Zara alimenta la crisi climàtica transportant tones de moda per avió

Cada dia més ràpida i cada dia més contaminant! La indústria de la moda ràpida es basa en tendències efímeres i transporta per via aèria tones de roba arreu del món. A causa del seu model de negoci, el gegant espanyol de la moda, Zara, i altres comerços en línia mundials com Shein són responsables d’un nombre enorme de vols. L’organització independent suïssa Public Eye, juntament amb la Campanya Roba Neta i Ecologistes en Acció, demana a les empreses que eliminin gradualment aquesta “moda aèria” tan perjudicial per al medi ambient.

DAVID HACHFELD I ROMEO REGENASS

Som a l’aeroport de Saragossa, el segon aeroport amb més moviment de càrrega aèria d’Espanya. Un jumbo de càrrega de la companyia Atlas Air, procedent de Delhi, està a punt d’aterrar. A bord viatgen unes 100 tones de productes tèxtils per a Zara i altres marques del gegant espanyol de la moda, Inditex. Es preparen a Espanya i des d’aquí s’envien a les 5.815 botigues que tenen repartides arreu del món. Al cap d’uns dies, grans lots d’aquesta roba es carregaran en un dels aproximadament 15 avions de càrrega que s’enlairen setmana rere setmana per a Inditex, el principal client de l’aeroport de Saragossa, i volaran a destinacions d’Amèrica del Nord, Amèrica Central, Orient Mitjà, Àsia i també Europa.

Óscar García Maceiras, conseller delegat d’Inditex, va presentar a la junta general anual que es va celebrar el juliol passat a A Coruña (Galícia), un benefici net de 4.100 milions d’euros. Unes vendes de 32.600 milions d’euros que es van traduir en un marge de benefici superior al 12,5%. Amb aquesta xifra, Inditex va superar fins i tot el grup suís Nestlé, que el 2022 va registrar un marge de benefici lleugerament inferior al 10%.

El Grup Zara no només va presentar beneficis exorbitants, sinó també ambiciosos objectius de sostenibilitat i promeses climàtiques. Entre d’altres, ha promès “roba més ecològica” i “emissions netes zero abans del 2040”. Tanmateix, el que el conseller delegat del segon grup de moda més gran del món després de Nike no va esmentar és que Inditex transporta tones de roba per avió arreu del món, sense fer cas de si hi ha una crisi climàtica. Presumptament, això forma part d’aquest 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que són “difícils d’eliminar”, segons els nous objectius de sostenibilitat del Grup, i que Inditex vol “neutralitzar o compensar mitjançant projectes d’absorció de carboni”.

La tendència d’aquesta moda efímera té conseqüències. Segons un estudi de la fundació britànica Ellen MacArthur Foundation, la producció mundial de productes tèxtils es va duplicar entre el 2000 i el 2015, i es preveu que tornarà a augmentar més del doble d’aquí al 2030. Per això, la Comissió Europea apunta concretament a Zara & Co. quan demana que es prohibeixi la destrucció dels productes tèxtils no venuts i que s’informi sobre la petjada ecològica de les peces. I amb raó: el 2022, l’empresa matriu de Zara va establir un nou rècord de producció amb 621.244 tones de productes tèxtils. Tot i la pèrdua de la seva activitat fonamental a Rússia, el volum de vendes va augmentar un 10 % en comparació amb l’any anterior, el 2021, que també havia estat un any rècord. Ara, la Comissió Europea vol que la moda ràpida “passi de moda”. Dit d’una altra manera, la moda d’usar i llençar ha de deixar d’estar de moda.

Les estimacions científiques sobre el percentatge d’emissions de CO₂ que representa la indústria de la moda a escala global difereixen, però on sí que hi ha consens és en la necessitat d’actuar urgentment. Per tal d’assegurar-se que la moda generi vendes més ràpidament i que les tendències efímeres es puguin monetitzar millor, les marques de moda ràpida com Zara recorren al transport aeri molt més que d’altres, tant per a l’adquisició de productes com per a l’enviament de peces acabades.

Segons un estudi de la consultora mediambiental suïssa Quantis, tan sols el transport representa, de mitjana, al voltant del 3 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la indústria de la moda; la immensa majoria de les emissions corresponen a la producció i la transformació de matèries primeres. Però aquest percentatge augmenta dràsticament en el cas de la moda aèria.

La consultora mediambiental Systain, amb seu a Hamburg, ha calculat juntament amb el Grup Otto l’empremta de CO₂ que suposa la fabricació d’una camisa de màniga llarga. Segons els resultats de l’estudi, les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades del transport que produeix una peça transportada per avió són unes 14 vegades superiors a les d’un article que ha estat transportat principalment per via marítima. La camisa de màniga llarga ha recorregut un llarg camí: des del cotó cultivat als Estats Units fins a la producció, el tint i la costura del fil a Bangladesh, i després, com a producte acabat, amb vaixell fins a Alemanya, i d’allà, fins a la porta de la persona que la va comprar.

Són més de 35.000 quilòmetres, l’equivalent a gairebé una volta al món. Tot i aquesta distància, el transport només representa el 3 % de les emissions de CO₂. Per contra, si la peça acabada arribés a Europa amb avió, el percentatge corresponent al transport s’elevaria a un notable 28% (vegeu infografia). Per tant, no és estrany que el percentatge d’emissions de gasos d’efecte hivernacle atribuïble al Grup Zara sigui significativament superior al 3 % que s’aplica al sector en general. El 2021, i segons l’informe anual, aquesta xifra era del 10,6%, mentre que el 2022, fins i tot després de la interrupció de la seva activitat a Rússia, encara estava per sobre del 8%.

Però fins i tot dins de la UE, on el transport aeri ofereix tan sols un petit estalvi de temps, els articles de moda també es transporten per avió: el 2022, es van lliurar per via aèria com a mínim 42.658 tones (les estadístiques són incompletes, ja que les mercaderies no passen per la duana dins de la UE). Una dada sorprenent és que la major part d’aquest transport aeri procedeix, amb diferència, d’Espanya: el 64% o 27.392 tones, per ser exactes. És probable que el principal expedidor en aquest cas sigui Inditex. Les principals destinacions van ser Grècia, amb 8.034 tones, i Polònia, amb 5.132. A més del fet que el Grup Zara tingui moltes botigues als dos països, la distància impedeix que la roba pugui arribar per terra a les botigues de la zona dins el termini de 36 hores que busca Inditex. Segons dades de l’operador de serveis aeroportuaris Aena, és poc probable que aquests mercats s’abasteixin per vols de càrrega des de Saragossa, però la mercaderia es pot transportar en vols de passatgers des de Madrid i Barcelona, on Inditex també és un important client de càrrega. A l’aeroport de Barcelona, la indústria de la moda és, des de fa anys, la responsable dels principals volums de càrrega.

Recentment, Inditex ha començat a fer servir trens de mercaderies que van des de Sète, al sud de França, a Poznan, Polònia, per proveir el magatzem que rep les comandes en línia d’Europa Central. En el viatge de tornada, IKEA utilitza la mateixa composició de tren per transportar mobles fabricats a Polònia fins a Espanya. Això estalvia un total de 12.000 tones d’emissions de CO₂ a l’any i és un bon començament, però no deixa de ser una simple gota dins l’oceà.

“Si, pel motiu que sigui, [!] el Fabricant no compleix la data de lliurament a bord fixada per la Companyia, la Companyia podrà, a la seva pròpia discreció, o bé aprovar un calendari de lliurament modificat, requerir l’enviament per via aèria a càrrec del Fabricant o cancel·lar una Ordre de Comanda sense que la Companyia estigui subjecta a cap responsabilitat davant del Fabricant”.

Extracte d’un contracte de producció publicat de forma anònima per Human Rights Watch el 2019 a l’informe “Paying for a Bus Ticket and Expecting to Fly”

Inditex també genera molt de trànsit aeri cap al continent americà. Probablement, la ruta de càrrega aèria amb més volum és la que va a Ciutat de Mèxic, amb 383 botigues a tot el país el 2022, que es compta entre els 3 principals mercats d’Inditex, i que opera també com a aeroport central cap a Amèrica del Sud. “Inditex vola cada setmana a la capital mexicana cinc avions de càrrega amb articles de moda, accessoris i equipament per a les botigues”, escrivien amb orgull des de Lufthansa Cargo en un bloc sobre el seu soci Inditex allà el 2016. “A més -continuen- una quantitat considerable d’aquests articles arriben a aquest mercat en creixement dins les bodegues de càrrega dels avions de passatgers”. Amb un volum de 18.565 tones, Mèxic va ser la principal destinació de les exportacions des de l’aeroport de Saragossa el 2022, seguit de Qatar i els EUA.

No hi ha gaire dades disponibles sobre la “moda aèria” que no s’envia a centres de distribució, sinó directament als consumidors en forma de paquets individuals. El minorista en línia Shein, per exemple, envia quantitats ingents d’articles de moda per via aèria directament des de la Xina a domicilis particulars d’arreu del món. Malauradament, les estadístiques comercials són imprecises per a aquest tipus d’enviaments de petites mercaderies.

El novembre del 2021, Public Eye va publicar un reportatge sobre Shein i les condicions laborals que s’amaguen darrere de la producció dels seus articles. Les nostres investigacions en aquell moment havien demostrat que Shein enviava tones de paquets des de la Xina per avió. Com va revelar el maig d’aquest any la cadena de televisió RTS de la Suïssa francòfona basant-se en el seguiment per GPS, les devolucions que arriben a la Xina en vaixell s’envien per avió a les noves persones que les adquireixen. Segons les estadístiques comercials suïsses, gairebé un terç de les aproximadament 8 tones de moda que arriben a Suïssa amb avió procedeixen de la Xina.

Quatre avions de càrrega operats per l’aerolínia China Southern Airlines van i venen constantment per les principals rutes de Shein entre Guangzhou i Los Angeles, i també entre Guangzhou i Amsterdam o Londres. El juliol del 2022, aquesta aerolínia, que és la més gran d’Àsia, va signar una nova aliança estratègica amb Shein amb l’objectiu d’augmentar la seva capacitat de vol. Una troballa sorprenent de la nostra investigació mostra que Shein també pot fer les coses d’una altra manera. Per equipar el seu nou centre logístic de la UE a Polònia, la companyia també lliura alguns dels seus productes per tren des de la Xina. Però l’obsessió per la rapidesa fa que Shein es continuï aferrant a l’enviament directe per càrrega aèria. Vam preguntar a la companyia sobre l’ús que feia del transport aeri, però no vam obtenir resposta.

Inditex sembla voler amagar el problema del transport aeri que tant afecta el clima. En el seu informe anual del 2022, l’empresa només esmenta vagament una “revisió de fluxos i rutes de transport” i els esforços per “buscar alternatives de transport” en relació amb les emissions. Una presentació del responsable de sostenibilitat del Grup Zara el febrer del 2023 en una cimera del sector a Barcelona anava en la mateixa direcció, i apuntava que el transport aeri no era cap problema. Les mesures que s’estan adoptant per reduir la petjada ecològica se centren en altres àrees de la cadena de valor, com ara la reducció del consum d’aigua.

En resposta a l’extensa llista de preguntes que vam enviar a Inditex, el Grup va donar respostes ampul·loses, però no va abordar específicament les nostres preguntes. Bàsicament, Inditex continua amb la cantarella del seu conegut objectiu climàtic de “zero emissions netes el 2040”. Al sector del transport, l’atenció es posa sobre rutes més curtes, aconseguir la màxima eficiència de càrrega i gestionar una nova flota menys contaminant. A més, la majoria de les operacions de transport es farien per vaixell o camió.

D’altra banda, el correu electrònic de resposta ofereix pocs detalls sobre el transport aeri de mercaderies, i inclou referències a diversos projectes destinats a promoure mesures per descarbonitzar la indústria del transport aeri de mercaderies, desenvolupar combustibles alternatius i maximitzar l’eficiència de les aeronaus. Inditex no especifica cap objectiu mesurable per al transport aeri de mercaderies. Aquesta modalitat de transport es reserva, “majoritàriament”, per al transport intercontinental quan es considera que alternatives com el transport ferroviari i per carretera no són viables, i que el transport marítim retardaria massa el lliurament. “La major part del transport aeri de mercaderies es fa en vols de passatgers i, el 2022, l’ús del transport aeri de mercaderies es va reduir en un 25%”. Tanmeteix, el medi ambient no fa distincions: un vol és un vol. Inditex no va fer comentaris sobre els volums i els costos de la càrrega aèria ni sobre els preus que es paguen als proveïdors a Bangladesh.

La resposta d’Inditex reflecteix el fet que la indústria del transport aeri de mercaderies confia principalment en la innovació tècnica per fer front a la crisi climàtica. S’aconsegueixen millores mínimes amb avions lleugerament més eficients. La resta es basa en l’esperança, perquè les innovacions tècniques, com els combustibles procedents de fonts d’energia renovables, encara no existeixen o, almenys, no a escala industrial. Per això, el sector se centra actualment en iniciatives no vinculants i projectes de compensació com ara el CORSIA (el Sistema de Compensació i Reducció d’Emissions de Carboni de l’Aviació Internacional), un programa que el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic no considera un instrument adequat, com assenyala al seu sisè informe: “Per la seva naturalesa, el CORSIA no porta a una reducció de les emissions del sector de l’aviació, ja que el programa s’ocupa principalment de compensacions aprovades. En el millor dels casos, el CORSIA és un acord de transició per permetre que l’aviació en redueixi l’impacte d’una manera més significativa més endavant”.

En resum, i com a mínim fins que no es disposi de la innovació tècnica esperada, seria molt més apropiat reduir dràsticament el volum de càrrega aèria i transportar en avió només articles realment importants, com ara medicines, correu aeri urgent, peces de recanvi, etc. Decididament, la moda no està entre aquests articles, i la continuaríem trobant a les botigues fins i tot sense recórrer al transport aeri. L’únic que passaria és que les tendències de moda ràpida trigarien unes setmanes més a arribar als aparadors. Aquest tipus d’alentiment no comportaria una pèrdua sinó una oportunitat per a un consum més conscient i uns dissenys més sostenibles.

Tant si es tracta de Zara com de Shein o d’altres minoristes, que la moda voli per mig món suposa una càrrega totalment innecessària per al nostre medi ambient en un escenari de crisi climàtica. Senzillament, cal aturar la “moda aèria”.