Davant del consumisme que promouen les rebaixes Canvia de Sabates advoca per la responsabilitat de les persones consumidores i de les marques de calçat.
La majoria de les marques que comercialitzen calçat de cuir l’importen en major o menor mesura de l’Índia. És el cas de marques com Clarks, Zara, Geox, Diesel, Kickers, Timberland, Calvin Klein, Massimo Dutti, Camper i H&M entre moltes altres. Canvia De Sabates va estudiar les mesures de deguda diligència d’algunes d’aquestes empreses respecte les seves cadenes de subministrament de cuir i calçat i va concloure que algunes marques desconeixen a quines adobaries produeixen el cuir per el seu calçat i no són capaces de detectar els grups més vulnerables, com les persones que treballen des del seu domicili, per donar-los la protecció adequada.
Les vulneracions de drets laborals segueixen sent un fenomen generalitat a la indústria del cuir i del calçat índia, segons indica l’informe ‘S’hi deixen la pell’ i la seva fitxa tècnica. Entre les vulneracions més destacades es troben nombrosos casos d’exclusió de les prestacions de la Seguretat Social, salaris molt per sota d’un salari digne, tot i que amb un gran volum d’hores extraordinàries o d’hores treballades amb el sistema de salari a preu fix per peça, i falta de protecció i formació sobre els riscos per la salut i la seguretat en el treball. “Treballem amb cuir i tant l’olor que desprenen les pells com els adhesius que utilitzem per unir les peces de la sabata, així com altres materials utilitzats en el procés de fabricació del calçat, en ocasions, ens produeixen marejos…no tenim gana i només pensem en dormir quan arribem a casa”, declara una treballadora d’una fàbrica de calçat d’Ambur.
Tot això en un context d’absència de sindicats i de discriminació per raons de gènere i casta. Pràcticament tot el personal pertany a les castes registrades (Scheduled Casts) i a altres grups socialment marginats. Les dones queden relegades a uns llocs de treball específics, com els d’ajudants o costureres a mà, relativament poc qualificats i mal remunerats.
A més a més, fora de les fàbriques, milers de dones treballen des de casa cosint sabates. L’informe ‘Las vidas tras tus zapatos’ retrata la situació d’aquestes persones. Es tracta de dones que estan lligades a la casa a causa de responsabilitats domèstiques atribuïdes socialment a l’Índia, com passa en molts altres països, però que també necessiten guanyar-se la vida per elles mateixes. Les seves condicions de treball són encara més dures que a les fàbriques, ja que, sense contracte de treball, no tenen cap seguretat de poder treballar, el salari a preu per peça és més baix que a les fàbriques i no tenen cobertura social ni sanitària de cap tipus.
No es tracta d’un tipus de producció artesanal. Aquestes dones no treballen a petits tallers familiars que elaboren calçat seguint el sistema tradicional. El model de sabata, el número i lloc de les puntades i el mètode de treball depèn completament de les indicacions de la fàbrica. Però no és la fàbrica qui contracta directament a les treballadores a domicili, sinó que obtenen el treball a través d’intermediaris. “No podem negociar amb els intermediaris perquè coneixen a molta gent que vol treballar i que ho necessita de veritat. Així que si intento negociar per una o dos rupies més marxaran a una altre zona…repartirien (el treball) a una altre zona on algú acabarà realitzant el treball”, declara una treballadora a domicili a Ambur.
La campanya Canvia de Sabates reclama que el sector prengui les mesures adequades per garantir el treball decent en els principals països productors de calçat i de cuir, com l’Índia. “Les marques de calçat han d’investigar més enllà dels proveïdors directes i assumir responsabilitats sobre les condicions de treball relacionades amb els seus productes, sigui a les fàbriques, tallers o llars”, declara José Luis Mariñelarena, coordinador de la campanya a l’estat espanyol.
Aquests dies de rebaixes, no haurien de faltar les preguntes sobre el lloc de fabricació de les sabates i les condicions de treball en les que s’han produït. La ciutadania pot llançar així el missatge a la indústria sobre la importància d’aquestes qüestions des del consum, i pot recolzar les demandes de la campanya Canvia de Sabates per una indústria del calçat ètica, sostenible i transparent.
