Nova campanya de crowdfunding de Ropa Limpia! Dóna suport!
Apunta't al grup d'activistes de drets laborals! Apunta-t'hi
"A les dones les tracten com a titelles, però dels homes no abusen de la mateixa manera. Als propietaris no els importa si fem una demanda, però si és un home qui la fa, la tenen en compte. I per això no contracten homes treballadors".
Amb aquesta cruesa s'expressava una treballadora en una fàbrica de roba de Bangla Desh. Abordava un dels temes més preocupants dins la indústria tèxtil global: la discriminació de gènere.
La gran majoria de les treballadores de la confecció són dones: al voltant del 80%. Això no és casualitat, sinó conseqüència d'una llarga llista de pràctiques discriminatòries. Els empresaris s'aprofiten dels estereotips culturals i patriarcals que retraten les dones com a passives, flexibles i per ser dominades.
Les responsabilitats domèstiques i reproductives imposades per les societats, com la neteja, la cuina i la criança dels infants, limita les possibilitats de les treballadores de trobar altres feines, de formar-se per accedir a millores laborals o de tenir espais on organitzar-se per reclamar els seus drets. Aquesta conjuntura les deixa en una situació vulnerable que permet als empresaris del sector aprofitar-se'n.
És comú que els empresaris del sector tèxtil al sud-est asiàtic sotmetin les dones treballadores a abusos verbals i físics i a assetjament i violència sexuals. Així ho explicaven algunes treballadores:
"Les noies a la fàbrica són assetjades pels gerents masculins, que se’ls insinuen les criden a les oficines, les xiuxiuegen a l’orella, les subornen amb diners o les amenacen d'acomiadar-les si no tenen sexe amb ells".
A l’Índia s’ha documentat que 1 de cada 7 treballadores tèxtils ha patit abús sexual i més del 60% han estat intimidades o assetjades amb violència física. Alhora el 75% de les treballadores afirma que no existeix cap tipus de procediment a la seva fàbrica per investigar i castigar els casos d’assetjament o violència sexuals.
A algunes fàbriques, a les dones sol·licitants de feina se les pregunta si estan casades i si tenen pensat tenir canalla. Alguns empresaris només contracten dones solteres que firmin un document segons el qual accedeixen a no quedar-se embarassada mentre duri el contracte. Fins i tot hi ha processos de selecció en què se sotmet les sol·licitants a fer-se proves obligatòries d'embaràs. Si donenpositiu o si rebutgen fer-se la prova, no són contractades.
Hi ha hagut casos en què dones treballadores s'han quedat embarassades i ho han intentat amagar. Dissimular l’embaràs sovint provoca defectes de naixement. L'assetjament a què es veuen sotmeses les dones embarassades inclou abusos verbals, quotes de producció més altes, jornades més llargues i tasques més complexes, com treballar dempeus en comptes d'assegudes.
A banda d’unes condicions laborals deplorables, les dones treballadores han d'afrontar sovint el comportament abusiu dels empresaris homes.
Empreses proveïdores de grans marques com H&M vulneren els drets de les treballadores de forma sistemàtica i sense cap conseqüència.
El Sumangali, un mètode de pagament que oprimeix les dones treballadores joves, és una pràctica comuna en països com l’Índia.
Consulta els nostres informes i gràfics informatius per conèixer més de les pràctiques injustes de la indústria tèxtil.
Compartint opinions amb els més propers, seguint-nos a les xarxes socials o difonent els nostres articles i informes.
Formant part del nostre grup d’activistes! Per participar a les nostres accions, estigues atent a les convocatòries.