Si fem un cop d’ull al nostre passat recent, trobarem un bon grapat de moment d’agitació política que han estat claus per avançar en la lluita social global. Les grans protestes de Seattle contra l’Organització Mundial del Comerç (1999), les de Gènova contra el G8 (2001) o el moviment Occupy que es va estendre per Europa i EEUU en la primavera de 2011, han obert noves oportunitats per enfortir la cooperació entre diferents persones conscients que totes patim la mateixa explotació i que només col•lectivament tenim força per enfrontar-nos-hi. En tots aquests moments, el moviment pels drets laborals ha estat present: sindicats, assemblees de treballadores, de treballadores emigrants, campanyes contra el poder corporatiu així com contra l’explotació com ara la Campanya Roba Neta, United Students Against Sweatshops, War on Want, entre moltes altres.
Gràcies a aquests moviments de suport col•lectiu i agitació social, s’han generat els avenços més significatius per a les treballadores, fent evident que la forma real de canviar el món és organitzant-nos com a persones, ciutadanes i treballadores.
Un dels elements principals de tots aquests moviments socials és la solidaritat internacionalista. Recordem, per exemple, la gran campanya que van portar a terme les treballadores d’Hondures i el sindicat estudiantil United Students Against Sweatshop contra la companyia Fruits of de Loom, el fabricant més gran d’Honduras. Més de 100 universitats van tallar les seves relacions amb l’empresa obligant-la a negociar amb els sindicats de les seves fàbriques.
La solidaritat internacional comença reconeixent les treballadores explotades com a companyes amb qui compartim els interessos i els objectius, i no com a simples víctimes. Amirul Haque Amir, president de la National Garment Worker Federation de Bangladesh, insisteix que la solidaritat no només és enviar diners i suport del Nord a Sud. Ell explica que les protestes de les treballadores tèxtils a Dhaka donen suport a les organitzacions de treballadores europees que lluiten contra la precarietat i la desocupació a Occident. Aquest és el veritable sentit de la solidaritat. Les transnacionals ens exploten de manera global – a la confecció, al transport, supermercats o serveis públics. Quan donem suport als conflictes concrets de les treballadores del tèxtil intentem aconseguir èxits puntuals que creen llaços entre activistes i lluitadores d’ambdues parts de la cadena de producció.
Durant la dècada dels noranta, l’Asian Immigrant Women Advocates va llançar una campanya per denunciar les injustícies de la indústria tèxtil i obligar els fabricants a prendre responsabilitat amb les seves subcontractacions. La campanya es va llançar després que l’empresària Jessica McClintock tanqués la seva fàbrica deixant al carrer 12 treballadores xineses sense cap compensació econòmica i negant qualsevol responsabilitat. Després d’una campanya de boicots, piquets, difusió i pressió política, la companyia va acceptar negociar amb les treballadores. El 1996, després de quatre anys d’enfrontament, les treballadores van aconseguir les compensacions pendents, un fons d’educació sobre drets laborals, un fons d’educació per a elles i els seus nens, documentació bilingüe per poder qualsevol violació dels seus drets i un acord d’ambdues parts per millorar les seves condicions de feina. Una gran victòria que desmunta absolutament la idea que les marques no poden prendre cap responsabilitat en la situació de les treballadores subcontractades.
Dos anys del Rana Plaza, sortim al carrer!
El pròxim 24 d’Abril es celebrarà el segon aniversari de la tragèdia més gran del sector tèxtil. Fa gairebé dos anys més de 1000 persones van morir i 2500 van resultar ferides per l’enfonsament d’una fàbrica tèxtil a Dhaka. La fàbrica produïa roba per a Mango, El Corte Inglés, Benetton, Wallmart, Primark, Gap i altres de les principals cadenes occidentals.
Es calcula que, per cobrir les sol•licituds d’indemnització, es necessiten almenys 30 milions de dòlars. Fins ara, els demandants només han rebut -com a màxim- un 70% del que se’ls ha de pagar; els pagaments s’han retardat per la manca de voluntat de les marques, que encara no han aportat al fons els 8,5 milions de dòlars necessaris per completar el programa de compensació. Sols 4 de les marques involucrades van guanyar 23 milions en beneficis el 2013.
Quant més han d’esperar les víctimes? Ara més que mai les treballadores necessiten el nostre suport i solidaritat per pressionar les marques perquè paguin les compensacions i es responsabilitzin de les millores en les condicions de treball de les seves treballadores.
Per tot això, mobilitzem-nos!!
Si vols sumar-te a l’equip d’activistes de la Campanya Roba Neta per sortir al carrer el 24 d’abril, assisteix a la segona trobada activista dijous 9 d’abril a les 19:00h a la seu de SETEM Catalunya (C/Bisbe Laguarda nº 4 08001ba Neta per sortir al carrer el 24 d’abril, pots contactar amb…. i assisteix a la segona trobada activista dijous 9 d’abril a les 19:00h a la seu de SETEM Catalunya (C/Bisbe Laguarda nº 4 08001 Barcelona).
