Malgrat els enormes beneficis, les grans marques de moda es neguen a pagar els salaris endarrerits als treballadors i treballadores després del tancament de les fàbriques.
A partir del 14 de desembre, els treballadors i les treballadores de la confecció i activistes s’uneixen a les accions globals contra el robatori de salaris.
Durant la pròxima setmana, quan les persones consumidores de tot el món visitin les botigues de roba per Nadal es trobaran amb missatges de les persones treballadores de la confecció que reclamen justícia: ‘Jo he confeccionat la peça de roba que estàs a punt de comprar, però no m’han pagat per fer-la’.
Tot i els guanys massius, les grans marques de moda es neguen a pagar a les persones treballadores després del tancament de les seves fàbriques. Les notes que hem preparat són de treballadores d’Indonèsia, Cambodja i Turquia a qui els deuen diners per fabricar roba per grans marques internacionals de la indústria tèxtil com Zara, Mango, Next, Uniqlo, Adidas, Mizuno, M&S, Bonmarche i Nygard.
En quatre ocasions entre 2012 i 2016, les treballadores van veure com les seves fàbriques es tancaven sobtadament, de la nit al dia, deixant-les sense feina i amb deutes per l’impagament de mesos de salari endarrerits i sense cap indemnització per acomiadament.
Els tancaments d’aquestes fàbriques, entre les quals hi ha PT PDK i Jaba Garmindo a Indonèsia, Chung Fai a Cambodja i Bravo a Turquia, sovint estaven precedits per les cancel·lacions de comandes per part de grans compradors. Les treballadores, la majoria dones, no ven rebre cap informació ni explicació per part dels seus superiors sobre les cancel·lacions de les comandes, fins que es van trobar la fàbrica tancada. Les conseqüències per les treballadores i les seves famílies han estat terribles.
Hikmet, extreballadora a la fàbrica Bravo Tekstil a Turquia diu “No he pogut pagar el lloguer durant quatre mesos. No puc pagar els meus deutes. Estic en una situació desesperada“.
Cada una de les marques involucrades, malgrat guanyar conjuntament milers de milions d’euros anuals, es neguen a pagar a les treballadores d’aquestes fàbriques els seus salaris endarrerits i les indemnitzacions per acomiadament, diners que els correspon per estar treballant durament durant molts anys i fent torns de llargues hores per produir roba per aquestes marques.
La Campanya Roba Neta creu que negar a aquestes treballadores el pagament de salaris i indemnitzacions és un robatori de salaris i fa una crida a totes les marques involucrades per garantir que aquestes treballadores rebin el que els deuen.
Kokom Kolomawati, extreballador de la fàbrica PT PDK a Indonèsia, diu: “Els estàndards internacionals, com els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans, són molt clars: les marques tenen la plena responsabilitat sobre les seves cadenes de subministrament i han de garantir que rebem el pagament que legítimament hem guanyat i ara se’ns deu”.
Durant la setmana del 14 al 20 de desembre de 2017, activistes i treballadores s’uneixen en accions a tot el món demanant a aquestes marques que posin fi al robatori de salaris i insten a què les persones consumidores donin suport a aquestes campanyes per la justícia. S’han programat la col·locació d’etiquetes amb els missatges de les treballadores i accions de protesta en més de vuit països, inclosos Indonèsia, Japó, Turquia, Alemanya, el Regne Unit, Suïssa, els Països Baixos i Hong Kong.
Teddy Senadi Putra, membre del Sindicat de Treballadors PUK SPAI FSPMI, que anteriorment treballava a PT Jaba Garmindo diu: “La fortuna d’Uniqlo es basa en la suor de les treballadores. Durant l’any 2017 Uniqlo va tenir un benefici operatiu de 176,4 mil milions de iens (2,05 mil milions d’euros). Ells es poden permetre pagar-nos la petita quantitat que guanyem i que ara necessitem. Les marques han d’adonar-se de què amb el poder ve la responsabilitat perquè no només són compradors. Les marques contracten i les treballadores de la confecció són més simples actius d’un sol ús“.
En una carta enviada el setembre de 2017 a les marques Marks&Spencer, Nygard i Bonmarche que són els principals compradors de la fàbrica de Chung Fai, els treballadors i treballadores van escriure: “Som els i les teves treballadores, i som éssers humans! Algunes de nosaltres hem treballat a la fàbrica des de 1998. En lloc de rebre un acomiadament i una indemnització legal pels nostres anys de servei, ara estem a la ruïna i endeutades. No hauríem de seguir vivint així. Nosaltres som mà d’obra barata que t’ha ajudat a obtenir enormes guanys. Simplement t’estem demanant que t’asseguris que obtenim el que legalment és nostre“.
Durant l’any fiscal 2017, Marks&Spencer va generar uns guanys operatius de 690,6 milions de PBI (784,7 milions d’euros).
Més informació sobre com donar suport a aquests treballadors i treballadores en la seva lluita a la campanya #EndWageTheft.
Signa la petició de les treballadores i treballadors de la fàbrica Bravo de Turquia aquí.
