Ahir 21 de Juliol les víctimes i familiars de l’incendi de la fàbrica Tazreen i del l’ensorrament del Rana Plaza van tornar a sortir als carrers de Dhaka, on van celebrar varies manifestacions exigint al govern que pague d’un vegada les compensacions a les víctimes i familiars. D’una banda les víctimes de l’incendi de la fàbrica Tazreen on van morir 112 persones van denunciar que encara estan esperant les compensacions 20 mesos després dels fets, així com que no se’ls ha tornat a reubicat laboralment . Per la seva part, les víctimes del Rana Plaza reclamem que es distribueixen part de les compensacions internacionals que ja es sap que han arribat i que es treben bloquejades pel govern. Tot plegat demostra que el govern i BGMEA, la patronal del sector tèxtil, estan més interessats en garantir els seus interessos i els de les empreses que respectar els drets de les treballadores.
Un altre exemple de la lluita de les treballadores de Bangla Desh ha estat, la manifestació que van realitzar a començaments del mes Juliol les treballadores de Tuba Group, una de els principals empreses productores de peces de vestir del país propietària de la fàbrica Tazreen, que va acabar amb forts enfrontaments entre les treballadores i la policia i va comptabilitzar desenes de ferides. Les treballadores reclamaven el salari impagat de varis mesos per part de la empresa.
Aquestes notícies fan palès com les treballadores de la confecció segueixen organitzant-se i sortint als carrers per defensar les seves vides i aconseguir millores col•lectives. Entenem que aquesta batalla la juguen les treballadores de Bangla Desh (o de Cambodja o Xina o Marroc) contra els governs corruptes dels seu país i els empresaris explotadors, i són elles les que obren les seves propies vies d’autodefensa i empoderament popular.
Però cal recordar que aquest conflicte no és no més un conflicte entre les treballadores i els governs corruptes del seu país, països del Tercer Món i poc desenvolupats com podrien pensar alguns. Les transnacionals occidentals són absolutament responsables de les condicions a les fàbriques, amb un model de negoci que es basa en la subcontractació de la seva cadena de subministrament i que les “desentén” de les condicions laborals de les fàbriques. Elles són les responsables directes de les condicions d’explotació, esclavatge i els salaris de misèria que pateixen les treballadores, negociant amb els proveïdors els preus més baixos, i aprofitant-se de les polítiques neoliberals de països que han estat intervinguts pel FMI i que segueixen una agenda política al servei del mercats i la inversió estrangera.
Les treballadores bengalís lluiten cada dia als carrers de les seves ciutats i als seus llocs de feina per la seva dignitat. Nosaltres al Nord, també patim cada dia condicions de precarietat i temporalitat a la feina per part de les mateixes transnacionals. La força de les treballadores no no més es mostra a les vagues, la solidaritat entre el Nord i el Sud, entre fàbrica i barri, el suport social en general, és la millor forma de recuperar la força col•lectiva. Nosaltres des de aquí tenim infinitat de maneres de demostrar el nostre rebuig a aquestes transnacionals que ens exploten com a treballadores i consumidores. Busquem les nostre vies i fem-los saber que no volem la seva moda hiperconsumista feta amb explotació, que les seves talles 38 oprimeixen els nostres cossos i que estem fartes que les grans vies comercials destrueixen el petit comerç dels nostres barris.
Si les treballadores de la confecció lluiten per la seva llibertat, fem-ho juntes, perquè la seva llibertat també és la nostra.
Notícies
http://www.thedailystar.net/cop-action-leaves-10-injured-32662
http://newagebd.net/33533/families-of-tazreen-fire-victims-demand-compensation-before-eid/#sthash.8081htNp.dpbs
http://www.thedailystar.net/city/rana-plaza-victims-want-compensation-34339
