En el dia dels Drets Humans, pocs dies després de tenir constància que el projecte de llei de governança empresarial sostenible de la Comissió Europea s’ha retardat per tercera vegada de manera indefinida, fem públic l’informe “Posem la Justícia de Moda” , per posar de manifest que les iniciatives no vinculants legalment i els compromisos voluntaris de les marques de roba no protegeixen els Drets Humans de les persones treballadores ni aconsegueixen fer justícia.
El passat 8 de desembre vam enviar, juntament amb unes altres gairebé 50 organitzacions de la societat civil, una carta oberta a Úrsula Von Der Leyen per a demanar-li que reiteri públicament el seu compromís de fer sostenibles les cadenes de subministrament de les empreses actives en el mercat de la UE mitjançant una legislació ambiciosa i vinculant en matèria de Drets Humans i diligència deguda mediambiental
En l’informe que fem públic avui presentem propostes concretes de normes vinculants dirigides a garantir una conducta empresarial responsable en la indústria de la confecció. “Posem la justícia de moda” posa el focus en les pràctiques de compra deslleials de les marques, que estan en l’arrel de les violacions dels Drets Humans al llarg de la cadena de subministrament de la la indústria de la confecció, així com en la confiança de les marques en el defectuós sistema d’auditoria social; la falta de seguretat en el treball; la desigualtat de gènere; els salaris de misèria; els sistemàtics atacs a la llibertat d’associació; l’acusada falta de transparència de la cadena de valor i la falta de recursos efectius en els casos de violacions dels drets humans que es produeixen a escala global.
Context actual
Les marques de moda i els detallistes porten molt de temps beneficiant-se d’un sistema aixecat sobre la pobresa i explotació de les persones més vulnerables, la situació de les quals s’ha vist agreujada per la pandèmia de Covid-19.
De fet, quan es compleixen ja gairebé els 10 anys des de l’adopció dels Principis Rectors de les Nacions Unides sobre les Empreses i els Drets Humans (UNGP), continuen ignorant en gran manera els principis de conducta empresarial responsable i l’impacte que la pandèmia de Covid-19 ha tingut i continua tenint en les persones treballadores de la confecció.
«Les marques de roba estan profundament implicades en les violacions de Drets Humans generalitzades en les seves cadenes de valor. Abusen del seu poder per pressionar amb preus cada vegada més baixos, operant amb marges molt estrets i retallant els drets de les persones treballadores. Mentrestant, les marques paguen milions als seus accionistes. Les inhumanes pràctiques de maximització de beneficis de les marques també fan que els governs siguin poc inclinats a introduir i aplicar proteccions laborals adequades, ja que aquestes augmenten inevitablement els costos de producció«, afirma Neva Nahtigal, de l’Oficina Internacional de la Campanya Roba Neta.
Al seu torn, la Comissió Europea, que tenia previst presentar una directiva legislativa per a acabar amb la impunitat empresarial i obligar les empreses de la UE a respectar els Drets Humans al llarg de tota la seva cadena de subministrament, continua postergant la data sense donar justificació del retard ni els motius.
Què exigim?
En «Posem la justícia de moda” des de la Campanya Roba Neta demanem normes vinculants perquè la conducta empresarial responsable deixi de ser només una qüestió voluntària d’unes poques empreses que després es veuen perjudicades per la competència en el mercat.
La UE ha d’estar a l’alçada de la seva responsabilitat i demostrar que els Drets Humans, els drets sindicals, els drets de les persones treballadores i del medi ambient importen, i fer un pas ferm contra els abusos de les grans empreses.
«Sobretot, fem una crida als responsables polítics perquè adoptin un enfocament global. Els requisits de Deguda Diligència en matèria de Drets Humans han d’abastar tota la cadena de valor, inclosos els sistemes de treball semiformal i informal, així com la subcontractació no oficial i el treball a domicili. A més, demanem mecanismes clars d’aplicació, sancions adequades i exigències de responsabilitat civil i penal. Les persones treballadores els drets de les quals siguin violats han de tenir accés a un recurs efectiu. També demanem una transparència obligatòria i una altra sèrie de mesures complementàries», declara Muriel Treibich, de l’Oficina Internacional de la Campanya Roba Neta.
A “Posem la justícia de moda” també subratllem que l’avanç cap a l’obligatorietat dels DDHH no ha de detenir-se en les institucions de la UE. Des de la Campanya Roba Neta demanem un tractat vinculant de l’ONU que estableixi una base normativa per al treball decent al llarg de tota la cadena de subministrament mundial i que faci responsables a les empreses de respectar els drets humans i laborals a tot el món.
