«Still Un(der)paid», el recentment publicat informe de la Clean Clothes Campaign, presenta una estimació actualitzada de la pèrdua d’ingressos patits per les treballadores de la indústria de la confecció entre març de 2020 i març de 2021.
L’informe es basa en el «Un(der)paid in the Pandemic» publicat l’agost de 2020, en què s’estimava que la pèrdua d’ingressos i d’indemnitzacions durant els tres primers mesos de la pandèmia se situava entre els 3.200 i 5.800 milions de dòlars. Encara que les marques de roba i els venedors al detall han tornat a generar beneficis, gran part de les persones treballadores s’enfronten a greus dificultats després d’un any en el qual els empresaris han deixat sense pagar o reduït els salaris, i els tancaments sobtats de fàbriques i les pràctiques de compra poc ètiques (comandes no pagades, cancel·lació de comandes, reducció unilateral de preus…) han estat habituals. En un moment en què les taxes d’infecció per COVID creixen de manera alarmant en diferents regions del món, res apunta que aquesta situació crítica vagi a solucionar-se a curt termini.
La Campanya Roba Neta va realitzar una investigació a set dels principals països asiàtics productors de roba: Bangladesh, Cambodja, Índia, Indonèsia, Sri Lanka, Myanmar i Pakistan. L’estimació publicada es basa en una avaluació de la probable magnitud de l’insuficient pagament dels salaris a partir de tota la informació recollida.
Per a l’estudi s’han tingut en compte les declaracions dels ocupadors, les enquestes realitzades a les persones treballadores, els informes dels mitjans de comunicació sobre l’impacte de la pandèmia en la indústria de la confecció, i els registres de les protestes de les treballadores exigint el pagament dels seus salaris.
A partir de tota aquesta informació, la CCC va fer una sèrie d’estimacions, país per país, sobre els ingressos que se li deuen a les persones treballadores de la confecció en concepte de permisos i indemnitzacions, pagaments insuficients o salaris deguts durant la pandèmia.
“Darrere d’aquesta xifra hi ha un dolor humà incalculable i moltes vegades irreparable. L’informe posa de manifest que el que sentim i llegim no són casos aïllats. Això no està passant en una sola fàbrica de Bangladesh o al Pakistan, sinó en tota la indústria de la confecció, i aquest és l’impacte financer potencial: a les treballadores i treballadors de la confecció se’ls deuen 11.850 milions de dòlars, mentre que marques com Nike, H&M, Inditex i Uniqlo fa temps que van tornar a generar beneficis”, va dir Khalid Mahmood, de la Labour Education Foundation del Pakistan.
L’informe exposa xifres molt preocupants: els treballadors de tots els països investigats, a excepció d’Indonèsia, s’enfronten a una bretxa salarial que és almenys dues vegades el seu salari mitjà mensual.
Es calcula que 1,6 milions de persones treballadores del sector de la confecció van ser acomiadades en els set països estudiats durant els períodes de pandèmia i de confinament, i la investigació de la CCC indica que moltes d’elles no van rebre la totalitat de les indemnitzacions per acomiadament que els corresponien legalment.
Durant els períodes de suspensió, a causa de tancaments o cancel·lacions de comandes, sovint només van rebre un petit percentatge dels seus salaris habituals, que en qualsevol cas estan molt per sota d’un salari digne. Com a conseqüència, moltes treballadores de la confecció s’enfronten a elevats deutes i tant elles com les seves famílies han passat gana durant la pandèmia.
“Tot i el compromís dels sindicats per mitigar l’impacte de la COVID-19 en les persones treballadores a través del diàleg social, els proveïdors del sector de la confecció violen sistemàticament els acords locals sobre salaris. Com a resultat, la gran majoria de les persones treballadores de la confecció estan sent penalitzades amb retallades salarials o amb la pèrdua dels seus llocs de treball”, va dir Anton Marcus, de l’sindicat Free Trade Zones & General Service Employees Union de Sri Lanka.
Dos grups de treballadores, en particular, semblen córrer un risc especialment alt de perdre la feina i els seus ingressos: els membres dels sindicats i les persones contractades de manera informal o temporal, que sovint no tenen accés a les normes de protecció social.
Els representants sindicals i el personal de les ONGs locals que van contribuir a la redacció d’aquest informe van manifestar la seva gran preocupació per la manera en què la pandèmia ha agreujat la repressió dels drets a la llibertat d’associació i a la negociació col·lectiva. En almenys tres països, es va recórrer a la violència contra els membres dels sindicats que protestaven per l’impagament de salaris, i les activitats sindicals estan sent bloquejades o obstaculitzades.
En lloc de protegir les treballadores de la pandèmia i els seus “danys col·laterals” immediats, la indústria està fallant a les persones treballadores com a col·lectiu. La pandèmia ha exacerbat diversos factors que ja eren preocupants abans de la pandèmia: els baixos salaris, l’impagament de les indemnitzacions, la repressió sindical i l’augment del nombre de persones treballadores (sovint immigrants i dones) amb ocupacions informals.
La Campanya Roba Neta té la certesa que, en els últims tres mesos, la quantitat que es deu a les persones treballadores del sector ha crescut més enllà dels 11.850 milions de dòlars, ja que molts països estan entrant en nous períodes de tancament i confinament. Si les marques, els ocupadors i els governs no prenen mesures immediatament, la quantitat seguirà creixent.
Amb una coalició de més de 230 organitzacions, inclosos 70 sindicats, Clean Clothes Campaign demana a les marques de roba que negociïn un acord vinculant per assegurar els salaris, establir un fons de garantia d’acomiadament, i garantir el respecte dels drets laborals fonamentals. Aquest acord vinculant, que hauran de negociar i signar els sindicats amb les marques, els empresaris individuals o les associacions d’ocupadors, exigirà a les marques signants que garanteixin que els treballadors de les seves cadenes de subministrament rebin els seus salaris regulars durant el període de la pandèmia de Covid-19, a més de garantir el pagament d’indemnitzacions per acomiadament a les treballadores de les fàbriques que tanquin o realitzin acomiadaments massius, i que respectin els drets laborals bàsics.
“Ja fa més d’un any que més de 100 marques de moda i altres organitzacions van respondre a la pandèmia unint-se en una ‘Crida a l’Acció’ per a la indústria de la confecció, i no obstant això només un petit nombre de treballadores ha rebut fons. En la majoria dels «països prioritaris» les treballadores no han rebut res i no és evident que les pròpies marques hagin aportat alguna cosa”“No podem comptar amb les pròpies iniciatives de les marques ni amb els programes voluntaris en els quals s’amaguen per complir amb les treballadores. És urgent que les empreses negociïn i signin un acord vinculant i aplicable amb els sindicats per evitar que milions de treballadores de la confecció i les seves famílies es vegin abocats a una situació d’indigència encara més gran.” ha declarat Ineke Zeldenrust, de l’Oficina Internacional de la Campanya Roba Neta.
