Desenes de milers de treballadores i treballadors a Europa oriental i els països balcànics produeixen sabates venudes com a ‘Made in Italy’ o ‘Made in Germany’. En alguns casos cobren salaris inferiors als de Dongguan, Xina.
Així ho detalla l’informe que publica la campanya Canvia De Sabates –i la seva fitxa tècnica– ‘Vides a la corda fluixa. Les dures condicions laborals de les persones que produeixen calçat a l’Europa perifèrica: Albània, Bòsnia-Hercegovina, Macedònia, Polònia, Romania i Eslovàquia’.
El salari mínim legal a Albània, Macedònia i Romania -140€, 145€ i 156€ per mes, respectivament- és inclús inferior al mínim legal a la Xina (Dongguan) que és de 213€, i la diferència amb el que seria un salari digne és major que a la Xina. El sector del calçat en els països estudiats està profundament feminitzat –entre un 70% i un 80% del personal són dones- fenomen que pressiona a la baixa els salaris per la discriminació de gènere existent. Perquè les treballadores albaneses, bosnianes, macedònies i romanes guanyin un salari digne, és a dir, el suficient per mantenir-se a elles mateixes i a les seves famílies, els salaris haurien de ser entre quatre i cinc vegades el salari actual.
Aquests salaris de pobresa, doncs es troben per sota del 60% del salari mitjà del país, impliquen retallades pressupostàries en alimentació i en activitats d’oci per la major part de les famílies de les treballadores entrevistades en els països d’estudi. Però no només això. A Romania, per exemple, les treballadores denuncien incapacitat per pagar les factures dels subministraments amb regularitat, pròrrogues per pagar el lloguer degut a la impossibilitat d’accedir a préstecs per l’habitatge, endeutaments amb la família i les amistats, revisions mèdiques inexistents, mala higiene i incapacitat per pagar el material escolar del curs, entre altres dificultats.
Les restriccions salarials en aquests països post-socialistes estan fomentades per la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial com a condició per concedir-los crèdits.
A part dels salaris de pobresa, moltes de les persones entrevistades van informar de nombroses vulneracions dels drets laborals com hores extraordinàries no remunerades, dificultats per prendre’s unes vacances anuals completes, impagament de les cotitzacions corresponents a la Seguretat Social, temperatures extremes dins de les fàbriques, així com múltiples riscos per la salut degut a la presència de substàncies tòxiques en el lloc de treball. La investigació constata també que el personal, com succeeix en alguns països d’Amèrica Llatina i d’Àsia, té por a organitzar-se i li manca interlocució vàlida a les fàbriques.
“Fem una crida a les marques i minoristes perquè realitzin exhaustius controls de Deguda Diligència per garantir el respecte dels drets humans i la adhesió a les lleis laborals al llarg de tota la seva cadena de subministrament. Així mateix instem a les institucions polítiques i financeres a comprometre’s amb la fixació d’un salari mínim acord amb el cost de la vida. La Unió Europea en particular hauria de desenvolupar una política de salari mínim conforme amb la Carta Social Europea i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i desvincular la concessió de préstecs de l’ampliació de polítiques salarials restrictives en els països deutors”, declara José Luis Mariñelarena, portaveu de la campanya Canvia De Sabates a l’estat espanyol.
