Assetjament i violència sexuals impunes a l’Índia

07/març/2018

Eliminar la violència contra les dones a la feina és el títol de l’informe dut a terme per Sisters For Change i Munnade on es recullen les conclusions d’un projecte enfocat a l’apoderament de les treballadores per combatre i denunciar l’assetjament i violència sexuals, i que ara publiquem en català.

L’informe, focalitzat a la zona de Bangalore, capital de Karnataka (Índia), revela que 1 de cada 7 treballadores tèxtils ha patit abús sexual, més del 60% han estat intimidades o assetjades amb violència física i que entre un 40 i un 60% han experimentat humiliació i abús verbal. A més el 75% de les treballadores entrevistades afirma que no existeix cap tipus de procediment a la seva fàbrica per investigar i castigar els casos d’assetjament o violència sexuals. L’informe pretén quantificar l’assetjament i violència sexuals alhora que exigir responsabilitats a la direcció de les fàbriques, i justícia i reparació cap a les víctimes. Així mateix ofereix recomanacions pràctiques per millorar el compliment de la Llei de prevenció de l’assetjament sexual a la feina.

L’Índia s’ocupa aproximadament del 4,5% de la indústria global del tèxtil i és, després de la Xina, el segon exportador mundial de roba i productes tèxtils. Dintre de l’Índia, Karnataka és considerada com la capital del tèxtil del país, ja que s’encarrega del 20% de la producció de roba. Es calcula que aproximadament un 80% de les persones que hi treballen, són dones, la majoria d’elles migrades de zones rurals de Karnataka, o d’estats veïns, com ara Andhra Pradesh, Tamil Nadu, Odisha o Uttar Pradesh. Les condicions de treball i el tracte que reben les treballadores a les fàbriques tèxtils de Bangalore són en general molt dolentes: acomiadaments per embaràs, poca seguretat laboral, salaris per sota de la renda mínima garantida, abusos verbals, humiliacions i assetjament verbals, en són només uns exemples. A més, tenen poques proteccions legals, poca protecció sindical o capacitat de negociació col·lectiva i pocs mitjans de denúncia.

Tot i que el document se centra en un estat de l’Índia en particular, les conclusions es poden fer extensives a altres centres tèxtils ubicats a altres estats del país on els nivells de violència que pateixen les treballadores són similars.

L’organització Sisters For Change i l’ONG local Munnade van dur a terme aquesta investigació del 2015 al 2016, on també va col·laborar molt estretament la Garment Labour Union (GLU), l’únic sindicat tèxtil liderat per dones.

Noticies

Les treballadores tèxtils no poden pagar el preu de la guerra aranzelària de Trump.

Les treballadores tèxtils no poden pagar el preu de la guerra aranzelària de Trump.

L'administració Trump ha anunciat nous aranzels que afectaran països productors de peces de roba com Cambodja, Bangladesh i Sri Lanka. La Campanya Roba Neta exigeix que les empreses no traslladin els costos a les treballadores, tal com ja va passar durant la pandèmia de la COVID-19, quan es van retallar salaris i drets laborals. Les grans marques globals han d'assumir aquests costos i garantir condicions laborals dignes per les treballadores.

Pin It on Pinterest