La indústria del tèxtil de països com l’Índia ha vist en les migracions internes entre països del sud, amb desenes de milers de persones buscant oportunitats laborals que no existeixen al seu país d’origen, i que cada cop són més nombroses, l’oportunitat perfecta per aprofitar-se’n. Amb la promesa d’un sou i unes condicions laborals que no són reals, les treballadores són enganyades i obligades a treballar de forma continuada i sense cap mena de seguretat o higiene.
Així ho explica el nou estudi «Treball sense Llibertat. Treballadores migrades a la indústria tèxtil de Bangalore», que posa en relleu com aquesta tendència està a l’alça, i més arran de la crisi econòmica. Precisament la crisi, que ja no està en veu de totes, ha servit a la indústria per rebaixar encara més els drets laborals de les seves treballadores i aconseguir maximitzar els seus beneficis a costa de les persones més vulnerables.
L’estudi, que se centra en el cas de Bangalore, una zona de l’Índia, presenta fins a cinc indicadors de treball forçat en les seves fàbriques, on treballen sobretot dones migrades d’altres països del sud. Entre els indicadors es troben l’abús de la vulnerabilitat, l’engany, la restricció de moviment i fins i tot la intimidació i amenaces.
És per això que cada cop, fets com les migracions són narrades des dels mitjans com a una temàtica insegura i de forma negativa. Un discurs que busca normalitzar vulneracions en els drets de les persones i fer creure que, situacions com l’explotació a països del sud o les morts al mediterrani i les expulsions en calent, són inevitables.
Podeu trobar més informació sobre aquest cas i altres a l’estudi «Treball sense Llibertat. Treballadores migrades a la indústria tèxtil de Bangalore» i a l’article escrit per la responsable de la Campanya Roba Neta, Xènia Domínguez!
