Per Lydia Sangüesa // Campanya Roba Neta i Col.lectiu Rets
Ara fa poc més d’un any de l’ensorrament del Rana Plaza a Bangla Desh, en què van morir 1.138 persones i van resultar ferides més de 2.500. Com a conseqüència , sindicats internacionals com Uni Global i IndustriALL, i organitzcions com la Campanya Roba Neta junt amb sindicats locals com la Federació Nacional de Treballadors de la Confecció ( NGWF ) desenvoluparen l’Acord contra incendis i Seguretat en la Construcció a Bangladesh .
Les grans empreses de la moda com Inditex van ser sotmeses a una enorme pressió per signar l’Acord . Unes 160 empreses es van inscriure, i l’Acord inclou ara mateixa 1.500 fàbriques que estan sent inspeccionades. L’Acord ha suposat un avenç en la normativa de Bangla Desh. Es tracta d’un pla de cinc anys, que compromet a les empreses a revelar les fàbriques que estan utilitzant.
En la pràctica l’Acord es deixa punts importants com ara, la obligació de les marques a pagar una indemnització a les víctimes del Rana Plaza, (el principi de la responsabilitat solidària per part d’una empresa amb els seus proveïdors no està recollit per cap norma internacional) si no que es va crear un fons voluntari per a aconseguir la quantita fixada en 30.000 milios d’euros, en un any han aportat poc més de 10.000 milions. L’acord no contempla un compromís per part de les empreses internacionals per a garantir la seguretat dels edificis, l’obligatorietat legal és del proveïdors, i tampoc han de pagar més per les seves comandes cosa que realment afavoriria major salaris per a les treballadores. L’únic acord real per a les marques es pagar 350.000 euros anual durant 5 anys per millorar la seguretat de les fàbriques, un preu clarament ridícul comparat amb els seus guanys.
La clau realment de l’Acord és la llibertat d’associació i sindicació de les treballadores de la confecció. Amirul Haque Amin , president de la NGWF , està convençut que “sense la sindicalització no hi haurà canvis al sector de la confecció ” . No existirà una fàbrica veritablement segura, sense treballadores informades i organitzades de manera independent per a plantejar problemes i fer complir les solucions.
La població de Bangla Desh és d’aproximadament 164 milions, dels quals 4 milions treballen en el sector de la confecció. L’Organitzación Internacional del Treball (OIT) assenyala que en 2013 es van registrar 96 nous sindicats en el sector de la confecció, de manera que el nombre total de sindicats en el sector a 222 , amb 34 federacions sindicals.
Aquest augment de registres es va produir tot després de l’enfonsament del Rana Plaza, a causa d’una relaxació de les restriccions i un bon ànim entre e les treballadores per a organitzar-se. Però tot i l’alt nombre de sindicats en el sector, molt poques treballadores estan afiliades a un sindicat degut a la fortes traves i criminalització que s’hi torben. Les treballadores s’enfronten a nombroses traves legislatives per poder sindicar-se, a més de persecucions, assetjaments i violència per part del empresaris i els seus sicaris.
L’Acord juga un paper important, per promoure la capacitació i formació de les treballadores en matèria de seguretat, drets laborals i inspeccions de les fàbriques. Crear un mecanisme de denúncia robust i una xarxa sindical arreu de tot el territori coordinada entre sindicats locals i internacionals. Posant a les treballadores en el centre de tots els element de l’Acord – la seva negociació , l’aplicació i el compliment.
La fàbrica Rana Plaza havia estat auditat dues vegades per Primark i les dues vegades va ser declarada segura. Només les treballadores organitzades, amb el suport de les organitzacions pels drets laborals i campanyes internacionals poden aconseguir millores a llarg termini.
