Les 2.000 persones que confeccionaven roba per a Uniqlo i la marca de moda alemanya S.Oliver, entre altres, porten des de 2005 lluitant pels 5,5 milions de dòlars que se’ls deuen legalment. Amb motiu del setè aniversari del tancament de la fàbrica Jaba Garmindo, han publicat una carta oberta dirigida a Tadashi Yanai, president i major accionista de Fast Retailing (empresa matriu de Uniqlo), i a Claus-Dietrich Lahrs, director general de s.Oliver, exigint que les marques paguin el que deuen.
«El nostre món i el vostre estan molt allunyats. Fabriquem la roba porteu, però no tenim luxes en les nostres vides. Des que la fàbrica Jaba Garmindo va tancar en 2015, molts de nosaltres ens hem vist obligats a treballar de manera informal: netejant cloïsses per als pescadors, venent menjar als carrers…, treballs que no ens ofereixen cap seguretat. Aquests treballs ens feien guanyar fins i tot menys del que ens pagaven com a treballadors de la confecció i ens quedem sense ells de la nit al dia per les restriccions provocades pel Covid. Una vegada més, ens hem tornat a quedar sense diners».
Els robatoris per acomiadament són un risc conegut en la indústria de la confecció i les marques tenen la responsabilitat, tal com estipulen els Principis Rectors de l’ONU sobre Empreses i Drets Humans, d’actuar amb la deguda diligència i mitigar els riscos. Si no ho fan, han de prendre mesures immediates per a remeiar les violacions de drets. En el cas de Jaba Garmindo, tant Uniqlo com S.Oliver no van mitigar el risc i continuen negant-se a prendre mesures significatives per a remeiar-lo i fer justícia.
«El que es demana a aquestes marques no és extraordinari: cada vegada hi ha més precedents de marques que paguen en casos de robatori d’indemnitzacions, però encara així Uniqlo i S.Oliver es neguen a fer-ho», va dir Ilana Winterstein, activista de la Campanya Roba Neta. «La seva inacció demostra que el seu discurs sobre l’apoderament de les dones és completament buit, no és més que una maniobra de màrqueting, perquè continuen permetent que les dones de les seves pròpies cadenes de subministrament pateixin».
Tant Fast Retailing com S.Oliver estan afiliades a la Fair Labor Association (FLA- Associació per al Treball Just), i al juliol de 2021, la FLA va publicar el resultat de la seva recerca sobre el cas. L’informe de la FLA recomanava que les marques s’unissin per a establir un fons d’ajuda financera per als treballadors, però això encara no s’ha materialitzat.
El volum de negoci de Fast Retailing s’ha disparat durant la pandèmia i és el detallista de moda més valorat econòmicament del món, amb una cotització de 88.700 milions d’euros (segons dades de febrer de 2021), superant per primera vegada a Inditex. Yanai té una fortuna personal de 24.600 milions de dòlars. Per als antics treballadors de Jaba Garmindo, la pandèmia ha tingut un impacte brutal, deixant a molts sense poder pagar l’atenció mèdica vital, les despeses escolars i fins i tot el menjar. Sense un sistema de seguretat social adequat per a secundar-los, els treballadors han lluitat per sobreviure, i molts s’han vist obligats a demanar préstecs per a cobrir les despeses de menjar i lloguer.
