EXPLOTACIÓ: UNA XACRA QUE MAI HA MARXAT

Diverses organitzacions al Brasil i a l’Argentina fa anys que denuncien les condicions a què es veuen sotmeses les persones treballadores d'origen migrant. És comú trobar a l'extraradi de Buenos Aires i São Paulo tallers de confecció de roba amb treballadores vingudes de la resta d'Amèrica Llatina. Es pot parlar de "condicions d'esclavatge" en els casos que aquestes persones no poden abandonar el centre de treball, que sol ser el seu habitatge.

Davant el rebombori que va aixecar aquest cas, el govern brasiler va anunciar que expedientaria Inditex, el grup de la marca Zara. El cas es va saldar amb un acord entre les parts pel qual l'empresa gallega destinaria 1,4 milions d'euros a finalitats socials al Brasil. Aquest pacte, però, no va millorar les condicions de la resta de treballadores.

Un altre exemple de treball esclau es dóna durant la recollida del cotó a Uzbekistan. En aquesta antiga república soviètica, el govern s'encarrega, encara avui, de l'organització del conreu i la collita del cotó. Sovint les escoles es tanquen durant les sembres i les collites perquè els infants puguin treballar els camps.

L'explotació a la indústria del cotó no afecta sols els infants: les persones adultes solen ser obligades a treballar al camp sense compensació i amenaçades de perdre el seu lloc de feina si no hi col·laboren. El govern guanya al voltant d'un bilió de dòlars per la venda del cotó. Cap dels guanys es retornen a les persones agricultores o a les comunitats locals.

Els casos del Brasil i de l'Uzbekistan representen extrems de les males pràctiques dins de la indústria tèxtil. Cal recordar, però, que la majoria d'empreses proveïdores del sud-est asiàtic sotmeten les treballadores a condicions similars, sense infringir la llei i amb la complicitat de les autoritats.

Com veiem, l'explotació infantil no està erradicada al sector de la producció tèxtil. Al Marroc, les obreres entrevistades en la darrera recerca de la Campanya Roba Neta expliquen que és comú veure infants a les fàbriques. Concretament durant el període de vacances escolars, moltes nenes s'incorporen a les factories com a aprenentes. Realitzen les mateixes tasques que les treballadores adultes però cobrant només un 40% del salari mínim.