“Si em quedés a viure a prop de la fàbrica llogant una habitació, tindria unes despeses que no em permetrien estalviar res. Per això prefereixo anar i venir cada dia. Estic cansada tot el temps, però és la meva feina i tinc que fer-ho i ser pacient.”
Naga Bai, de 65 anys, treballa com a costurera des del seu domicili a la regió d’Ambur, Índia. Fa més de 20 anys que cus a casa. Cada matí un intermediari li entrega pales de calçat (la part superior de la sabata), que ella cus durant tot el dia.
“A penes puc escriure el meu nom. Sense educació sé que mai podré fer una altra feina. Fins i tot per tenir una feina al tèxtil avui dia cal tenir educació. Així que és bo per a mi aprendre aquesta feina. Anteriorment treballo en una adoberia, arriscant molt la meva salut. Així que començo a aprendre sabateria. Ara mateix només puc tallar el cuir d’acord amb
la mida i el disseny, però amb el temps aprendré el procés complet de sabateria.”
“Tots els dies la meva filla em demana que deixi aquesta feina. Ella pensa que és perillós treballar aquí. Però he estat treballant aquí durant els últims 25 anys. He criat els meus fills treballant aquí i no sé fer una altra cosa. La feina que estic fent és molt especial; no tothom pot fer-ho…”
“Em sento molt feble. L’amo de l’adoberia em va demanar que deixés la feina fa cinc anys perquè la meva salut s’ha deteriorat molt. He treballat aquí més de 35 anys. No vestit els meus dos fills a la ciutat. Aquest és un lloc contaminat i no vull que les seves vides s’arruïnin en aquesta atmosfera. La meva vida arriba a la seva fi, però vull que ells es quedin al poble i visquin de cultivar la terra.”
“La quantitat que despesa depèn de quant com i del tipus de menjar. Si compro menjar millor, despesa més. Si com a poc, la meva salut no serà bona i no podré treballar bé. Però si com més, no em quedarà diners.”
Testimoni de Fatna, treballadora que confecciona roba a Tànger (Marroc) per a marques internacionals de moda.
“Primer treballo per a Leke Jeans. Dormia a la secció destinada al tractament de vaquers mitjançant raig de sorra o sandblasting. Després d’un temps, em van dir que si volia continuar menjant aquí, hauria de començar a treballar al sandblasting. Treballo durant dos mesos. Després, entre 1998 i 1999 treballo durant un any com a “cap de sandblasting” per a una empresa que produïa vaquers per a Tommy Hilfiger. Treballava i dormia aquí. Crec que va ser durant aquest període quan vaig emmalaltir.”
Durant 9 minuts de documental realitzat per Campanya Roba Neta treballes parlen sobre la seva vida, salari i condicions de treball. Aquestes treballadores produeixen roba per a marques importants com Hugo Boss, Zara, H&M o Benetton.
“Abans guanyava més, però ara han més grups treballant en diferents edificis de la fàbrica, i hi ha menys feina. Així que guanyo menys. El mes passat vaig guanyar només 130$”
En aquest vídeo Salma ens conta les condicions en què ha treballat a les fàbriques tèxtils de Tànger.
“El pitjor del meu treball és que la gent no ens valora. Poden respectar a un treballador o treballadora del tèxtil, però no a nosaltres. Tal vegada això és perquè treballem en un ambient perillós que planteja grans riscos per a la nostra salut. Si surto i em sento en un lloc de te, la gent no s’asseurà al meu costat.
Puc entendre que la meva olor corporal no desapareix després de diverses dutxes, però aquest és el meu treball. No soc un lladre.”
“Vull anar a l’escola però els meus pares van dir que només els rics van a l’escola. Odio la feina que faig. Però no puc deixar aquesta feina perquè som molt pobres i si ho deixo la meva mare ha de treballar hores extres per guanyar més diners.
Guanyo 3.000 takes al mes (35€), cosa que és un salari bastant gran per a un noi petit com jo.”
Sim Nak – Camboya Sim Nak, de 33 anys, es pentina abans de treballar a la modesta habitació que comparteix amb tres companyes de feina a Phnom Penh, Cambodja. Porta treballant 4 anys a ShenZhou. La majoria dels dies de 7h a 16h, i després altres dues hores...
“El meu marit em va deixar fa quinze anys. Estava embarassada de vuit mesos de la meva filla menor quan vaig començar a treballar a la adoberia. No sé com sobrevisc tots aquests anys treballant aquí i criant els nens. Els envia a l’escola. La meva feina comença a les 7h i acaba a les 19h.
El més trist és que com a dona sempre guanyo menys que un home. Després de 15 anys d’experiència el meu sou actual és de 6.500 takes (75€).”