Investigació: Pierre Leibovici. Aquesta investigació va ser publicada originalment a Disclose, un mitjà d’investigació sense ànim de lucre de França, que ha autoritzat SETEM a fer-ne la traducció. Original.
Traducció al català: Marta Lobato (SETEM Catalunya)
Per oferir els preus més baixos possibles, el gegant francès de la distribució esportiva fa fabricar les seves peces de roba en un dels països més pobres del sud d’Àsia. Allà, Decathlon selecciona els subcontractistes que paguen els salaris més baixos, encara que això impliqui treballar amb fàbriques clandestines perilloses per als empleats i empleades, segons pot revelar Disclose a partir de documents confidencials.
Amb la seva forma esvelta, el seu pes lleuger i el seu preu assequible, la sabatilla Kalenji Run 100 és emblemàtica del saber fer de Decathlon. A 13 euros el parell, encarna l’eslògan de la marca francesa des de 1976: “fer l’esport accessible a tothom”. Una fita especialment notable, tenint en compte que a Decathlon li costa fabricar-la la meitat, a l’altra punta del món, a Bangladesh. La multinacional esportiva sembla no tenir escrúpols a l’hora d’explotar treballadores per garantir l’èxit comercial, encara que això comporti una competència ferotge i perillosa entre proveïdors, fomentant el treball adolescent i les fàbriques clandestines al país.
Això és el que ha revelat la investigació de Disclose, basada en l’anàlisi de desenes de documents interns de Decathlon i en testimonis d’antics treballadors i treballadores amb experiència en les pràctiques comercials incontrolades de la firma francesa a Bangladesh, on es fabriquen alguns dels èxits de vendes de les marques Quechua, Kalenji i Kipsta.
La sabatilla Kalenji Run 100. Crèdits: Disclose.
Tot comença amb la selecció de socis locals en aquest país del sud d’Àsia, on la indústria tèxtil representa el 85% de les exportacions. Abans de triar els seus proveïdors, Decathlon aplica un enfocament implacable: avalua la seva “desitjabilitat” i “rendiment”. Altres factors inclouen “compartir una cultura de reducció de costos amb Decathlon” i “un salari mínim per sota del salari mitjà”, segons una matriu de 64 criteris a la qual ha tingut accés Disclose.
Extracte de la matriu de selecció de proveïdors de Decathlon. Captura de pantalla: Disclose.
En altres paraules, Decathlon no busca subcontractistes de baix cost, si no d’extremadament de baix cost, com mostra una llista interna de proveïdors que una font ha compartit amb Disclose. Es tracta d’un document delicat per a la marca francesa, que es nega a revelar els seus socis de fabricació. A Bangladesh, compta amb ni més ni menys que 73 subcontractistes, dels quals 16 es dediquen exclusivament al calçat.
“Decathlon lluita per cada cèntim”
Per assegurar-se que comparteixen una “cultura de reducció de costos”, Decathlon exigeix als seus subcontractistes de Bangladesh que presentin detalls de totes les seves despeses: preu de la maquinària, salaris, lloguer, despeses administratives, etc. Els centenars de xifres són llistats pel fabricant i sumats per determinar el “cost per minut” de cada fàbrica, per calcular el cost real de 60 segons de treball. Un procés de càlcul exhaustiu amb el resultat següent: una mitjana de 0,030 € per minut per a una fàbrica de sabates a Bangladesh. “Decathlon lluita per cada cèntim”, diu un antic treballador local de Decathlon.
Taula de cost per minut de Decathlon per a la fàbrica Edison Footwear, a Bangladesh. Captura de pantalla: Disclose.
“Tot està desglossat i optimitzat”, diu un consultor industrial a l’Àsia que també va treballar a Decathlon durant diversos anys. “La marca sap exactament quant paga per cada gram de material, per cada gest en una estació de treball.” Afirma que altres marques occidentals com Nike i Adidas han implantat un sistema similar de “control total de costos” a Bangladesh. Però hi ha una gran diferència: els productes de Decathlon són molt més barats que els de la competència. Així doncs, “per reduir els costos de producció, només teníem una eina: el cost de la mà d’obra”, diu un altre exempleat del grup.
Disclose ha identificat un dels proveïdors de “cost extremadament baix” de Decathlon a Bangladesh. Edison Footwear és un dels principals socis de la marca francesa al país. Alguns dels seus 1.700 empleats i empleades produeixen exclusivament per a Decathlon. El 2021, les seves línies de producció a Gazipur, al nord de Dhaka, la capital, van fabricar 1,3 milions de parells de sabatilles Kalenji Run 100. Aquestes sabates es venen a 13 euros a França. Per garantir un bon marge de benefici al seu client —Decathlon compra cada parell per la meitat, 6,17 euros les de dona i 6,41 euros les d’home—, Edison Footwear pressiona tant els seus treballadors i treballadores que no és exagerat parlar de treball forçat en la indústria tèxtil.
60 hores per setmana, 87 euros al mes
Segons la taula de “cost per minut” elaborada per Decathlon i obtinguda per Disclose, els treballadors i treballadores d’Edison Footwear guanyaven de mitjana l’equivalent a 87 euros mensuals (8.447 takas) el 2020 per una jornada de 10 hores diàries, sis dies a la setmana, i només 13 dies de vacances anuals pagades.
“Gairebé totes les persones empleades d’Edison Footwear accepten aquests salaris perquè volen fugir de la pobresa rural”, diu Kamrul Hasan, secretari general de l’Akota Garments Workers Federation, el sindicat de treballadors i treballadores tèxtils. El novembre passat, es va plantar davant la fàbrica per intentar convèncer els treballadors i treballadores perquè reclamessin els seus drets a la direcció, en va. El líder sindical va observar persones molt joves que, segons ell, “necessiten treballar per mantenir la família”.
Fotografies publicades a Google Maps confirmen la presència d’adolescents als tallers on es fabriquen les sabates de Decathlon. És difícil estimar-ne l’edat, però a Bangladesh és legal treballar a partir dels 14 anys. Segons el codi de conducta que la multinacional francesa ha redactat per als seus proveïdors, les persones contractades han de tenir com a mínim 15 anys. Aquests joves representen un gran avantatge econòmic: són contractats com a aprenents i poden cobrar menys que el salari mínim —73 euros (7.100 takas) el 2020, és a dir, uns 99 euros (12.500 takas) el 2025.
Tres treballadors joves a la fàbrica Edison Footwear de Gazipur. Un d’ells porta un cordó amb el logotip de l’empresa al coll. A Bangladesh, l’edat legal per treballar és de 14 anys. Font: Google Maps (abril de 2022).
Els salaris dels treballadors i treballadores d’Edison Footwear, tant adults com menors, són considerats del tot insuficients per líders sindicals i investigadors entrevistats per Disclose. “És un salari legal, però no un salari digne”, afirma Manirul Islam, director del Bangladesh Institute of Labour Studies. Calcula que una persona treballadora hauria de guanyar tres vegades més, és a dir, 21.000 takas (165 euros) mensuals, per superar el llindar de la pobresa. Un contrast evident amb l’“ambició” que la multinacional esportiva proclama al seu codi de conducta: “Totes les persones contractades tenen dret a una retribució suficient per cobrir les necessitats bàsiques pròpies i de la seva família, i per disposar d’un petit marge per a despeses discrecionals”.
Quan Disclose va preguntar a Decathlon sobre l’aplicació d’aquest compromís a Edison Footwear, la companyia va reconèixer “incompliments dels seus estàndards (jornada laboral, retribució), que ja han estat corregits”. La multinacional afirma que “les seves auditories no han detectat cap cas de treball infantil”. Es vanagloria d’haver realitzat 842 controls als seus subcontractistes arreu del món el 2024. Però això equival a menys d’una auditoria anual per cada un dels seus 1.300 proveïdors. I encara pitjor: és una caiguda notable respecte a dos anys abans, quan va fer controls en 1.067 fàbriques sòcies.
Fàbriques clandestines
“La planificació de recursos humans és un exercici de pur tràmit pensat per satisfer les marques, no les treballadores”, diu Christie Miedema, coordinadora de la campanya Clean Clothes Campaign a Holanda. Disclose ha obtingut un vídeo que sembla donar-li la raó. Va ser enregistrat a Landmark Footwear, un altre proveïdor de Decathlon a Bangladesh. Mostra treballadores aplicant cola molt forta amb les mans nues per enganxar parts de la sola de les sabatilles Kalenji Run 100. Les instruccions, amb el logotip de Decathlon i datades del 12 de desembre de 2024, indiquen que la sola surt del forn a una temperatura d’entre 45 i 55 °C. Les treballadores no porten mascaretes, tot i manipular una substància potencialment tòxica i volàtil.
Interrogada sobre aquest punt, Decathlon va afirmar que “Landmark Footwear va entrar a la seva xarxa de proveïdors el 2025, després de complir els seus estàndards”. Però la producció de les sabatilles ja estava en marxa a finals del 2024, segons les instruccions del vídeo localitzat per Disclose.
Malgrat les mancances del seu autocontrol, Decathlon mai no ha signat l’Acord Internacional per la Salut i la Seguretat en la Indústria Tèxtil, creat arran del desastre del Rana Plaza, que va causar més de 1.100 morts el 2013. L’acord, signat per 190 marques com Uniqlo, Primark i Puma, garanteix auditories independents i la publicació de resultats detallats —tot el contrari del que fa Decathlon.
Hi ha un últim secret comercial que la multinacional s’esforça a no revelar: recorre a “fàbriques clandestines”, segons un exempleat, per fabricar components de sabates a Bangladesh. “Se’n diu proveïdors de nivell 3, no homologats”, diu l’exempleat. “Subministren aproximadament el 10% d’unes sabatilles de running”. Per exemple, poden proveir els subcontractistes oficials de Decathlon amb teixits, plàstics i etiquetes.
La marca no supervisa els drets laborals, la seguretat dels edificis, etc., en tallers que no figuren a la seva llista de subcontractistes. “A Decathlon, les cadenes de valor són molt complexes”, reconeix la pròpia empresa a la pàgina 27 del seu pla de vigilància, admetent a contracor l’existència dels “proveïdors de nivell 3”. Però aquestes fàbriques són una baula essencial per poder vendre sabatilles a 13 euros: “Quan necessites produir 1 milió d’etiquetes i et costen 3 cèntims amb un proveïdor de nivell 2, però només 1 cèntim amb un de nivell 3, no t’ho penses”, diu l’exempleat. “S’ha d’aconseguir el millor preu, costi el que costi”.
Consulta els altres fragments de la investigació sobre Decathlon “Decathlon, el campió de l’explotació” de Disclose:
