H&M, Inditex, Primark i altres grans marques de moda s’enfronten a crítiques per la seva falta d’acció per protegir els drets bàsics de les treballadores i els treballadors
Quan es compleix un any de la violenta repressió exercida a Bangladesh contra les treballadores i els treballadors del sector de la confecció que protestaven pels salaris ínfims (69 € mensuals a l’octubre 2023), 40.000 persones segueixen en perill de ser detingudes a causa de les acusacions judicials presentades contra elles en forma d’ordres de detenció anònimes.
Inacció de les marques de moda
Activistes, organitzacions de defensa dels drets laborals i representants sindicals llancen una campanya internacional [1] per a condemnar la inacció de les marques de moda que se subministren a Bangladesh i per a demanar l’arxivament de les 36 causes judicials que continuen obertes contra els manifestants.
Anne Bienias, portaveu de l’Oficina Internacional de la Campanya Roba Neta, demana a les marques que prenguin mesures de manera urgent: «Marques com H&M i Zara tenen la responsabilitat de garantir que les denúncies contra manifestants anònims no puguin utilitzar-se per a intimidar les persones treballadores i els seus representants. La negativa de les marques a donar suport explícit a les reivindicacions salarials defensades pels sindicats, i la seva falta de voluntat per a aconseguir que es retirin aquests casos, és il·lustrativa de qui es beneficia de l’statu quo i qui no. Les marques clarament sí.»
La xarxa Campanya Roba Neta ha pogut vincular a 45 marques de moda amb proveïdors que van presentar càrrecs en 36 casos contra treballadors de la confecció a Bangladesh. Durant l’últim any, hem contactat amb aquestes marques perquè s’assegurin que els càrrecs es retirin. Algunes marques, Inditex entre elles, han fet passos tímids i insuficients perquè els proveïdors retirin les denúncies falses, d’altres ni tan sols s’han dignat a respondre. La veritat és que, un any després, no s’ha resolt ni un sol cas.
Rastrejador de marques i casos pendents
Davant d’aquesta situació, la xarxa Campanya Roba Neta llança un rastrejador [1] per visibilitzar quines marques estan vinculades a fàbriques proveïdores amb casos legals que comporten ordres de detenció. La llista és llarga. A més de les esmentades H&M, Inditex, o Primark, estan C&A, Levi’s, Lidl, Aldi i altres. Aquesta eina té com a objectiu fer sortir a llum la complicitat de la indústria i que les marques prenguin mesures efectives que garanteixin que els seus proveïdors retirin tots els càrrecs pendents.
Repressió durant les mobilitzacions per un increment del salari mínim el 2023
La pressió a les marques es produeix a l’aniversari de les protestes salarials de 2023, quan la policia i l’exèrcit van reprimir amb violència les persones que protestaven i mostraven el seu descontentament pel resultat decebedor de les tan esperades negociacions sobre el salari mínim [2]. A conseqüència de la brutal resposta policial contra els manifestants, 4 treballadors (3 homes i una dona) van perdre la vida, centenars de persones van resultar greument ferides i 131 van ser detingudes.
Les 36 causes penals, en la seva majoria infundades, es dirigeixen contra 40.000 «persones anònimes». Els representants sindicals adverteixen que aquestes ordres de detenció “en blanc” podrien utilitzar-se contra qualsevol persona que plantegi reivindicacions als caps de les fàbriques per millorar les condicions laborals, o com a arma per resoldre greuges personals o polítics.
Kalpona Akter, presidenta de la Federació de Treballadors de la Confecció i la Indústria de Bangladesh, va declarar: «En una indústria en la qual la repressió sindical està molt estesa, aconseguir que es retirin els casos és només un primer pas, però molt necessari, en el camí cap a una indústria en la qual les treballadores i els treballadors puguin viure dignament dels seus salaris i en la qual s’eliminin les barreres a la llibertat sindical. No viurem amb por. Demanem salaris dignes que mantinguin les nostres famílies».
Els sindicats de Bangladesh han presentat una llista de prioritats al govern provisional dirigit pel Dr. Yunus, entre les quals destaca que s’emeti un decret que retiri d’una vegada tots els càrrecs judicials per motius polítics que s’estan presentant contra les treballadores i els treballadors per la seva participació en les protestes salarials del 2023 [3]. Els sindicats de Bangladesh animen a les marques a donar suport a aquesta petició.
Antecedents de les protestes salarials del 2023: dues dècades de polítiques favorables a la indústria a costa dels drets laborals.
La contestació violenta per part de les forces de seguretat del govern i dels propietaris de fàbriques el 2023 es va produir després de dues dècades de polítiques favorables a la indústria sota els governs de Sheikh Hasina, en els quals els interessos econòmics de marques i fabricants es van prioritzar en tot moment per sobre dels drets laborals i dels salaris de les treballadores. Els anteriors processos de fixació del salari mínim -que a Bangladesh només es produeixen una vegada cada cinc anys- també van ser acompanyats per protestes, a les quals la policia va respondre amb una repressió despietada i violenta. Les marques que es proveeixen a Bangladesh van presenciar l’any passat una repetició gairebé exacta de les negociacions sobre el salari mínim del 2018 i no van fer res per evitar-ho. Malgrat els seus compromisos prometedors en matèria de salaris dignes i llibertat d’associació, les marques continuen beneficiant-se de la repressió i dels salaris de misèria a Bangladesh i opten per guardar silenci una vegada i una altra.
Antecedents de les causes penals:
Algunes de les denúncies penals contra persones anònimes al·leguen delictes que comporten llargues penes de presó, com el d’intent d’assassinat o el d’incendi provocat. Els propietaris de les fàbriques que han presentat aquestes greus denúncies gairebé no han aportat proves. Alguns d’ells també van presentar demandes després de les protestes salarials del 2018, i gairebé les mateixes marques que fa cinc anys són còmplices.
Més informació:
[1] Enllaç a la web internacional de la Campanya Roba Neta i al rastrejador de marques
[2] Publicacions a mitjans:
https://efe.com/economia/2023-11-01/bangladesh-sector-textil/
[4] Es poden sol·licitar més detalls i exemples dels Primers Informes d’Informació (FIR per les seves sigles en anglès) presentats pels proveïdors i els seus vincles amb les marques.
