Nombroses treballadores de la confecció de Myanmar que treballen en fàbriques vinculades a empreses estrangeres han patit acomiadaments injustificats, impagaments salarials i amenaces legals en exigir els seus drets. Els casos de Royal Knitting i Honeys mostren la precarietat laboral i la manca de responsabilitat de les grans marques davant les condicions de la seva cadena de subministrament. A continuació, relatem dues lluites que reflecteixen la realitat d’aquestes treballadores.
Treballadores migrants de Myanmar a Tailàndia que confeccionaven roba per un altre proveïdor d’Otto, privades dels seus salaris.
En abril del 2020, després de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, la direcció de la fàbrica Royal Knitting a Tailàndia va acomiadar sense previ avís a 209 persones treballadores, negant-los il·legalment el pagament dels salaris per la feina realitzades i la indemnització per acomiadament. Més del 90 % de les afectades eren dones migrants de Myanmar.
Gairebé cinc anys després i malgrat una errada de les autoritats tailandeses en contra de Royal Knitting, les 209 treballadores segueixen esperant més d’un milió de dòlars en salaris i indemnitzacions impagades.
“Quan la fàbrica va tancar, les nostres vides van quedar arruïnades. Des que vam perdre els nostres càrrecs, el meu marit i jo mengem dues vegades al dia”, explica Yee, una altra extreballadora del sector tèxtil.
Davant la negativa de Royal Knitting a pagar i la manca de mecanismes eficaços per fer complir la mancança, les treballadores van recórrer a Otto, una empresa familiar i un nom molt reconegut en Alemanya.
Otto es presenta com un líder en deguda diligència en matèria de drets humans, assegurant a la seva pàgina web que “assumeix la responsabilitat per les seves accions al llarg de tota la cadena de valor”. No obstant això, l’empresa no ha pres mesures per resoldre aquest cas, deixant en evidència la manca de garantia real de les seves declaracions.
La xarxa internacional Clean Clothes Campaign ha recollit nombrosos testimonis coincidents de les treballadores, que confirmen que produïen roba per a Otto. No obstant això, Otto sosté que les seves peces no es fabricaven en la fàbrica Royal Knitting en el moment dels acomiadaments i que la seva relació comercial amb la fàbrica va acabar el 2017, i que van traslladar després la producció a una altra fàbrica del mateix grup empresarial. Tanmateix, les treballadores han presentat llistes d’embalatge, instruccions de producció i etiquetes de les marques d’Otto, com ara Rick Cardona i Ambria, que demostren que van continuar fabricant els seus productes fins al seu acomiadament en 2020.
En comptes d’assumir la seva responsabilitat, Otto ha optat per amenaçar amb accions legals. Quan Clean Clothes Campaign Alemanya va publicar la informació sobre aquest cas el maig de l’any passat, Otto va enviar cartes de cessament i desistiment per suposada difamació, intimidant així a les treballadores i a les organitzacions que els donen suport.
Clean Clothes Campaign està preparant una denúncia davant el mecanisme de deguda diligència de l’Oficina Federal d’Economia i Control d’Exportacions en Alemanya, argumentant que Otto segueix sense posar remei a la situació d’aquestes treballadores, la qual cosa suposa un incompliment de les seves obligacions en matèria de drets humans sota la Llei Alemanya de la Cadena de Subministrament.
La lluita de Myo Aye i les treballadores acomiadades en Myanmar
Aquest no és un cas aïllat que afecta les treballadores de la confecció de Myanmar. La fàbrica Honeys va acomiadar en 2017 a 448 treballadores després d’un augment unilateral dels objectius de producció, elevant-los de 400 a 600 peces al dia. Quan les treballadores van protestar, l’empresa, de propietat japonesa, va acomiadar a centenars d’elles i va presentar una demanda contra la líder sindical Myo Aye, acusant-la d’instigar la protesta i causar una “disminució en la producció”.
Gràcies a la pressió exercida per Clean Clothes Campaign i altres organitzacions de drets humans, la demanda contra Myo Aye va ser finalment retirada el gener d’aquest any. No obstant això, Honeys segueix sense reconèixer el dany causat i es nega a compensar les treballadores acomiadades injustament.
Actualment, s’ha llançat una campanya per exigir justícia per a les treballadores de Honeys. S’estan recollint signatures i organitzant accions per pressionar l’empresa i que aquesta assumeixi la seva responsabilitat. Myo Aye ha viatjat a Tokio del 19 al 21 de febrer de 2025 per sensibilitzar a la opinió pública japonesa i exigir justícia.
Aquests dos casos posen de manifest un patró preocupant en la indústria tèxtil: la impunitat amb la qual moltes marques i fàbriques actuen en contra dels drets de les persones treballadores. La lluita per salaris justos i condicions dignes segueix sent una necessitat urgent.
*Tots els noms de les treballadores migrants en aquest comunicat han estat canviats per la seva seguretat.
