LLIBERTAT SINDICAL: UN DRET UNIVERSAL?

Kalpona Akter va començar a treballar amb 12 anys, i als 16 ja va ser acomiadada en demanar millors condicions a la feina. El seu cas és un exemple del que els succeeix a la majoria de treballadores que intenten organitzar-se en la indústria tèxtil als països del sud-est asiàtic.

Malgrat que la llibertat d'associació i de negociació col·lectiva són drets fonamentals, la seva defensa i protecció és una tasca impossible. En molts països productors de roba, els governs restringeixen, dificulten i, fins i tot, prohibeixen els sindicats independents. L'any 2010, la Campanya Roba Neta va dur a terme una investigació a fàbriques de Tailàndia, Sri Lanka, Bangla Desh i Índia. De les 31 fàbriques analitzades, només una tenia representant sindical.

Un altre cas ben conegut són les 318 persones acomiadades a Cambodja l'any 2010 després de realitzar una vaga de tres dies. Malgrat una resolució judicial que instava els empresaris a readmetre les treballadores, aquestes es van quedar sense feina.

Un altre cas és el de les 99 treballadores de l'empresa DESA, a Turquia, que van decidir sumar-se al sindicat del cuir. 44 d'elles van ser acomiadades, i a les altres 55 se les va forçar a donar-se de baixa del sindicat.

Tots aquests casos són mostres del risc que suposa sindicar-se als països productors de roba. La impossibilitat de les treballadores de defensar els seus drets amb garanties permet que continuïn les pràctiques laborals abusives a què es veuen sotmeses.