Nova campanya de crowdfunding de Ropa Limpia! Dóna suport!

Apunta't al grup d'activistes de drets laborals! Apunta-t'hi

EXPLOTACIÓ: UNA XACRA QUE MAI HA MARXAT

Explotacion_para Joan-READY-v2

QUAN TREBALLAR VOL DIR HAVER DE VIURE AL MATEIX LLOC DE TREBALL

L'any 2011 es van trobar uns tallers clandestins a o Paulo que subministraven roba a l'empresa AHA, proveïdora de la marca Zara. Entre les 15 persones que hi treballaven, hi havia un adolescent de 14 anys. Realitzaven jornades de més de 12 hores diàries i vivien al mateix lloc on treballaven.

Tenien nacionalitat boliviana o peruana, i havien generat un deute amb els empresaris, que els havien avançat el preu del bitllet d'avió per arribar al Brasil. Els salaris no superaven els 290 dòlars al mes, el que significa que estaven molt per sota del salari mínim de 340 dòlars vigent llavors al Brasil.

Una excepció o la regla?

Diverses organitzacions al Brasil i a l’Argentina fa anys que denuncien les condicions a què es veuen sotmeses les persones treballadores d'origen migrant. És comú trobar a l'extraradi de Buenos Aires i o Paulo tallers de confecció de roba amb treballadores vingudes de la resta d'Amèrica Llatina. Es pot parlar de "condicions d'esclavatge" en els casos que aquestes persones no poden abandonar el centre de treball, que sol ser el seu habitatge.

Davant el rebombori que va aixecar aquest cas, el govern brasiler va anunciar que expedientaria Inditex, el grup de la marca Zara. El cas es va saldar amb un acord entre les parts pel qual l'empresa gallega destinaria 1,4 milions d'euros a finalitats socials al Brasil. Aquest pacte, però, no va millorar les condicions de la resta de treballadores.

El cotó d'Uzbekistan. Un cas d'explotació infantil.

Un altre exemple de treball esclau es dóna durant la recollida del cotó a Uzbekistan. En aquesta antiga república soviètica, el govern s'encarrega, encara avui, de l'organització del conreu i la collita del cotó. Sovint les escoles es tanquen durant les sembres i les collites perquè els infants puguin treballar els camps.

L'explotació a la indústria del cotó no afecta sols els infants: les persones adultes solen ser obligades a treballar al camp sense compensació i amenaçades de perdre el seu lloc de feina si no hi col·laboren. El govern guanya al voltant d'un bilió de dòlars per la venda del cotó. Cap dels guanys es retornen a les persones agricultores o a les comunitats locals.

Els casos del Brasil i de l'Uzbekistan representen extrems de les males pràctiques dins de la indústria tèxtil. Cal recordar, però, que la majoria d'empreses proveïdores del sud-est asiàtic sotmeten les treballadores a condicions similars, sense infringir la llei i amb la complicitat de les autoritats.

Nenes en edats d'escolarització s'incorporen a la fàbrica.

Com veiem, l'explotació infantil no està erradicada al sector de la producció tèxtil. Al Marroc, les obreres entrevistades en la darrera recerca de la Campanya Roba Neta expliquen que és comú veure infants a les fàbriques. Concretament durant el període de vacances escolars, moltes nenes s'incorporen a les factories com a aprenentes. Realitzen les mateixes tasques que les treballadores adultes però cobrant només un 40% del salari mínim.

Continguts relacionats

La indústria del cuir a Bangla Desh continua vulnerant el medi ambient i els drets humans

La indústria del cuir a Bangla Desh continua vulnerant el medi ambient i els drets humans

Empreses com Camper continuenmantenint la seva producció en fàbriques que no garanteixen drets ni seguretat per a les treballadores ni tampoc respecten el medi ambient.

Llegeix-ne més
Empreses com Zara continuen treballant amb proveïdores que utlitzen el Sumangali

Empreses com Zara continuen treballant amb proveïdores que utlitzen el Sumangali

El Sumangali, un mètode de pagament que oprimeix les dones treballadores joves, és una pràctica comuna en països com l’Índia.

Llegeix-ne més
Troben 15 persones en situació d’esclavitud en un taller proveïdor de Zara a Brasil

Troben 15 persones en situació d’esclavitud en un taller proveïdor de Zara a Brasil

El govern brasiler va denunciar l’empresa per tenir una quinzena de persones treballant en condicions d’esclavatge i obligades a viure al mateix taller.

Llegeix-ne més

Més informació

Com puc revertir aquesta situació?

Comparteix

Compartint opinions amb els més propers, seguint-nos a les xarxes socials o difonent els nostres articles i informes.

Actua

Formant part del nostre grup d’activistes! Per participar a les nostres accions, estigues atent a les convocatòries.

En aquesta pàgina web utilitzem cookies per garantir una millor experiència. Política de cookies

4/8 Esclavitud moderna i treball infantil