El 19 de maig de 2019, el Tribunal Suprem de Bangla Desh va acceptar un Memoràndum d’Enteniment (MoU, de les seves sigles en anglès) aconseguit a principis d’aquest mes entre el Comitè de Direcció de l’Acord de Bangla Desh i l’associació d’empresaris de Bangla Desh a l’estat, el BGMEA. El MoU estableix que l’Acord continuarà operant a Bangla Desh per a un període de transició de 281 dies laborables, durant els quals marques, sindicats i BGMEA establiran una nova institució anomenada RMG Sustainability Council (RSC), que es farà càrrec de les tasques de l’Acord a partir del 2020.
Aquest memoràndum conclou un període d’incertesa sobre el futur de l’Acord al país i assegura el seu funcionament durant un any més, però no elimina totalment la sensació d’incertesa, mantenint-se ambigua en relació a l’impacte immediat en el funcionament de l’acord. També planteja qüestions sobre elements claus de la institució que el substituirà. Els mitjans de comunicació i les representants de les treballadores a Bangla Desh ja han plantejat la qüestió de si aquest memoràndum afeblirà la independència de l’Acord i donarà més poder als propietaris de fàbriques. “Tindrà conseqüències negatives”, ha predit la líder sindical de Bangla Desh, Babul Akhter
L’impacte immediat del memoràndum
L’acord a que s’ha arribat, que inclou la presència d’una “unitat BGMEA” a l’oficina de l’Acord i la funció exacta d’aquesta unitat són coses que continuen preocupant. Segons el MoU, les mesures correctives de les fàbriques seran avaluades en col·laboració amb aquesta unitat. Això planteja preguntes sobre la influència dels empresaris sobre els processos de presa de decisions independents del personal de l’Acord. A més, la presència d’un empresari visible a l’oficina de l’Acord podria afectar negativament la voluntat de les treballadores de confiar en el seu mecanisme de queixa, una de les més importants característiques de l’acord.
Existeix por que la BGMEA, que sovint ha rebutjat públicament el treball de l’Acord com a interferència en els seus assumptes, tractarà d’utilitzar aquesta unitat per exercir una influència indeguda en el funcionament independent de l’Acord. Aquests temors es van veure reforçats per una declaració de premsa recent de la BGMEA, que suggereix que les decisions sobre les fàbriques requeriran un acord amb el BGMEA, mentre que el MoU només fa referència a la “col·laboració” en el procés. El llenguatge utilitzat al MoU està donant lloc a diferents interpretacions i es necessita amb urgència una major claredat.
Preguntes i inquietuds sobre el Consell de Sostenibilitat de RMG
El MoU ha anunciat l’establiment d’un sistema permanent de seguiment de la seguretat nacional anomenat Consell de sostenibilitat RMG (RSC, de les sigles en anglès) que es basarà en la infraestructura de l’Acord, continuant la seva feina i mantenint els mateixos nivells de transparència.
Malgrat això, el Memoràndum no proporciona claredat sobre quina serà l’estructura de presa de decisions de la nova institució, el mecanisme de finançament o, fins i tot, el mecanisme d’execució, incloent-hi si aquesta nova institució tindrà el mateix caràcter legalment vinculant que l’acord. Això significa que les preguntes plantejades que sorgeixen amb l’entrada d’un nou grup d’interès (empresaris) al programa, continuen sense ser resoltes; per exemple, si el sector laboral continuarà tenint la meitat dels vots a l’estructura de governança o, aviat, podrà ser superat per les marques i els empresaris junts. Tampoc està clar que suposarà que les persones d’ONG que s’encarreguen de vigilar que es compleixin els acords hagin estat excloses del nou mecanisme i que suposarà en els nivells de transparència d’aquesta institució. També qüestionem com s’ha d’interpretar això en un país on les llibertats fonamentals com la de crear sindicats i manifestar-se es troben sota una pressió extrema. Aquesta insistència per aconseguir un procés de transició a llarg termini planteja la qüestió de què ha succeït amb l’acord assolit amb el BGMEA i el govern de Bangla Desh el 2017, que va declarar que l’Acord només cediria les seves tasques a un organisme de seguretat de Bangla Desh si aquesta organització podia demostrar abans que compleix uns criteris de preparació estrictes i decidits de manera conjunta.
Pel bé de les treballadores del tèxtil de Bangla Desh, és de gran importància obtenir la garantia que la nova institució funcionarà amb els mateixos principis i criteris que fan que l’Acord sigui tan creïble i tingui èxit a l’hora de mantenir les treballadores segures. Això inclou:
- un sistema d’inspecció meticulós i transparent que funcioni independentment de qualsevol influència de l’empresa;
- formació de treballadores i un mecanisme de reclamació que els permeti defensar la seva pròpia seguretat i defensar els seus interessos contra els interessos de la gestió sense haver de tenir por a represàlies;
- mecanismes d’aplicació robustos i fiables en què els sindicats tinguin la capacitat d’aplicar l’Acord mitjançant un arbitratge vinculant; i
- un lideratge de l’Acord fort i independent en el qual el Cap d’Inspeccions de Seguretat manté una capacitat completa i independent per prendre decisions sobre accions correctives i programar (fer el seguiment) inspeccions quan sigui necessari.
