En vigílies de la reunió anual de Nike que se celebra avui, el conseller delegat John Donahoe s’enfronta a un grup d’inversors que desafien la seva recomanació d’ignorar els problemes relacionats amb els drets laborals en la seva cadena de subministrament. Ben al contrari, cada vegada són més els inversors que exigeixen al gegant de roba esportiva que vigili les violacions de drets humans a les seves fàbriques proveïdores. Aquests inversors s’uneixen a les organitzacions de defensa dels drets humans, els sindicats, consumidors i estudiants que han instat Nike a posar fi al seu cruel i innecessari enfrontament de quatre anys amb milers de treballadores i treballadors vulnerables a qui se’ls deuen els seus salaris. Els inversors afirmen que aquests impagaments de salaris en la cadena de subministrament de Nike, suposen un risc considerable.
Una proposta que insta Nike a canviar el seu ineficaç enfocament de vigilància dels drets humans ha suscitat un gran interès entre els inversors. A més de l’expectativa que els 70 inversors que van signar prèviament una carta oberta a Nike donin suport a la resolució, grans inversors com Norges Bank, AXA i Cardano també han expressat el seu recolzament.
Els inversors que van presentar la proposta sostenen que la dependència de Nike d’auditories socials realitzades per parts que no tenen independència i que empren un enfocament vertical, ha fracassat sistemàticament a l’hora d’identificar violacions dels drets humans. Assenyalen un cas en què 26 auditories diferents en una fàbrica de Nike al Vietnam no van detectar cap violació, mentre que una única investigació centrada en els treballadors va descobrir importants abusos de drets laborals i un robatori salarial generalitzat, que Nike va tardar anys a abordar. Ara els inversors tornen a donar la veu d’alarma, advertint que l’empresa corre el risc de tornar a la seva reputació dels anys 90 com a marca associada a l’explotació. Nike segueix ignorant més de 4.000 treballadors i treballadores de la confecció a qui deu col·lectivament 2,2 milions de dòlars en salaris impagats i indemnitzacions, pendents des de fa quatre anys. En el sector, Nike és considerat ara un cas atípic; moltes altres marques han instat els seus proveïdors a pagar o han pagat directament milions per garantir que les persones que produeixen els seus articles rebin els seus salaris. En canvi, Nike s’ha mantingut ferm i rebutja que es produeixin abusos, cosa que recorda el seu comportament passat.
Nike ha recorregut a una multitud de falsedats i excuses, que no fan sinó veure’s reforçades per les enganyoses «investigacions» que duu a terme en un esforç per protegir la seva reputació. Els inversors han assenyalat que als països d’alt risc on Nike produeix les seves peces, com Cambodja i Tailàndia, el personal de les fàbriques no té plena llibertat per organitzar-se i s’enfronta a intimidacions i coaccions si expressen les seves reivindicacions. Les investigacions indiquen que, en aquestes situacions, s’instrueix les persones entrevistades perquè informin els auditors que no hi ha problemes a la fàbrica, encara que s’estiguin violant els seus drets. No obstant això, Nike ha redoblat la seva ineficaç estratègia, acomiadant fins i tot el 20% del personal suposadament responsable de garantir el compliment dels compromisos declarats per Nike de defensa dels drets fonamentals.
Un antic treballador de la fàbrica Violet Apparel va declarar: «Si Nike i Ramatex [el grup de fàbriques proveïdores] em paguen els diners que em deuen, podré saldar el deute que pesa sobre mi. Confio a rebre el que em deuen, i espero que ens concedeixin la pau i posin fi a la nostra llarga espera per poder alliberar-me per fi dels usurers».
La quantitat endeutada és insignificant en comparació amb els 51.400 milions de dòlars d’ingressos anuals que Nike va declarar al final de l’últim exercici fiscal. Al costat de la Proposta 6, que insta Nike a defensar els drets laborals en la seva cadena de subministrament, també hi ha propostes relatives a la remuneració dels executius, inclosa l’aprovació del salari multimilionari del CEO John Donahoe. De fet, durant el mateix temps que es negava al personal de la seva cadena de subministrament els seus salaris des del 2020, el Sr. Donahoe ha amassat 177 milions de dòlars, tot mentre continua ignorant les dones que fabriquen la seva roba i utilitza cínicament altres dones en tanques publicitàries per encobrir l’explotació.
Altres veus que donen suport a les treballadores en aquest conflicte és el moviment d’estudiants de les universitats estatunidenques amb les quals Nike té acords de llicència. Als campus dels Estats Units, els estudiants estan organitzant piquets i protestes solidàries abans de la Junta General d’Accionistes, en solidaritat amb les persones que confeccionen les seves peces universitàries.
Brandon Wu, activista estudiantil de la Universitat de Nova York amb l’organització Students for International Labor Solidarity (SILS) declara: «Els estudiants dels Estats Units s’estan adonant de les violacions laborals que permet i provoca Nike, i cada vegada sorgeixen més campanyes de SILS als campus. Ens estem centrant en el cas Hong Seng, en el qual mitjançant coacció i intimidació es van robar més de 800.000 dòlars en salaris a les treballadores de la confecció que van produir roba universitària durant la pandèmia. La campanya exigeix que Nike i la fàbrica Hong Seng Knitting paguin als seus treballadors. Com a estudiants, ens trobem en una posició única, ja que les nostres universitats i facultats tenen contractes de desenes, de vegades cents de milions de dòlars amb Nike. Nike s’ha d’adonar que la rescissió d’un sol d’aquests contractes seria molt més perjudicial que si Nike es limités a garantir que les persones de les fàbriques reben una remuneració justa i puntual; tenen dret a cobrar el que se’ls deu per la feina que han realitzat, i la falta de respecte de Nike per aquest concepte fonamental és molt reveladora».
A més, més de 25 artistes i professionals de museus han signat una carta oberta en la qual denuncien que Nike invertís potencialment milions en una col·laboració amb el Centre Pompidou (i el museu ho acceptés), mentre que no garanteix el pagament d’indemnitzacions als treballadors i treballadores de la seva cadena de proveïdors. S’uneixen així a les més de 126.000 persones i potencials clients de Nike, i el nombre continua creixent, que van signar una petició online instant l’empresa a complir amb les seves obligacions de pagament, i a les desenes d’organitzacions internacionals que ja l’any passat van exposar en una carta oberta els fets que Nike nega. Nike s’enfronta a una pressió creixent de veus que demanen que pagui a les persones que van fer els seus articles, i és hora que l’empresa actuï.
Més informació?
La proposta dels inversors de Nike es pot consultar a: https://www.sec.gov/Archives/edgar/data/320187/000121465924014213/o812245px14a6g.htm i https://beta.unpri.org/group/22906/stream La proposta suggereix que Nike confiï menys en les auditories de tercers i, en el seu lloc, s’adhereixi a acords vinculants que posen al centre les persones treballadores per supervisar i millorar els problemes de la cadena de subministrament, inclòs l’Acord Internacional sobre Salut i Seguretat en la Indústria Tèxtil i de la Confecció.
Cas Violet Apparel: https://www.workersrights.org/factory-investigation/violet-apparel-co-ltd/ i
https://cleanclothes.org/file-repository/stitched_under_strain_-_long_term_wage_loss_across_the_cambodian_garment_industry.pdf/view Rèplica d’extreballadors de Violet Apparel a la resposta de Nike:
https://www.business-humanrights.org/en/latest-news/violet-apparel-workers-rejoinder-to-nikes-response/ Cas Hong Seng Knitting: https://www.workersrights.org/factory-investigation/hong-seng-knitting/ Rèplica de Worker Rights Consortium a Nike sobre el cas Hong Seng: https://www.business-humanrights.org/en/latest-news/worker-rights-consortiums-rejoinder-to-nikes-response-re-hong-seng-knitting-case/
