En el mateix document, Decathlon també avalua el risc de treball infantil a les seves proveïdores. A Jifa, aquest risc es considera baix: una B en una escala que va de l’A (molt bé) a l’E (molt malament). Aquesta mateixa escala s’utilitza per mesurar el risc de treball forçat.

Tanmateix, Jifa està directament implicada en un sistema d’esclavitud moderna a la Xina, com han revelat Disclose i Cash Investigation després d’un any d’investigació sobre la cadena de subministrament de la marca. Les principals víctimes d’aquest tràfic de persones són dones uigures, una minoria ètnica majoritàriament musulmana violentament reprimida per Pequín. Aquestes treballadores són reclutades per força per fabricar samarretes, pantalons curts i altres peces que després es poden trobar a les 1.700 botigues que Decathlon té arreu del món.

Una fàbrica a Xinjiang “certificada” per Decathlon

Amb l’excusa de lluitar contra el terrorisme, des del 2017 les autoritats xineses han aplicat una política de detencions massives contra les minories musulmanes que viuen majoritàriament a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, a l’oest del país. Segons l’ONU, més d’un milió de persones, majoritàriament uigures, han estat empresonades en camps d’internament, i parla de “possibles crims contra la humanitat”. Les persones supervivents que han pogut fugir de la Xina relaten tortures, violacions i esterilitzacions forçades. A partir del 2020, aquests camps han estat substituïts per programes de treball forçat en el sector industrial o agrícola. L’objectiu és trencar els vincles culturals i familiars i reprimir qualsevol intent de resistència. La proveïdora de Decathlon, Jifa, ha participat activament en aquesta política.

Al sud-oest de Xinjiang, el parc industrial de Yengisar es va construir en pocs mesos. Hi trobem edificis cúbics i austeros al costat de fàbriques subvencionades pel govern xinès, com Xinjiang Xirong Clothing, una filial de Jifa fins al 2023 i especialitzada en peces esportives. Les dues clientes europees d’aquesta empresa eren Decathlon i Orsay, una marca alemanya que va pertànyer a la família Mulliez, també propietària de Decathlon. L’any 2021, l’Associació Tèxtil de Xinjiang va informar que Decathlon havia atorgat a Xirong dues “certificacions per la seva política de recursos humans i la qualitat dels seus productes”. Tanmateix, Xirong està lluny de ser una fàbrica convencional.

“Qui es negui a treballar s’arrisca a empresonament”
Informe de la Universitat Sheffield Hallam, abril de 2023

Ja el 2018, “la fàbrica de Jifa a Yengisar va respondre a la crida del Comitè Central del Partit Comunista i va adoptar moltes mesures per absorbir població local, ensenyar-los la llengua i convertir-les en treballadores”, segons recollia un mitjà local En la pràctica, funcionariat xinès visita les llars de persones camperoles uigures i exerceixen pressió perquè viatgin a zones industrials, lluny de les seves famílies. “Per a les persones de la regió uigur, l’amenaça constant d’internament fa que rebutjar la feina assignada per l’Estat sigui impossible […] i, per tant, qualsevol que es negui a treballar o intenti abandonar la feina, s’arrisca a ser internada o empresonada”, segons un informe publicat el 2023 per la Universitat Sheffield Hallam del Regne Unit, especialitzada en l’estudi de la repressió de minories ètniques a la Xina. Segons un informe de la ràdio nacional xinesa del 2021, el centre Xirong “va absorbir treballadores rurals excedents —més de 1.000”. La sòcia de Decathlon sembla ser un model per a la política de Pequín a la regió.

Una estudiant uigur en pràctiques a Xirong. Font: Qilu Evening News (agost de 2019)

 

La contractació d’uigurs ofereix un gran avantatge per a la filial de Jifa. Igual que totes les altres fàbriques tèxtils del complex industrial de Yengisar, Xirong ha rebut fons del govern local per “formar minories ètniques de Xinjiang”. Més de 29 milions de iuans (3,8 milions d’euros) en fons públics van ser assignats a l’empresa en el moment de la seva creació, segons càlculs de Disclose a partir de la la premsa xinesa.. Aquestes subvencions són ben rebudes per una empresa per a la qual “la pressió sobre els costos sempre ha estat una preocupació”. Una inquietud compartida per la seva clienta, Decathlon, com mostra un document confidencial vist per Disclose. Es tracta d’un model d’acord de col·laboració que l’antic director general de la companyia, Matthieu Leclercq, demanava que signessin les proveïdores principals. Hi consta que “la reducció contínua de costos i preus és indispensable perquè ‘fem l’esport accessible per a tothom’ a través dels nostres productes esportius a preus baixos”.

Una estudiant uigur en pràctiques a Xirong. Font: Qilu Evening News (agost de 2019)

 

Per reduir encara més els seus costos de producció i satisfer la seva clienta francesa, la fàbrica Jifa també s’ha aprofitat del personal jove i barat: adolescents uigures que arriben directament del que les autoritats xineses anomenen “centre de formació professional” de Yengisar, a menys d’un quilòmetre dels tallers de Xirong. Patimai Baiheti va començar a treballar per a l’empresa quan tenia 16 anys. Va ser protagonista d’un article de propaganda publicat el 2019. Amb un “gran somriure a la cara”, l’adolescent explicava que havia “anat a la fàbrica per fer pràctiques quan era alumna de segon curs a l’escola professional de Yengisar”. L’article especificava que Xirong havia contractat “més de 400 treballadores” com ella.

“És una forma de rentat de cervell” (Adrian Zenz, antropòleg)

La realitat és que el suposat “centre de formació professional” de Yengisar s’assembla més a una presó que no pas a una escola. Cinc dels seus edificis van ser utilitzats, entre 2018 i 2021, com com a camps d’internament per a uigurs. Els murs alts i el filat de pues que els envoltaven han estat retirats, però els edificis ara formen part del centre de formació, com mostren les imatges per satèl·lit analitzades per Disclose.

Imatges per satèl·lit del complex de formació de Yengisar, octubre de 2017, maig de 2018 i juliol de 2024. El camp d’internament uigur referenciat per l’Australian Strategic Policy Institute es troba a l’angle superior esquerre de la imatge de maig de 2018. Imatges: Google Earth

Tot i que l’objectiu del centre ha canviat, continua sent sinònim d’opressió. En les instruccions d’inscripció per al curs 2023-2024, l’escola professional de Yengisar celebrava l’adopció d’un “entorn d’estil militar”. Vídeos publicats a Douyin, la versió xinesa de TikTok, mostren estudiants uigures esclatant en cants patriòtics. Porten uniforme, amb els punys fortament premuts contra la cara. Un cop comencen les pràctiques laborals, reben classes intensives de mandarí i cultura xinesa “en el seu temps lliure”, segons un diari local. “Aquestes escoles de formació professional tenen com a objectiu especialment els i les joves uigures per a l’adoctrinament i l’assimilació cultural”, diu l’antropòleg alemany Adrian Zenz, expert en treball forçat. “I això és una forma de rentat de cervell.”

Contactada per Disclose, la marca francesa confirma que “Qingdao Jifa Group figura actualment com a proveïdora directa de Decathlon”. Però la companyia nega tenir cap vincle amb la filial del grup a l’oest de la Xina: “Xinjiang Xirong Clothing Company mai no ha estat proveïdora de Decathlon”. No ofereix cap altra explicació. El mateix silenci s’aplica a la relació de la fàbrica amb l’escola professional de Yengisar. Decathlon es remet al seu codi de conducta i assegura que “condemna fermament totes les formes de treball forçat”.

Sin embargo, su cadena de suministro en China sigue generando sospechas de prácticas de esclavitud moderna. Otras campesinas de Xinjiang no son “absorbidas” para trabajar en fábricas locales, sino trasladadas a Shandong, en el extremo opuesto del país. Una vez más, la socia de Decathlon, Jifa, está directamente implicada.

Trasllat forçat d’uigures a través de la Xina

Amb el cap cot i el rostre impassible, una dotzena d’aprenents uigurs esperen sobre una catifa vermella estesa al pati esportiu de l’escola professional de Yengisar. Al darrere, una pancarta onejant anuncia una cerimònia per “celebrar la seva marxa”. Segons un diari localel març de 2019 formaven part d’un grup de 28 joves enviades a fer “pràctiques” a la seu central del grup Jifa a Qingdao, la capital de Shandong, a 4.000 quilòmetres de distància.

Estudiants al pati de l’escola professional de Yengisar abans de marxar cap a la seu de Jifa a Qingdao. Imatge: Dazhong Daily (març de 2019)

 

El viatge va ser finançat per les autoritats xineses dins del marc de l’anomenada “ajuda industrial a Xinjiang”. Però més que una ajuda, era un trasllat d’uigurs per suplir la manca de mà d’obra barata a Shandong, on Jifa posseeix una vintena de fàbriques. Aquesta pràctica alimenta la “sinicització” impulsada per Pequín a Xinjiang Un informeelaborat per un equip d’investigació xinès, difós inadvertidament el 2019, ho confirma: “Ajudar-les a sortir de la pobresa és el mètode més bàsic i important, especialment a través del trasllat laboral. Això no només redueix la densitat de població uigur a Xinjiang, sinó que també és un mètode important per reformar, fondre i assimilar les uigures”, la minoria perseguida.

Dues fàbriques de Jifa que treballen per a Decathlon a Shandong es beneficien presumptament d’aquests trasllats forçats, segons revela la investigació de Disclose i Cash Investigation. Una és al poble de Liudi, a l’oest de la província. L’altra és precisament la fàbrica de Sanzhiwang, a pocs quilòmetres, on vam trobar una nena de 12 anys manipulant un polo de Decathlon, tot i que l’edat mínima legal per treballar a la Xina és de 16 anys.

Samarretes Kalenji, pantalons Domyos, dessuadores Kipsta, etc.: vídeos publicats pel personal de les dues fàbriques a la versió xinesa de TikTok mostren com manipulen productes de la marca francesa. Entre comentaris sobre “feina pesada” i “hores extres”, destaca un vídeo en què una treballadora de Jifa ofereix una visita guiada pels tallers de Sanzhiwang. Davant la càmera, fa una crida a la seva comunitat: “Gent de Xinjiang i Corea del Nord, sou benvingudes a treballar aquí… Hi ha tot tipus de subvencions del govern xinès.” Una traducció confirmada per tres traductores a Disclose i Cash Investigation.

Fragment del vídeo d’Antoine Schirer, per a Disclose

En altres paraules, Jifa rep suport financer de les autoritats per portar persones treballadores de regions on els governs centrals, tant a Pequín com a Pyongyang, reprimeixen la població. És una prova inqüestionable de treball forçat, segons l’antropòleg Adrian Zenz: “Si una empresa rep subvencions per contractar minories ètniques de Xinjiang, significa que està participant en un programa oficial de trasllat laboral. Això implica un risc molt alt i sistemàtic de treball forçat imposat per l’Estat.” Aquest mateix risc s’amaga en l’últim enllaç de la cadena de producció de Decathlon a la Xina: el cultiu del cotó.

Cotó de Xinjiang

Durant una visita amb càmera oculta a la fàbrica de Liudi, una encarregada de Jifa va revelar informació crucial mentre passava per davant de rotllos de tela. Va dir que el cotó utilitzat per Decathlon “podria venir de Xinjiang”. Però el cultiu de cotó a la regió està fortament associat a riscos greus de treball forçat. Segons diversos informes i investigacions internacionalsmés de mig milió d’uigures haurien estat obligades, el 2020, a collir i processar cotó, una matèria primera essencial per al mercat tèxtil xinès. El cultiu del cotó representa el 90% de la producció nacional. El 2023, les autoritats de Xinjiang encara demanavenampliar el programa de “treballadores uigures excedents” per enviar-les als camps de cotó

Quan vam trucar a la responsable de Jifa pocs dies després, va fer una segona revelació encara més comprometedora per a la marca esportiva francesa. Va afirmar que “els cotons els tria Decathlon”. I va afegir: “Nosaltres només muntem els teixits. La matèria primera per a la roba la selecciona la nostra clientela”. Quan Disclose va contactar amb Decathlon, la marca va assegurar amb contundència que “el 100% del cotó utilitzat en la fabricació dels seus productes prové de fonts compromeses amb pràctiques més responsables”, tot i reconèixer que “continua reforçant la traçabilitat de totes les [seves] matèries primeres”. Una formulació més prudent que la que figurava fins fa poc a la seva pàgina web, que havia desaparegut sobtadament al final d’aquesta investigació: “Per evitar comprar cotó de Xinjiang, cal tenir els mitjans per saber d’on prové”.

La multinacional francesa podria haver d’intensificar els seus “esforços”. Des del 2022, la importació de productes fabricats amb cotó de Xinjiang està prohibida als Estats Unitsi és probable que sigui rebutjada per duanes al Canadà i el Regne Unit Canadá i el Regne Unit. Decathlon ven la seva roba en aquests tres països. A la primavera del 2024, el Parlament Europeu també va aprovar un esborrany de reglament que prohibeix els productes fruit del treball forçat, amb entrada en vigor prevista per al 2027. Decathlon podria haver qüestionat fa temps la seva relació amb Jifa, abans que se li imposi legalment fer-ho. El març del 2021, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va escriure simultàniament a les dues empreses per preguntar sobre la possible presència de treball forçat en les seves cadenes de subministrament. La marca ho reconeix a Disclose, dient que “aquesta carta va captar tota [la seva] atenció”. Vam comprovar que, aparentment, l’únic que va fer la multinacional francesa va ser enviar un correu electrònic recordant la seva política de drets humans i el seu propòsit: “fer accessible de manera sostenible el plaer i els beneficis de l’esport a tothom”.

Llegeix els altres capítols de la nostra investigació “Decathlon, un campió de l’explotació”:

• I.Decathlon, la fàbrica tèxtil de treballs forçats a Bangladesh

• II. Decathlon: revelacions sobre un campió de l’explotació

Actualizaciones
07/02/2025, 2:12 pm: la empresa Xinjiang Xirong Clothing es una sucursal de Jifa hasta finales de 2023
Actualitzacions
07/02/2025, 2:12 pm: L’empresa Xinjiang Xirong Clothing és una sucursal de Jifa fins a finals del 2023.
21/03/2025, 9:00 am: Addició d’una referència als tres traductors xinès-francès contactats per Disclose i Cash Investigation prèviament a la publicació d’aquest article.