país. Gairebé un 86% dels fabricants al sector de les peces de vestir són petites companyies, que empren menys de 50 treballadores. Les factories dedicades a la confecció a Polònia encara són contractades per produir peces de vestir d’alta qualitat per part de les firmes estrangeres, ja que les seves empleades estan altament qualificades, i els centres de producció estan a prop dels mercats de venda. Entre els seus compradors es compten firmes com ara Hugo Boss, Burberry, Puma, Campus, Levi ‘s, Olivier, Disney, Kenzo, Escada, Diesel, Decathlon, Lee Cooper, Mustang, KappAhl, Promod, Bon Prix i Simple. D’altra banda, les companyies de moda poloneses que manufacturen al seu propi país són Vistula, Wólczanka i Reserved.
La situació salarial
Malgrat que els seus compradors són empreses reconegudes, treballar a la indústria de la confecció manté a les treballadores en condicions de pobresa. A nivell mundial, la majoria d’empleades d’aquest sector guanyen al voltant del salari mínim legal. En el cas de Polònia, a 1 de Gener de 2015, era de 312€ nets (xifra establerta per la Comissió Trilateral i publicada pel govern polonès). Els ingressos mínims per a la subsistència d’una família de quatre membres haurien de ser 825,48€, segons estipula l’entitat governamental Instytut Pracy i Spraw Socjalnych (Institut del Treball i Serveis Socials). Tot i així, el salari mínim legal, que fixa anualment el govern de Polònia, és només de 449€ per a una família de quatre membres. La remuneració mínima legal cobreix només un 30% del salari mínim digne estimat. A més, les dones reben una retribució menor a causa de la bretxa salarial amb els homes.
Un informe de l’Oficina Central d’Estadística de Polònia, titulat Homes i dones en el mercat laboral, posa de manifest que el major desfasament entre la remuneració bruta mitjana d’homes i dones a l’octubre de 2012 es va registrar en les treballadores industrials i els grups artesanals i la relació percentual de la remuneració de les dones respecte a la dels homes en aquest grup industrial era d’un 66,3%. El mateix document va donar a conèixer també que les dones que treballen en la producció industrial representen el major percentatge de treballadores amb guanys per sota del llindar de la pobresa estimat per unitat familiar, és a dir un 50 % de la mitjana nacional.
Conclusions de les investigacions sobre el terreny
Entre gener i maig de 2015, catorze treballadores de quatre fàbriques van participar en les investigacions salarials de la campanya per a una Compra Responsable. Segons les treballadores, entre els compradors d’aquestes fàbriques es trobaven Hugo Boss, Levi ‘s i Vistula (una marca polonesa). La indústria del vestit està altament fragmentada, els salaris són baixos i les condicions laborals molt dures, així mateix l’ocupació és precària i l’organització sindical extremadament deficient. A Polònia, en els últims 20 anys, la taxa de sindicalització entre les treballadores ha caigut aproximadament del 80% a fins un 14%.
Aquest panorama general és fins i tot pitjor en la indústria de la confecció. A causa de la baixa taxa de participació sindical, hi ha un desequilibri de poder i influència en les condicions laborals. Mentre que les treballadores que produeixen per a Hugo Boss guanyaven uns 315€ nets i no se’ls estava pagant el salari mínim legal (només arribaven el sou mínim si feien hores extraordinàries), a les empleades dels centres de subministraments de Levi ‘s se’ls pagava entre 412€ i 605€, per sobre del llindar de la pobresa. L’actitud àmpliament generalitzada de la gestió empresarial basada en el “estalvi de costos” connectada amb “l’increment de l’eficiència” significa una major pressió sobre les treballadores perquè treballin fins i tot més dur per obtenir un salari inferior. Els resultats de la investigació a Polònia mostren, que de forma similar en altres països analitzats per la Campanya Roba Neta, hi ha un diferencial enorme entre el salari mínim legal i la retribució mínima digna prevista. La investigació mostra que les treballadores en el sector de la confecció són majorment dones i que la majoria són mares solteres o són el principal suport familiar, és a dir, els baixos salaris de la indústria tèxtil a Polònia, en molts casos, és l’únic ingrés familiar. Normalment, no es té en compte que les dones també es dediquen a les tasques domèstiques i la cura dels fills. Quan tots dos pares treballen, paguen un servei de guarderia, mentre que la cura de la llar és un treball no remunerat pràcticament realitzat tot per dones, i és excepcional que paguin per obtenir ajuda domèstica.
Per tant, podem dir que a Polònia, com en altres països, les dones fan front als salaris de pobresa. Per a això tracten de…
- Economitzar en tots els àmbits de les seves vides, el que es tradueix en “limitar-se en tot” i restringir les seves pròpies necessitats. Conrear un hort a casa i elaborar aliments en conserva.
- No satisfer les anomenades necessitats d’un nivell superior, com són les activitats d’oci i les vacances. No es tracta només d’anar de vacances, sinó d’aconseguir descansar realment i no treballar a casa sense ser remunerada (fer conserves d’aliments, llaurar, cosir, etc.).
- Treballar hores extraordinàries, com s’ha comentat abans, com a única manera d’augmentar els seus salaris.
- Consentir que part de la seva retribució (hores extres i el treball dels dissabtes) es pagui en negre “sota la taula”. La manca de mobilització i protestes poden ser conseqüència de sentir-se soles. Aquesta percepció va ser expressada per les entrevistades quan se’ls va preguntar sobre la possibilitat de canvis. La manca de lideratge, suport, estructures de diàleg o una representació laboral efectiva contribueixen al sentiment de sentir-se abandonades. Per això,és molt important obrir un debat públic sobre la qüestió dels drets de les cosidores a Polònia