En el vuitè aniversari del major desastre de la història en la indústria de la confecció, es crea la web RanaPlazaNeverAgain.org per recordar les víctimes i les seves famílies, i reivindicar la continuïtat de l’únic programa que ha aconseguit salvar vides a Bangladesh des de la seva implementació: l’«Acord sobre seguretat d’Edificis i contra incendis», que penja d’un fil ja que expirarà a finals de maig de 2021.
Quan el 2013 es va esfondrar l’edifici Rana Plaza, amb la mort de 1.134 persones treballadores (el desastre més gran de la història de la indústria tèxtil), va quedar palès que alguna cosa havia de canviar radicalment per abordar l’extrema inseguretat de la indústria de la confecció a Bangladesh.
L’Acord sobre seguretat d’edificis i contra incendis a Bangladesh (Accord), creat poc després d’aquesta tragèdia, ha suposat un canvi real perquè les fàbriques del país siguin llocs més segurs. En els seus vuit anys de funcionament ha dut a terme inspeccions, supervisat reparacions i capacitat de les treballadores en matèria de salut i seguretat laboral en més de 1.600 fàbriques que proveeixen més de 200 marques. Des de la seva implementació, més de 2 milions de persones treballadores de la indústria de la confecció a Bangladesh poden anar a les fàbriques o tallers sense por a incendis, ensorraments o accidents que puguin evitar-se amb les correctes mesures de seguretat.
L’Acord és molt important per a la seguretat a les fàbriques. Funciona de manera independent i neutral i s’ha guanyat una bona reputació i credibilitat. L’Acord garanteix que el lloc de treball és un espai segur per als treballadors i les treballadores, diu Babul Akhter, de la Federació de Treballadors Industrials i de la Confecció de Bangladesh (BGIWF), sindicat signatari de l’Acord.
Quines són les claus dels bons resultats de l’Acord?
L’Acord de Bangladesh és un acord vinculant que pot implicar sancions reals per a les marques, detallistes i fàbriques que no implementin les mesures de seguretat necessàries.
Els sindicats ocupen la meitat dels llocs en les estructures de govern de l’Acord i poden exigir que les marques rendeixin comptes de les seves accions. A més, l’Acord ha permès la implementació d’un mecanisme de queixes anònim en què qualsevol persona treballadora pot denunciar irregularitats en la seguretat de les fàbriques sense por a represàlies.
Quin és el problema?
Tots els avenços aconseguits fins ara pengen d’un fil i han de protegir-se: L’Acord expirarà el maig de 2021, i no hi ha senyals que se’n doni continuïtat. Cal que les marques i detallistes tornin a signar un acord internacional vinculant per mantenir els elements més efectius de l’Acord, i també s’hauria de garantir que, eventualment, altres països com el Pakistan estiguin coberts per un programa similar.
No obstant això, algunes marques i detallistes han declarat que prefereixen limitar les seves activitats a Bangladesh i confiar en el nou organisme nacional que es va establir l’any passat, en què els representants dels treballadors suposarien només un terç en lloc de la meitat dels llocs de govern. Això significa un important pas enrere: creiem fermament que aquest nou organisme no podrà mantenir els estàndards de l’anterior programa sense un acord internacional vinculant.
Qui ha d’actuar?
Els signataris de l’Acord han de negociar un nou acord internacional legalment vinculant amb els sindicats, per tal de protegir el progrés assolit per l’Acord de Bangladesh en els últims anys. Les marques i els detallistes no poden deixar els seus treballadors, un cop més, a mercè de programes voluntaris que han demostrat ser clarament insuficients per protegir les seves vides.
Per què és important mantenir un acord legalment vinculant?
L’Acord és un instrument vinculant iniciat pels sindicats de Bangladesh i els sindicats globals juntament amb grups de drets laborals. El primer Acord, que tenia un mandat de cinc anys, el van signar més de 200 marques i detallistes mundials de moda, sindicats de Bangladesh i federacions sindicals Globals. La Clean Clothes Campaig (Campaña Ropa Limpia i la Campanya Roba Neta) forma part dels testimonis signataris. L’OIT (Organització Internacional del Treball) funciona com a president neutral.
L’Acord requereix que les marques signatàries revelin qui són les seves fàbriques proveïdores.
L’Acord també requereix inspeccions d’edificis independents sobre incendis, seguretat elèctrica i estructural, capacitacions sobre els drets laborals i revisió de les mesures de seguretat.
Les marques de moda i les seves fàbriques proveïdores són responsables de compensar les treballadores durant qualsevol tancament per remediació i manteniment resultant de les inspeccions.
L’Acord és únic perquè compta amb el suport de totes les parts interessades en els drets laborals a Bangladesh i en l’àmbit internacional.
Els informes de les inspeccions de l’Acord, juntament amb els seus Plans d’Acció Correctiva, es publiquen a la pàgina web de l’Acord.
Aquest primer programa d’Acord va acabar el maig de 2018, moment en el qual un nou Acord de Transició va assumir el control, però en circumstàncies difícils. Des de llavors no hem deixat de mostrar la nostra preocupació per la continuïtat de l’Acord, que el maig del 2019 va transferir les seves funcions amb seu a Bangladesh a un nou organisme local, l’RSC (Ready-Made-Garment Sutainability Council).
Per evitar que a partir del 31 de maig l’RSC es converteixi en un altre mecanisme voluntari liderat per la indústria, les marques i els detallistes que van signar l’Acord en el seu moment, haurien d’assegurar de tornar a detallar els seus compromisos per escrit en un nou acord internacional jurídicament vinculant.
Encara que tots els signataris de l’Acord es van mostrar disposats a principis de 2020 a arribar a un “nou acord entre els sindicats i les marques que es negociarà amb vista a què el programa de seguretat de l’Acord s’ampliï al Pakistan”, ara les marques estan dient que volen limitar l’abast a Bangladesh i són reticents a signar un nou acord internacional amb els sindicats.
No podem permetre que el gran èxit que va sorgir de l’horrible tragèdia del col·lapse de Rana Plaza vagi enrere, ni privar d’aquest exitós programa a treballadors de països com Pakistan que han estat demanant un sistema de seguretat efectiu des de fa tant de temps. La mort de 28 persones ofegades en un taller de roba a Tànger el 8 de Febrer i l’incendi on almenys 20 persones van perdre la vida l’11 de març en una fàbrica tèxtil al Caire, demostren, una vegada més, que aquest tipus de programes no només són necessaris sinó molt urgents.
Les marques i els detallistes han d’actuar ara per protegir tots els avenços aconseguits i garantir que un desastre com Rana Plaza no torni a passar mai més.
