Font: International Labor Rights Forum
El International Labor Rights Forum (ILRF) ha publicat recentment un nou informe sobre el paper del Banc Mundial en el finançament del govern d’Uzbekistan. L’informe explica com el Banc Mundial (BM) està cometent una greu violació del dret internacional al proporcionar préstecs agrícoles al govern d’Uzbekistan, els quals s’utilitzen per sostenir el seu sistema estatal de treball forçós en el sector del cotó. L’estudi es basa en una denúncia interposada al 2013 al Panell d’Inspecció del BM i els fets posteriors fins al 2016, així com les lleis nacionals i internacionals aplicades pel BM. L’informe conclou que el BM assisteix i promou les violacions dels drets humans comeses pel govern uzbek, violant el dret internacional sobre la responsabilitat de les organitzacions internacionals per complicitat en crims financers internacionals. Podria ser, fins i tot, considerat culpable en els tribunals dels Estats Units per la seva mala conducta.
L’informe de ILRF coincideix amb l’obertura de la 71a reunió ordinària de l’Assemblea General de les Nacions Unides, on els Estats membres debatran l’aplicació de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Les entitats defensores dels drets humans a Uzbekistan esperen que l’ONU finalment abordi un problema enquistat que afecta a milions de persones a tot el món: la responsabilitat de les organitzacions internacionals pels danys infligits a les comunitats locals.
El cas que es detalla a l’informe de l’ILRF és un dels exemples més flagrants de violació dels drets humans recolzat pel BM. L’organització continua promovent violacions greus dels drets humans, tot i l’evidència argumentada a la cúpula directiva de que els seus préstecs estan sent utilitzats pel govern uzbek per donar suport el seu sistema de gestió estatal del treball forçós. Entitats observadores de la societat civil estimen en més d’un milió les víctimes de treball forçós en la collita de cotó de 2015. I els últims informes de camp assenyalen que la política del govern de mobilitzar sistemàticament als treballadors i treballadores de la salut, estudiants i professorat romandrà en vigor aquesta tardor. Tot i les negatives del BM,, les conclusions de l’informe 2015 de l’OIT de Seguiment a Tercers i el Tràfic de Persones dels EUA 2016 també han recolzat aquesta hipòtesi.
“Les conclusions d’aquest informe es basen en una àmplia investigació i anàlisi sobre les implicacions legals dels préstecs del BM al Govern de l’Uzbekistan. Mentre el BM continuï finançant projectes agrícoles a l’Uzbekistan, estarà violant, aparentment, les seves pròpies lleis internes i el dret internacional. Cap tribunal nacional o internacional ha escoltat o emès un dictamen sobre aquest assumpte i tampoc hi ha hagut una avaluació jurídica per part del BM per . Les conclusions són preocupants donat que el BM és un organisme específic de les Nacions Unides i es presenta com un actor de desenvolupament global que respecta els drets humans i l’estat de dret”, ha dit Andy Shen, Analista Legal i Política a ILRF, i l’autor de l’informe.
L’informe de ILRF adverteix de greus violacions del dret internacional per part del BM i examina les possibles conseqüències legals que poden derivar-se si es segueix oferint préstecs al govern uzbek, quan el risc de treball forçós al país és real. L’informe també recomana al BM, els seus estats membres i els seus càrrecs que considerin seriosament les reformes integrals necessàries per garantir que el BM no contribueixi a violacions dels drets humans en els països en els quals opera. Aquestes reformes inclouen la reforma del procés de préstec, centrant les decisions en un procediment més transparent; l’estructura i la funció del Panell d’Inspecció; i una modificació del Conveni de Polítiques de Disposicions i Prohibició del Banc. Per assegurar que el BM compleix amb el dret internacional, l’informe recomana l’establiment d’un mecanisme de rendició de comptes liderat per l’ONU, que tingui la facultat d’emetre decisions vinculants en relació amb els danys causats a les comunitats locals en els projectes finançats pel Banc.
“Si els estats membres de l’ONU són seriosos sobre la promoció de l’estat de dret en tots els nivells, hauria de ser prioritari per a l’ONU garantir que es respectin els drets humans i l’estat de dret a través de tot el sistema de l’ONU, incloent el BM. El BM pot assegurar que el seu mecanisme de rendició de comptes és suficient però el seu paper en el cas d’Uzbekistan demostra que és necessària una reforma integral del Panell d’Inspecció, entre altre coses, per assegurar que el finançament per part del BMno vulnera els drets humans”, afegeix Shen.
La mort recent del president d’Uzbekistan, Islam Karimov, presenta la primera oportunitat per una reforma a l’Uzbekistan des de la seva independència fa 25 anys. Mentre que la perspectiva d’una societat uzbeka basada en el dret és incerta, és part de la responsabilitat dels estats membres del BM assegurar que els préstecs del Banc no contribueixen a violacions dels drets humans i oferir solucions en consonància amb el dret internacional.
“A l’obligar al professorat, personal mèdic i estudiants a treballar en els camps de cotó, l’estat soscava el benestar de la ciutadania , danyant la salut pública i degrada la qualitat de l’educació dels estudiants de l’escola i de la universitat”, va dir Umida Niyazova, director de l’uzbek-Alemany Fòrum per als Drets Humans.
“El Banc Mundial hauria de donar suport als esforços de la societat civil per millorar el benestar dels ciutadans uzbeks, no donar suport a una indústria que erosiona els drets humans, la salut pública i l’educació universitària a Uzbekistan”, va dir Judy Gearhart, director executiu del International Labor Rights Forum.
