Capítol I de l’informe:: “Decathlon, un campió de l’explotació”

Investigació: Pierre Leibovici per a Disclose, un mitjà dde recerca francès sense ànim de lucre. Veure original
Edició: Mathias Destal
Traducció al català: Marta Lobato (SETEM Catalunya)

Fabricar peces innovadores, resistents i sobretot assequibles: aquesta és la recepta de l’èxit de Decathlon. Tanmateix, documents confidencials obtinguts per Disclose expliquen una història molt diferent sobre aquest gegant de la distribució esportiva. Treball infantil, explotació de treballadores uigures a la Xina, connexions amb la desforestació al Brasil, etc.: les nostres revelacions mostren que la multinacional està disposada a tot per maximitzar els beneficis.

Darrere de productes icònics —la tenda 2 Seconds, la motxilla Quechua de 3 euros o la màscara de snorkel Easybreath— hi ha un nom que s’associa directament amb la innovació: Decathlon. La marca francesa ha fet de la seva capacitat d’enginy un emblema. Presumeix de centres de disseny prop dels Alps, a la costa atlàntica i a prop de Lille, al departament del Nord, on va començar l’any 1976 en un petit magatzem al costat d’una via ràpida. Gairebé cinquanta anys després, ha captivat el cor de les persones consumidores i ha estat una de les marques més estimades de França durant diversos anys.

Aquest èxit gairebé oculta el fet que Decathlon és, abans que res, una màquina de fer diners que obre una nova botiga en algun lloc del món cada quatre dies. La seva facturació s’ha duplicat en deu anys, arribant als 15.600 milions d’euros el 2023 —amb un benefici net de 931 milions d’euros. Un èxit tan gran que l’empresa, que no cotitza en borsa, va pagar dividends per valor de 1.000 milions d’euros a la seva accionista majoritària, la família Mulliez, que també és propietària de Leroy Merlin, Auchan i Kiabi. Tot això, segons els sindicats de Decathlon, a costa del personal de botiga, que van convocar una vaga al desembre de 2024 —un fet inèdit en la història de la marca. L’empresa poques vegades és objecte de polèmica, però la seva imatge es va veure afectada a finals de 2023 quan Disclose varevelar que continuava venent productes a Rússia a través de societats domiciliades en paradisos fiscals. L’“amor per l’esport” que proclama la marca semblava quedar reduït per l’ambició econòmica, i això ho confirma una nova investigació en tres parts.

Durant un any, Disclose ha indagat en profunditat en els secrets comercials de la multinacional francesa. Hem analitzat desenes de documents interns, recollit testimonis exclusius d’antics membres del personal i col·laborat amb persones investigadores independents. La nostra investigació ha posat al descobert les greus conseqüències humanes i ecològiques de l’estratègia de “baix cost” de Decathlon.

Sous de misèria a Bangladesh, treball infantil i tràfic de persones a la Xina: la nostra recerca revela que les principals proveïdores de Decathlon a l’Àsia recorren a diverses formes d’esclavitud moderna. Aquestes condicions de producció escandaloses són conseqüència de la pressió per reduir costos que la marca francesa imposa a les seves subcontractades. Per estalviar encara més, Decathlon col·labora també amb fàbriques que obtenen cuir de gegants ramaders acusats de ser grans responsables de la desforestació il·legal al Brasil.

Al tren de la moda ràpida
Tot i que la marca ha invertit milions per no ser percebuda com una marca “low cost”, aquestes dues paraules apareixen constantment en documents interns compartits amb Disclose per una font interna. Els preus baixos són el que impulsa la marca a fer fabricar la major part de les seves peces per empreses subcontractades. Decathlon té 1.264 subcontractistes arreu del món i només nou centres de producció propis. Per maximitzar la rendibilitat, la companyia busca prioritàriament les fàbriques més barates, és a dir, aquelles que “treballen per a marques de baix cost implicades en la producció massiva”, segons un document intern amb els criteris de selecció de subcontractistes. Es podria pensar que una estratègia comercial tan agressiva era patrimoni exclusiu de gegants xineses de la moda ràpida com Shein o Temu.

Una botiga de Decathlon a Villeneuve-d’Ascq. Imatge: Pierre Leibovici – Disclose.

Les seves principals proveïdores es troben a l’Àsia: per ordre d’importància, a la Xina, Vietnam i Bangladesh. Aquest darrer país és descrit com un “país low cost” en una fulla de ruta interna. Produir-hi roba —on més de la meitat de la població viu en barris marginals— és una “fortalesa” per a Decathlon, segons el mateix document. A Bangladesh, el grup treballa amb proveïdores qualificades com a “extremadament low cost”. Aquestes empreses contracten adolescents que legalment poden cobrar menys que el salari mínim. Altres fàbriques dins de la cadena de producció al país són descrites com a “clandestines” per una exempleada. Tot i que poden subministrar fins al 10% dels components d’una sabatilla, la marca no hi fa cap auditoria, segons revela la primera part de la investigació de Disclose.

Desglossament de costos de les Decathlon PW 540 JR. Imatge: Disclose

Al final de la cadena, les persones treballadores que fabriquen productes Quechua, Kipsta, Domyos i Kalenji són qui paguen el preu del sistema Decathlon. Disclose ha obtingut una fitxa interna de producció detallant el cost de fabricació d’unes sabatilles infantils molt venudes, les Decathlon PW 540. Fabricar-ne un parell costa 8,61 euros a Bangladesh, i les treballadores en guanyen només 2,84 euros. A França, aquest model es ven a 25 euros.

Un campió de l’explotació
La set de beneficis també ha portat Decathlon a col·laborar amb altres subcontractistes problemàtiques a la Xina. La segona part de la nostra investigació, publicada el dijous 6 de febrer en col·laboració amb Cash Investigation, revela que una de les seves principals sòcies locals recorre al treball forçat d’ uigurs, una minoria musulmana perseguida per Pequín. La nostra investigació encoberta en dues fàbriques xineses també mostra que Decathlon utilitza cotó provinent de Xinjiang, la regió natal de les persones uigures, on hi ha nombroses denúncies d’explotació laboral.

La nostra recerca sobre la multinacional, amb un benefici net de 931 milions d’euros el 2023, també ens ha portat al Brasil. La tercera part, publicada en col·laboració amb el mitjà holandès Follow the Money el dissabte 8 de febrer, se centra en l’origen d’una altra matèria primera: el cuir que s’utilitza per fabricar les famoses botes de muntanya Quechua. Les fàbriques que les munten a Vietnam utilitzen pells de boví del Brasil, amb el risc de contribuir a l’eradicació de boscos primaris del país.

Comentant les nostres revelacions, Decathlon simplement ha declarat el seu “compromís amb una compra responsable”. L’empresa ha afegit que “condemna fermament totes les formes de treball forçat i de treball infantil”. Tanmateix, la seva recerca del preu més baix contradiu aquests compromisos. I desmenteix les paraules del fundador de la marca, Michel Leclerq, que deia: “Enganyar la clientela està estrictament prohibit a Decathlon”.

Consulta els altres fragments de la recerca “Decathlon, un campió de l’explotació” de Disclose.