Després del terrible incendi que ha costat la vida, almenys, a 21 persones (15 de les quals són dones) i ha deixat ferides a altres 50 persones que estaven treballant en una fàbrica de roba bengalí, els sindicats de Bangla Desh juntament amb diverses organitzacions internacionals de defensa dels drets laborals (la Campanya Roba Neta (CRL), entre elles) reclamen a les empreses clients i al Govern bengalí que actuïn immediatament.
http://www.msnbc.msn.com Abir Abdullah / EPA
L’incendi, suposadament causat per un curtcircuit, va començar a la primera planta d’un edifici de set altures a les 21.30 hores del dijous 25 de febrer. La ràpida expansió del foc, alimentat pel material acrílic emmagatzemat a l’interior de la fàbrica, va fer que les persones que es trobaven treballant quedessin atrapades en els pisos de dalt. Segons declaracions de persones que van presenciar els fets i informes de premsa, les portes d’emergència estaven bloquejades, la porta de sortida tancada i els equips d’extinció d’incendis eren escassos i no funcionaven. Segons un dels supervivents, els esforços de rescat es van veure obstaculitzats perquè els bombers van haver de començar per tallar les reixes de ferro que cobrien les finestres per poder accedir i rescatar les persones atrapades. Ningú va poder dir als bombers quanta gent es trobava a la fàbrica quan va començar l’incendi.
El sindicat bengalí National Garment Workers Federation i les organitzacions que estan donant suport als treballadors, a les treballadores i les seves famílies demanden:
– L’arrest immediat de l’amo de la fàbrica
– El pagament immediat de 500.000 Taka (5.400 € aproximadament) a les famílies de les persones mortes
– Atenció mèdica i pagament d’indemnitzacions a les persones ferides
– Adopció de mesures immediates i efectives per compensar les víctimes a llarg termini
– Posada en marxa d’una investigació imparcial i creïble sobre les circumstàncies que han envoltat tan terrible tragèdia
La indústria de roba de Bangladesh arrossega una esgarrifosa història d’accidents de seguretat. Des del 2000, la Campanya Roba Neta ha posat de relleu nou casos similars amb un macabre còmput de 273 morts. (Per a més informació: http://www.cleanclothes.org/news/international-action-day-bangladesh).
La Campanya Roba Neta vol expressar la seva indignació perquè, una vegada més, els i les treballadores han de pagar amb la seva vida una situació tolerada pel Govern de Bangla Desh, la indústria bengalí i les marques internacionals que fomenta que en aquesta zona no s’adoptin les mesures adequades per prevenir aquests accidents. Encara hi ha una cultura d’impunitat que permet descriure aquestes tragèdies simplement com tràgics accidents, permetent a totes les persones involucrades eludir responsabilitats.
Una investigació recent sobre un d’aquests casos va revelar que els propietaris d’una fàbrica en qüestió, “KTS Sweater”, van esquivar càrrecs d’homicidi tot i haver admès que tancaven els treballadors i les treballadores amb clau a l’interior de la fàbrica (per a més informació: http://www.thedailystar.net/newDesign/news-details.php?nid=128183). Aquesta informació va arribar després que els agents de policia involucrats modifiquessin oportunament l’informe.
El cas de la fàbrica que ara ens ocupa, “Garib & Garib Sweater”, prova una vegada més que les auditories de les empreses clients no aconsegueixen detectar violacions molt serioses dels estàndards laborals internacionals i dels seus propis codis de conducta, i que les inspeccions de treball i la vigilància governamental sobre la legislació laboral són malauradament insuficients i inadequades.
Al mateix temps, la repressió constant de l’activitat sindical a les fàbriques i la poca voluntat de les empreses clients de treballar amb els i les representants sindicals impossibilita que les persones treballadores puguin informar i evitar que infringeixin les mesures de seguretat i salut. Si la indústria volgués realment prevenir aquestes morts en el futur, hauria de començar per preocupar-se involucrar els propis treballadors i treballadores en el control dels estàndards de seguretat i salut. Això només pot fer-se donant suport i defensant el dret d’associació i treballant directament amb els sindicats.
