LA OPACITAT COM A ESTATÈGIA

Cal destacar que totes elles van declinar participar en el programa. Com explica el periodista Ricardo Pérez-Solero, aquesta opacitat és endèmica: hi ha poques dades de per a qui produeixen les fàbriques, els empresaris no volen parlar per interessos comercials i així es disfressa d’avantatge competitiu el que en realitat és explotació.

Una de les principals demandes que es fa a les grans marques és saber quines són les seves fàbriques proveïdores. Així es podria fer un seguiment eficaç de les condicions reals de les treballadores i comprovar si és cert que s'implementen millores, com algunes marques defensen. La impossibilitat d'accedir a aquestes dades aixeca sospites sobre la voluntat real de les empreses.

L’objectiu general d’aconseguir una major transparència tracta concretament d’identificar els diferents actors dins de cada cadena de subministrament i adjudicar responsabilitats per defensar els drets humans a tots els nivells. Tota la  informació és necessària, des del lloc on es processen els materials, a les plantes de producció de tèxtil i fins a les marques i les botigues que venen els productes o les persones consumidores que els compren.

Una de les demandes de la campanya Roba Neta a les marques de roba és la creació d'un codi de conducta, en què l'empresa estableixi els estàndards mínims que s'han d'acomplir en els centres de treball que participin enla seva cadena de producció. Aquest codi hauria de ser transparent i, per tant, ser accessible per a les treballadores manufactureres, fet que les permetria avaluar a elles mateixesr si les condicions s'estan complint, sense intervenció de cap organització exterior.